L'exposició 'La Jonquera, porta de l'exili', a l'Arxiu Comarcal fins al 15 de setembre

La mostra explica com d'important va ser el municipi durant la postguerra, tant pel que fa al pas de persones com pel que fa al pas de mercaderies i armament

per Redacció

Cultura, Història

Cartell de la mostra
Cartell de la mostra | MUME

L'exposició La Jonquera, porta de l'exili, produïda pel Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera (MUME), s'exhibeix a la sala de consulta de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà des de l'1 d'abril i fins al 15 de setembre, dins els horaris d'obertura de l'equipament (de 9 a 18 hores, de dilluns a divendres).

Aquesta mostra recorda que la Jonquera, durant el conflicte, va esdevenir un enclavament important de pas de mercaderies i armament, sobretot després de l'ocupació del nord d'Espanya per part dels 'nacionals' el 1937. Tot i no haver patit cap bombardeig, al poble s’hi van construir i habilitar com a mínim tres espais com a refugi antiaeri. La frontera francesa es va mantenir oberta i tancada durant el conflicte (es va obrir entre juliol i agost de 1936, entre octubre de 1937 i gener de 1938, entre març i juny de 1938 i entre gener i febrer de 1939).

L’exposició explica que amb l'anomenada 'Campaña de Cataluña' i amb la simbòlica caiguda de Barcelona, els esdeveniments dels últims mesos de la Guerra Civil van situar la Jonquera, juntament amb Portbou, Puigcerdà i Camprodon, com a porta de sortida principal per als milers de persones que escaparen de l'avenç i de la repressió franquista. Dels prop de mig milió de refugiats que van marxar el febrer del 1939, al voltant de la meitat van passar per la Jonquera i el Pertús. Un cop travessada la ratlla, els refugiat van ser, per una banda, dispersats i acollits en diferents departaments francesos; d'altre costat, en un nombre molt important, van ser reclosos en camps de concentració provisionals i permanents al departament dels Pirineus Orientals. Pels que van fugir, s'iniciava l'exili, i pels que es van quedar en territori català, començava una difícil i llarga postguerra.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article