“Que a ningú se li acudeixi rebre paquets d’una altra persona, encara que sigui d'un amic"

Sylvie Jiménez Va rebre l'Ayahuasca d'una amiga seva

| Infojonquera.cat
Sylvie, ens pots explicar com va començar aquesta història? Des quan us coneixeu amb aquesta “amiga” francesa?
Fa quinze anys que ens coneixem amb aquesta senyora. Tenia una relació gairebè de mare-filla. Un mes abans de la detenció em va demanar com a favor si podia rebre un paquet de medicina natural des del Perú. Em va dir que era molt més fàcil i ràpid fer-ho directament a Espanya perquè hi ha molta relació comercial i humana entre aquests dos països. Jo li vaig dir que si sense pensar-m’ho, com una assumpte normal que et demana una amiga.

Com vas viure aquests moments, quan et van entregar el paquet i després et van detenir?
Aquell dia, el 29 de maig, era pel matí quan a les deu hores aproximadament, estava atenent dues dones que em demanaven preus de la perruqueria.
En el mateix moment va venir el noi de correus a portar-me el paquet, que de seguida ja vaig veure que era el que venia del Perú, doncs no era el tipus de paquets que habitualment rebo dels meus proveïdors. Anava a nom meu, i tant bon punt vaig haver signat ja van entrar dos homes que em van mostrar una placa policial. Tot va ser molt ràpid. Em van treure a fora al carrer, em van entrar en un vehicle “oficial” i ja em van posar unes manilles. Vaig tenir el temps just per ensenyar-ho a la meva filla, que tambè estava a la perruqueria i ja se me’n van emportar a l’Agència Tributària de Figueres, a la plaça de la Palmera.

I després què va passar... I com vas viure els 17 dies de presó provisional?
El mateix dia 29 de maig em van fer un judici ràpid, a les 6 de la tarda. En el judici, tant la Fiscal com la Jutge em diuen que la mercaderia rebuda no era medicina natural, sinó DMT, i que en altre paraules era ayahuasca. Allà davant van obrir el paquet, que prèviament havia estat  inspeccionat per la duana de Madrid.
Allà mateix em van dir que era una droga molt forta, fins i tot pitjor que la cocaïna o la heroïna, i ja em van enviar directament a la presó.
Els dos primers dies vaig estar aïllada fins que em va visitar un metge. Vaig estar plorant i visquent una “pesadilla”: tancada per un assumpte que no entenia. Poc a poc vaig rebre informació de l’advocat i tambè sobre l’ayahuasca i això em va anar tranquil·litzant.

I a partir d’aquí, quan i com aconsegueixes sortir?
Vaig tenir sort de la meva filla. Mentre jo era a la presó va trucar uns dies més tard la meva “amiga”, que no sabia per res que jo era a la presó. Es volia venir a pentinar i va concertar amb la meva filla quin dia vindria, tot a travès del meu mòbil i missatges. Arribat el dia va venir a pentinar-se i a buscar el “paquet” mentre es pensava que jo estava fent gestions per la Jonquera.
Però la meva filla, amb l’ajuda del meu advocat Aitor Cuéllar, van aconseguir coordinar que aquell dia que venia a buscar el seu paquet tambè hi fos present un agent de duanes, que simulava ser un treballador de la perruqueria, i dos agents més, amagats a la rerebotiga. Es va posar a més, una gravadora i una càmera de filmació.
Finalment ella va arribar, va sentar-se per poder ser pentinada i va ser el moment en què durant una conversa informal va demanar pel seu paquet, admetent fins i tot que tot i no anar a nom seu, sinó meu, era realment per a ella. Fins i tot durant la conversa va dir qui era que li enviava i va explicar-li a la meva filla el perquè ho havia fet així. Bè, doncs va ser gràcies a això que a l’endemà mateix, amb aquestes proves que el paquet no era realment per a mí, vaig recuperar la llibertat.

I què ha passat durant aquest dies amb el teu negoci de perruqueria? Què t’han dit els teus clients?
La majoria pensaven que jo era una traficant. I encara ara n’hi ha que no saben com han anat les coses. La perruqueria ha tingut conseqüències molt negatives. Per sort, ara, poc a poc,  hi ha clients que coneixedors de com han anat les coses i em venen a donar el seu suport.

Algun missatge especial per als lectors d'Infojonquera.cat?
Veient el que m’ha passat només puc dir que a ningú se li acudeixi rebre un paquet d’alguna altra persona, encara que siguin de la seva confiança. La vida et pot canviar d’un moment a l’altra, en menys d’un minut.

Ivan Sanz Tusell
Juny de 2012
info@infojonquera.cat

Comentaris

Ivan Sanz La Jonquera
1.

L'entrevista només reflexa una part del suplici que deu haver passat la sylvie però espero que l'entrevista serveixi per posar les coses a lloc. I tambè procurarem que a L'Esquerda aquesta informació surti una mica més ampliada. En qualsevol cas ho avancem aquí per a la seva tarnquil·litat i felicitat i no haver d'esperar a que això surti en paper d'aquí a uns dies. Com sempre, L'Esquerda sortirà amb uns dies de retard i una notícia aixó mereix molta difusió... sort i endavant sylvie!

Comenta aquest article