La Jonquera aprova el Primer Pla especial d’dentificació de Masies i Cases rurals

El 28 de febrer de 2008 el Ple municipal va aprovar inicialment el primer borrador del Pla Especial Urbanístic d’Identificació i Regulació de Masies i Cases Rurals de la Jonquera. En aquest primer borrador o pla inicial s'hi va presentar una al·legació per part del grup municipal d’Esquerra Republicana i que en resum pretenia excloure del catàleg algunes edificacions en runes entre les quals el Mas Fabra, Can Coima, Can Pau, Can Mundina, Can Buarat, Mas Patirà, Can Travessa i el Mas de la Por, i és que l’al·legació considerava que eren runes amb cap possibilitat de ser recuperables. També s'hi esmentava Les Serres i Les Pipes.
rnEl cas és que en el Ple municipal del 26 de febrer de 2009, un any més tard de l'aprovació del primer document, es va presentar en un dels punts del Ple el document ja definitiu del "Pla Especial d'Identificació de Masies i cases rurals". Però en aquest document l'al·legació presentada pel grup municipal d'ERC només va ser acceptada parcialment per raons argumentades en l'informe de l'arquitecte municipal i això va obrir un debat entre govern i oposició. En aquest el regidor Ramon Boix (ERC) va manifestar que el seu grup mantenia l’opinió continguda a l’al·legació d’excloure íntegrament totes les "fitxes" (masos i edificacions en runes classificats segons fitxes) que s'esmentaven en l'al·legació, insistint a més que el criteri d'ERC també el compartia el Departament de Medi Ambient. També va intervenir Jaume Domènech (ERC) ja que creia que s’havia de respectar el parer del Departament de Medi Ambient i apuntava que moltes de les ruïnes a les quals s’atorgaria el dret a ser restaurades no havien estat mai habitades. Va respondre l’alcalde dient que hi havia propietaris que volen rehabilitar les masies i això no s’havia de veure malament, primer perquè deixa d’haver-hi una ruïna i desprès perquè es netejaria l’entorn. També hi va afegir que en les masies amb ermita adossada creia que l’única manera de restaurar-les seria permetre la restauració de la masia, ja que altrament l’ermita s’acabaria derruint. Va respondre Domènech comentant alguns casos amb restauració d'ermites adossades a masies que sovint després els seus propietaris les tanquen amb pany i clau i ningú les pot visitar.
rnAquest podria ser el cas del Mas del Forn del Vidre, Sant Pere del Pla de l’Arca, Mas de l’Ermita de Santa Llúcia i Mas de l’Església. En aquest sentit si es prohibeixen els usos hoteler i restauració però conservant-ne els usos d’habitatge, turisme rural i educació en el lleure, s'obre la porta a la possibilitat de restauració de masies i esglésies a elles adossades.
rnFinalment el Pla va comptar amb l’aprovació pels 6 vots de l’equip de govern, mentre ERC hi va votar en contra al no recollir-se íntegrament l’al·legació presentada pel grup republicà.
rnEl cas és que en el Ple municipal del 26 de febrer de 2009, un any més tard de l'aprovació del primer document, es va presentar en un dels punts del Ple el document ja definitiu del "Pla Especial d'Identificació de Masies i cases rurals". Però en aquest document l'al·legació presentada pel grup municipal d'ERC només va ser acceptada parcialment per raons argumentades en l'informe de l'arquitecte municipal i això va obrir un debat entre govern i oposició. En aquest el regidor Ramon Boix (ERC) va manifestar que el seu grup mantenia l’opinió continguda a l’al·legació d’excloure íntegrament totes les "fitxes" (masos i edificacions en runes classificats segons fitxes) que s'esmentaven en l'al·legació, insistint a més que el criteri d'ERC també el compartia el Departament de Medi Ambient. També va intervenir Jaume Domènech (ERC) ja que creia que s’havia de respectar el parer del Departament de Medi Ambient i apuntava que moltes de les ruïnes a les quals s’atorgaria el dret a ser restaurades no havien estat mai habitades. Va respondre l’alcalde dient que hi havia propietaris que volen rehabilitar les masies i això no s’havia de veure malament, primer perquè deixa d’haver-hi una ruïna i desprès perquè es netejaria l’entorn. També hi va afegir que en les masies amb ermita adossada creia que l’única manera de restaurar-les seria permetre la restauració de la masia, ja que altrament l’ermita s’acabaria derruint. Va respondre Domènech comentant alguns casos amb restauració d'ermites adossades a masies que sovint després els seus propietaris les tanquen amb pany i clau i ningú les pot visitar.
rnAquest podria ser el cas del Mas del Forn del Vidre, Sant Pere del Pla de l’Arca, Mas de l’Ermita de Santa Llúcia i Mas de l’Església. En aquest sentit si es prohibeixen els usos hoteler i restauració però conservant-ne els usos d’habitatge, turisme rural i educació en el lleure, s'obre la porta a la possibilitat de restauració de masies i esglésies a elles adossades.
rnFinalment el Pla va comptar amb l’aprovació pels 6 vots de l’equip de govern, mentre ERC hi va votar en contra al no recollir-se íntegrament l’al·legació presentada pel grup republicà.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari