El blanenc Marc Armero defensarà els colors del Club Patí Jonquerenc en aquesta segona etapa, després d'haver passat per l'hoquei professional al Montreux HC. I avui ens respon quatre preguntes per explicar el per què de la seva decisió de tornar a la Jonquera tot i haver tingut altres ofertes, fins i tot d'algun club d'OK Lliga.

Com és que has decidit deixar l’hoquei professional, tenint ofertes fins i tot de l'OK Lliga?

Perquè necessito més temps. Vaig tenir la sort de poder jugar amb el millor Blanes de la història, amb jugadors que ho havien guanyat tot, amb entrenaments molt intensos; vaig aprendre molt, però tenir minuts era complicat. Al final de la temporada 2014-2015 vaig decidir anar-me’n a l’hoquei francès i, després de quatre temporades, necessitava descansar, així que vaig tornar a Blanes i va aparèixer el Jonquerenc, un club humil, amb un objectiu interessant, com era pujar de categoria per treballar amb gent de casa, i vaig fitxar. Vam aconseguir l’ascens i també vaig tenir la trucada del Montreux, on he estat campió de lliga suís i he jugat la Champions. Ara, al 2020, decideixo tornar a casa per engegar un negoci familiar que em demana dedicació. Tot aquest temps he estat en contacte amb en Koke i sempre donant ànims.

I entre les ofertes que tenies, per què una altra vegada al Jonquerenc?

El club m’ofereix unes condicions que combinen molt bé amb el meu projecte de feina. I esportivament, la seriositat del Jonquerenc m’han fet decidir. En Koke, el tècnic, juntament amb el coordinador Marcel, tenen les coses molt clares. No et pensis que tots els clubs tenen la sort de tenir tècnics així, i que a més no es plantegin marxar.

No sé, és un club que sempre recordes amb bon rotllo i que es preocupa per tu. Crec que l’aposta del Jonquerenc de treballar amb els joves de la casa introduint algun veterà és molt bona.

Què n'esperes d’aquesta temporada?

Fer un grup meravellós i intentar guanyar el campionat.

Un missatge a l’afició?

Recordo una afició amb molta il·lusió i ganes d’animar, que des del primer partit cada vegada va venir més, fins a quasi omplir el pavelló. Així que aquest any m’agradaria repetir aquella experiència amb les ganes de la gent, com ho vaig viure.