Els ajuntaments d'Agullana i Cantallops podrien reclamar a l'Estat els diners perduts per l'espoli franquista. Així ho ha avançat El Punt Avui, ja que els dos municipis estan en la llista d'afectats per la retirada d'efectius monetaris.

La problemàtica es remunta a l’any 1939, quan Franco va guanyar la guerra. Aleshores les monedes i bitllets emesos al final de la Segona República Espanyola es van haver de portar, sense rebre cap tipus de contraprestació, al Banc d’Espanya. Als pobles que no tenien sucursal bancària, van ser els ajuntaments els que van recollir els diners dels seus veïns i els van dipositar al banc. I això va ser un cop dur per a l’economia dels vençuts: moltes famílies van haver de començar de zero en plena postguerra. Segons un estudi de la Universitat de Girona (UdG) que actualitza el valor d’aquells diners, per cada pesseta republicana confiscada l’any 1939 avui es podrien demanar fins a 13,91 euros.

Al llarg del 2019, diversos ajuntaments gironins han presentat una reclamació patrimonial per responsabilitat a l'Estat. I fins i tot Sant Julià de Ramis ha començat a articular un front comú de municipis afectats per portar la situació al Tribunal Suprem amb una estratègia conjunta. Per fer la llista de convocats, l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, s’ha basat en els estudis de l’historiador Narcís Castells, que fa anys que investiga on són els resguards del Banc d’Espanya, papers necessaris per portar el cas als tribunals. L’historiador té constància de documentació relacionada amb la confiscació del diner roig en un centenar de municipis, 31 dels quals són de Girona. En total, podrien arribar a reclamar quasi 626 milions d’euros. I entre els beneficiaris hi podria haver Agullana i Cantallops.