El Consell Comarcal de l'Alt Empordà protegirà els búnquers d'Agullana, la Jonquera, Darnius i la Masia de Can Descals (també de Darnius) com a Béns Culturals d'Interès Local (BCIL). El ple comarcal previst per dimarts (4 de febrer) portarà a aprovació la catalogació d'aquests elements patrimonials. I és que l'Administració supramunicipal és l'encarregada de fer una valoració tècnica d'aquestes peticions, ja que té les competències per declarar BCIL en municipis de menys de 5.000 habitants.

Quan rebi el vistiplau del ple, la resolució s’enviarà al Departament de Cultura de la Generalitat perquè en faci la corresponent inscripció en el Catàleg de Patrimoni Cultural. Aquesta catalogació és molt important perquè obre noves vies de finançament i ajuts, que s’atorguen per conservar el patrimoni.

El conseller comarcal de Cultura i Memòria Històrica, Josep Maria Bernils, considera que "amb aquest acord posem en valor alguns dels búnquers més significatius de la zona fronterera". "Es tracta de donar-los un segell de garantia que, a més, afavoreix la seva protecció", diu Bernils, que matisa que "això no és el final de res sinó, al contrari, l'inici d'un projecte més ambiciós que ha de passar per gestionar la seva senyalització i recuperació, o fins i tot rehabilitació, en el cas que fos possible, per tal de fer-los visitables". "Es tracta d'un procés que hem de realitzar conjuntament amb els tres municipis implicats i, sobretot, amb el Memorial Democràtic de la Generalitat, sempre i quan hi hagi també la complicitat dels propietaris dels terrenys on es troben ubicats", explica el conseller comarcal, que també afegeix: "Personalment m'agradaria recuperar un vell projecte de museïtzació d'una part d'aquestes construccions, a l'estil del Parc dels Búnquers de Martinet, a la Cerdanya, però per arribar-hi ens calen recursos".

Fins a 12 búnquers i dues trinxeres

La proposta protegirà un total de 12 búnquers i dues trinxeres circulars (o observatoris) que formaven part d’un sistema complex de defensa, dotat de molts altres elements i obres complementàries, algunes desaparegudes i altres amagades o previstes i no realitzades. Aquestes edificacions són singulars perquè es van fer l’any 1943, abans de tot el desplegament d’estructures defensives, i perquè -a diferència dels búnquers que es feren a partir del 1945- s’adapten al terreny i guarden peculiaritats com emblemes. Estan situats a banda i banda del riu Llobregat i de la carretera N-II, que era la principal via d’accés a l'Estat.

El conservador del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, Miquel Serrano, explica que "la funció bàsica dels búnquers era el control de la carretera en el cas d’una hipotètica invasió enemiga o atac procedent des de França", i que "aquest reconeixement com a patrimoni cultural, històric i militar ens ajudarà a acostar a la societat i als estudiants aquest episodi històric de la segona guerra mundial i la participació de l’Estat espanyol".

El plenari del mes de setembre de 2019 també va aprovar els expedients que declaren BCIL la Torre Estela d'Agullana.

L'inici de la Línia P

Aquestes fortificacions construïdes bàsicament entre 1940 (observatoris de Darnius i Agullana) i 1943 (metralladores i antitancs de la Jonquera) signifiquen la fase inicial del gran projecte de fortificació dels Pirineus conegut com a Línia P (Organización Defensiva de los Pirineos) que va omplir la zona pirinenca, i sobretot l’Empordà, de búnquers amb diferents funcions (observatori, morters, metralladores, fusells metralladors, canons antitanc, magatzems i refugis de personal, etc.)

Aquests búnquers, restes arqueològiques i arquitectòniques del primer sistema defensiu aixecat a Catalunya després de la Guerra Civil, estan construïts amb estructures de formigó i recoberts parcialment de pedres lligades amb morter, ben integrats en l’espai per a facilitar el seu camuflatge. El mètode constructiu -pensat per ser indestructible- ha permès que avui dia es conservin tots els búnquers. Avui dia, estan ubicats en terrenys particulars però el nou estatuts que adquireixen se n’assegura la conservació i obre la possibilitat de dinamitzar-los amb el benentès dels propietaris de cadascun dels terrenys on es troben.

Alguns d’ells estan signats i datats, motiu pels quals s’han considerat com a “búnquers d’autor”, ja que tenen els escuts dels batallons i companyies corresponents del Regiment de fortificacions que els van construir perquè també, entre ells, són molt diferents i en les diverses variacions estructurals i constructives s’hi pot resseguir una certa creativitat. L’estudi sobre el qual es motiva l’informe de petició és fruit dels historiadors Joan Manel Alfaro i Pablo de la Fuente que van editar una publicació, l’any 2008, sota el títol Dues hores... als búnquers de la Jonquera.

Els búnquers de la Jonquera són obres que depenen de la Instrucción C-6 i van ser construïts per diferents batallons del Regiment de Fortificacions núm. 3, com es pot veure en els escuts-signatura que hi ha als interiors o als exteriors de les construccions. A nivell constructiu, estructural i organitzatiu, formen un sol conjunt amb les obres dels observatoris de Montroig (Darnius) i de Can Palau (Agullana) ja que també van ser construïts pel Regiment de Fortificacions núm. 3 (també van construir 4 dels búnquers de la Jonquera). Per aquest motiu s’han inclòs aquestes dues obres en aquest mateix procés de declaració de BCIL, a fi d’oferir una idea més clara de la funció defensiva unificada amb què es van crear aquest conjunt de búnquers, malgrat no formin part d’un sol municipi.u