L’actual epidèmia que estem patint no és una cosa nova. La història de la humanitat n'és plena d'episodis pandèmics, fins i tot, molt més greus que l’actual.

Si reculem a l'Edat Mitjana, l'esclat de pesta negra de l'any 1347 va causar la mort a 25 milions de persones a Europa, quan la població n'era de 100 milions; una quarta part va morir.

Al 1507 un altre brot de pesta negra va afectar Barcelona i una bona part de Catalunya produint altes mortalitats.

En els següents 300 anys, tota mena d'epidèmies de verola, tifus, grip, sífilis i febre groga van ser presents de forma recurrent, quasi bé, en cada dècada afectant de forma molt intensa a la població de l'època.

Ja al segle XIX, apareixen epidèmies d'escarlatina a l’any 1830 i sobretot de còlera que apareix a casa nostra el 1833, essent el focus d'expansió la zona del delta del Ganges. El 1834 el port de Barcelona esdevingué el nucli principal d'una segona branca colèrica que va afectar a tota la mediterrània. D'aquesta epidèmia n'hi torna haver importants rebrots els anys 1859 i 1865.

En paral·lel a aquestes epidèmies de còlera, a Catalunya hi apareixen brots molt intensos de grip que provoquen mortalitats entre la població. Les més destacables, per la seva virulència van ser les dels anys 1837 i 1847. Sobretot, però, la més intensa i la que va produir més víctimes va ser la grip 'espanyola' de l'any 1918.

Què hi passa a la Jonquera?

Epidèmia de còlera i construcció del llatzaret

Sobretot, degut al comerç, la nostra vila veu augmentar el nombre de viatgers que travessen la frontera provinents de diferents països d'Europa durant el primer terç del S. XIX i que coincideix amb l'expansió del còlera que afecta a tot el món. A principis de 1833 la malaltia arriba a casa nostra.

La Junta Superior de Sanitat, l’any 1831, i en previsió d'esdeveniments epidèmics que afecten a mig món ordena construir un llatzaret a la Jonquera.

Els llatzarets són llocs tancats i aïllats, de confinament, on s'hi feia passar una quarantena als viatgers que entraven en una zona. Un dels més famosos és el que hi havia a la petita illa del mateix nom, al port de Maó, a Menorca.

En el cas de la Jonquera, el nostre llatzaret es va construir a la part més alta del poble, envoltant set cases particulars aquí se'ls hi va pagar un lloguer mensual de 106 rals i 21 maravedis en total. Els altres edificis es van construir en terrenys de Josep Balló, veí de la vila.

Un cop construït aquest barri s'hi van aixecar unes muralles i la construcció d'un gran pou, que encara es conserva, per abastir d'aigua el lloc. En aquest moment l'Ajuntament es fa càrrec del manteniment del llatzaret, essent batlle en Pau Dauner, que nomena guarda del mateix a Pau Isern, amb una assignació de 7 rals diaris.

La utilitat d'aquestes instal·lacions es va mantenir durant bona part del segle en funció dels diferents brots epidèmics.

En l'actualitat encara hi ha els habitatges, restaurats, i parts de la muralla i es conserva el nom del carrer i plaça del Llatzaret.

Epidèmia de còlera del 1885

En data de 27 de juliol del 1885, l'alcalde de la Jonquera, Pere Brugat Dauné, mitjançant un ban fa saber que reunida la corporació municipal amb la Junta de Sanitat s’acorda:

1. A partir d'avui, mentre durin les actuals circumstàncies, tots els comerciants i venedors de fruites i verdures de qualsevol classe i varietat, no podran entrar a la Vila si no porten una certificació que acrediti que la mercaderia no procedeix de cap lloc o punt infectat de CÒLERA, i signat per l'amo de la seva procedència i amb el vistiplau de l’'lcalde d'aquell punt.

2. Es multaran amb la quantitat de 50 a 100 pessetes a tots els veïns d’aquesta vila que hostatgin a les seves cases una o més persones procedents de poblacions infectades. A més, tota la família patirà per l'espai de tres dies la corresponent observació en el local destinat a tal efecte.

3. Es prohibeix terminalment, per espai de tres dies,que cap veí d'aquesta vil vagi a visitar el balneari de ELS BANYS DE LA MERCÈ ja que es té notícia d'haver arribat a dit establiment varies persones infectades o sospitoses, sota les penes que es cites anteriorment.

Els incomplidors de les anteriors disposicions, queden exposats a que els hi siguin aplicades les penes citades.

El que es fa públic per tal de que ningú al·legui ignorar-ho.

La Jonquera, 27 de juliol de 1885.

Epidèmia de còlera de 1893

El 7 de juny de 1893, degut al fort increment de l’epidèmia de còlera estesa per tot França i per tal de prevenir l'entrada de la plaga mitjançant les persones o mercaderies provinents del país veí, l'Ajuntament de la Jonquera seguint les normes del Govern Civil nomena als dos facultatius de la vila, Eduard Figueres i Francesc Subirós, com a metges encarregats de la inspecció sanitària de la frontera.

L'edifici on s'hi abasteix aquest servei sanitari és en una petita edificació situada al mas de can Conxa, a peu de la carretera que surt de la vila direcció França. Aquesta masia es trobava situada uns 100 metres més amunt de l'actual placeta de l’Illa, just abans de l’antic Cuartel de la Guàrdia Civil i concretament on hi ha ara les primeres cases de l'avinguda Pau Casals.

Aquest edifici va estar dempeus finsa la dècada de 1960 i encara s'hi deixava veure, pintat en lletres negres i grosses a la façana «INSPECCION SANITARIA». A l'interior de l'edifici s'hi podien veure, també, dues grans calderes utilitzats per bullir la roba dels viatgers i per la desinfecció d'objectes.

Brot de còlera de 1910

El 25 d'agost d'aquest any es dona lectura pública d’una circular del Governador Civil en la que comunica que s'ha presentat a Itàlia un important brot de còlera.

Un any després, el 22 d’agost de 1911, el Governador Civil comunica a l'Ajuntament que es suspèn la festa major de la vila donada la situació que es troba la salut pública a França on ja hi ha declarada l'epidèmia de còlera.

Joan Budó Bagués

La Jonquera, abril de 2020

Durant el confinament de l’epidèmia mundial de la Covid-19