El Museu Memorial de l'Exili i la Universitat de Girona fan la presentació del llibre "Las hogueras del Pertús. Diario de la evacuación de Cataluña" d’Álvaro de Orriols el dijous 5 de març a les 19h a la seu de la Fundació Universitat de Girona, Innovació i Formació (Plaça Jordi de Sant Jordi, núm. 1, Girona ).

El llibre el presentaran Manuel Aznar Soler (catedràtic de Literatura Contemporània espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Anna Maria Garcia (catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Girona).

A l’acte també intervindran Joaquim M. Puigvert (Vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura de la Universitat de Girona) i Jordi Font Agulló (director del MUME).

ES PRESENTA UN TESTIMONIATGE EXCEPCIONAL DE L’ÈXODE REPUBLICÀ DEL FEBRER DE 1939

Álvaro de Orriols, poeta i dramaturg nascut a Barcelona el 1894, va gaudir d’una gran popularitat durant el primer terç del segle XX. Les seves obres de teatre van obtenir un gran èxit en els anys vint i trenta. En la seva enorme producció, destaca l’adaptació teatral al castellà de Lo Ferrer del Tall, de Frederic Soler (Pitarra). També va sobresortir com a traductor al català d’obres com Cyrano de Bergerac, cadet de La gascunya o Erma i La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. En els anys que va passar a Madrid abans i durant part de la Guerra Civil, va estrenar nombroses obres d’un remarcat compromís militant amb la llibertat i la justícia, com per exemple Rosas de sangre o El Poema de la República, Los enemigos de la República, España en pie o, ja a l’exili a França, Romance de Madrid. El seu teatre polític, gairebé d’urgència davant les circumstàncies bèl·liques, evidentment el va obligar a seguir el camí de l’exili cap a França. Aquest dramàtic episodi és el queda recollit en el seu diari Las hogueras del Pertús. Un diari que registra el dia a dia des de la caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit rebel el 26 de gener de 1939, fins al moment que la família sencera d’Álvaro de Orriols va aconseguir reunir-se quatre mesos després a Beyris, prop de Baiona. D’aquest magnífic document, per exemple, en destaquen les descripcions acurades i emotives que fa l’autor de la situació de desesperació que es vivia a les ciutats de Girona i Figueres durant els primers dies de febrer de 1939, en ple procés de desfeta de l’Exèrcit Popular de la República.

Álvaro de Orriols va morir a França, encara a l’exili, l’any 1975.

L’editorial Ediciós do Castro ha publicat per primera vegada el diari en edició espanyola. L’edició, que conté una presentació i estudi crític de Manuel Aznar, és de 2008 i està integrada dins la col·lecció “Biblioteca del Exilio”. Amb anterioritat, l’any 1995, va aparèixer una edició francesa que contenia moltes errades i es caracteritzava per la seva manca de rigor.

Manuel Aznar Soler i Anna Maria Garcia s’encarregaran de la presentació del llibre.

Manuel Aznar Soler, catedràtic de literatura espanyola contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és director del Taller de Investigaciones Valleinclanianas (TIV) i del Grup d'Estudis de l'Exili Literari (GEXEL), dos grups d'investigació vinculats al Seminari de Literatura Espanyola Contemporània del Departament de Filologia Espanyola de la UAB, Seminari del que és responsable. És autor de nombrosos llibres, capítols de llibres, edicions i articles sobre la literatura espanyola dels segles XVIII, XIX i XX. Ha estat coeditor de Literatura i cultura de l'exili espanyol de 1939 a França [1998] i editor tant dels dos volums sobre L'exili literari espanyol de 1939, Actes del Primer Congrés Internacional (Bellaterra, 1995) [1998] com dels dos toms sobre Les literatures de l'exili republicà de 1939. Actes del Segon Congrés Internacional (Bellaterra, 1999).

Anna Maria Garcia Rovira es catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Girona. Dirigeix el grup de investigació Memòria, Història, Identitats i un projecte dedicat als Exilis de la Guerra Civil. Especialista en revolució liberal, el gruix de la seva investigació està dedicat a l’anàlisi de la participació popular en la revolució, al primer republicanisme espanyol i als exilis liberals.