L'11 de setembre del 2001, l'artista valenciana Elena del Rivero establerta a Nova York, estava a Madrid preparant la seva següent inauguració quan va veure a la televisió com queien les Torres Bessones. Mentre observava els núvols de pols s'imaginava el seu estudi (situat davant la torre sud, al carrer 125, Cedar St.) destruït, i ella també es va enfonsar.

Va viatjar a Nova York i va dirigir-se immediatament al seu espai de creació, però la policia no l'hi va deixar accedir fins dies més tard.

Amb el temps, els residents de la Zona Zero van anar accedint als seus domicilis. El seu estudi estava completament cobert de pols i papers. Va netejar tots els objectes de la pols contaminada produïda per l'atemptat i des d'allà va documentar amb una càmera de vídeo els treballs de neteja de la zona i la seva quotidianitat. Va recopilar més de 100 hores de gravació i 3.000 papers que va enumerar, cosir i catalogar. Aquests materials són propis de l'obra d'Elena del Rivero, la qual concep la costura com a dibuix.

Un dels resultats d'aquest procés és la instal·lació [Swi:t] A Chant, 2001-06, obra presentada en llocs expositius com el New Museum de Nova York, i que ara es mostra, per primera vegada, amb tot l'arxiu complet. En aquesta obra, les cartes de paper destruïdes representen una emoció abstracta de sofriment i els noms propis de les persones que apareixien als escrits han estat cremats, petges que evidencien les vides que es van perdre durant l'atac de l'11-S, signes de vides perdudes que sempre apareixen en qualsevol guerra.

El archivo del polvo articula una posada en escena que parla dels efectes de la guerra, la contaminació, el cultiu de les matèries primeres, les migracions, la transformació de l'arquitectura per ajudar als pobles desplaçats, el dolor de la pèrdua...

Artista llargament condecorada

Elena del Rivero (València, 1949) entre 1971 i 1974 va cursar Filosofia a la Universitat de València. El 1975 es va traslladar a Madrid, on estudiava pintura i dibuix a l'Estudio Arjona, i gravat al taller d'Óscar Manesi. Va començar a exposar el 1977 i va realitzar la seva primera exposició individual el 1980. El 1991 es va traslladar a Nova York, on es va obtenir una beca de la Fundació Pollock-Krasner.

L'exposició més important de la seva sèrie Cartas que va tenir lloc el 1993 a la galeria Elba Benítez de Madrid. Dos anys després participa a la Primera Biennal de Johannesburg. L'any 2001 va rebre una beca de la Fundació Creative Capital i de la New York Foundation for the Arts. El 2005 va participar en una residència de la Fundació Rockefeller al Bellagio Center, Itàlia. El 2015 va ser galardonada amb el premi de la Fundació Joan Mitchell i va participar en una residència al Centre de la Fundació Joan Mitchell el 2017.