L'equip del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (MUME) ha descobert i identificat recentment quatre imatges del Fons Eidenbenz de l'Ajuntament d'Elna que van ser preses a la Jonquer durant la Retirada. Més concretament, les va fer personal de la Creu Roja Internacional que practicava l'ajut humanitari en el context de la Guerra Civil espanyola.

Elisabeth Eidenbenz

Per comprendre la troballa, cal recordar el personatge d'Elisabeth Eidenbenz (Wila, Suïssa, 1913 – Zurich, Suïssa, 2011). Era una activista i mestra suïssa que, tot i que va començar a treballar a l'Estat espanyol el 1937, dins el context de les organitzacions d’ajuda humanitària a les víctimes de la Guerra Civil Espanyola (concretament amb l’anomenada Ayuda Suiza a los Niños de España), és coneguda sobretot per dirigir diferents estructures sanitàries per facilitar la maternitat a les dones refugiades als camps de concentració de les platges del Roselló, com a Brullà i, sobretot, la Maternitat suïssa d’Elna, on van néixer fins a 595 nadons entre 1939 i 1944.

La troballa

Dues de les fotos fins ara inèdites les va detectar la treballadora del MUME i també Llicenciada en Història Margaret Townsent Pi i Sunyer, dins la publicació de l’historiador Tristan Castanier Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna. Dones en exili, mares dels camps (Ed. Trabucayre, 2009), que reproduïa algunes de les imatges del Fons de l’Elisabeth Eidenbenz dipositat a l’Ajuntament d’Elna per part de la mateixa Elisabeth Eidenbenz abans de morir. La identificació de les imatges ha estat possible gràcies al coneixement dels perfils de la muntanya de Santa Llúcia i Canadal que s'hi veuen, ja que estan fetes des de l'N-II, a l’alçada l’actual entrada del polígon comercial de l’entrada sud de la Jonquera.

Un cop descobertes aquestes dues primeres instantànies, l'estiu d'aquest 2020, els tècnics del MUME van consultar el Fons Eidenbenz d’Elna i van detectar dues fotografies més més, preses ben a prop de les dues anteriors.

Les delegacions de l’ajuda humanitària suïssa van marxar de Barcelona just abans de la seva ocupació per part de l’exèrcit franquista i, com que van arribar a Perpinyà el 30 de gener de 1939, semblaria que es poden datar les imatges entre el 28 i el 29 de gener de 1939.

Les fotografies

Les fotos excepcionals descriuen la primera fase de la Retirada per la Jonquera, quan començava a acumular-se el gruix de refugiats que arribaria als més de dos-cents mil en dues setmanes. S’hi veuen bàsicament nens, dones, avis i bestiar de càrrega, carregats amb maletes, matalassos i altres pertinences, caminant vers la frontera, en sentit nord, o bé estacionats temporalment als marges de la carretera nacional en una sort de campaments amb tendes improvisades. Al fons s'hi detecta amb precisió el perfil del marge est del Pertús, el castell de Rocabertí, la Civadera i la serra de la Bastida.

Dues imatges estan preses en sentit nord i dues en sentit sud, i s’expliquen dins el context de documentació de les tasques de justificació de l’ajuda humanitària i del recorregut dels membres de la delegació de la Creu Roja Internacional entre Barcelona i la frontera francesa. De fet, aquesta era l’única referència dins l’àlbum original de l’Elisabet Eidenbenz, on diu Flucht aus Catalonie nach Franchreich, és a dir, fugida de Catalunya cap a França.

L’autoria de les fotografies és desconeguda, però no seria impossible que les hagués fet la mateixa Eidenbenz, ja que sembla que ella seria l’autora d’algunes de les imatges del fons.

Col·laboració amb l'Ajuntament d'Elna

Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Elna, amb qui el MUME comparteix diferents projectes i col·laboracions al voltant de l’exili republicà, ha estat possible donar a conèixer aquestes quatre imatges del Fons Eidenbenz que es conserva a l’Ajuntament nord-català. Aquest fons, conegut sobretot per les imatges de la Maternitat d’Elna, també inclou imatges de l’acció humanitària suïssa a la zona republicana des de 1937 (Burjassot, Xàtiva, Móra d’Ebre, Puigcerdà...), de la Retirada i també del sud de França (Brullà, Elna i Ribesaltes).

Un fet excepcional

La troballa significa un fet relativament excepcional, ja que no es coneix gairebé cap imatge de la Retirada presa a la Jonquera, a banda de les preses al barri dels Límits, al Pertús, just a la frontera. De fet, bàsicament només han sortit a la llum pública ben poques imatges de la Retirada a la Jonquera, del Fons Gaussot i, d’un cop la Jonquera va ser ocupada per l’Exèrcit franquista, del Fons fotogràfic de Louis Albert Deschamps (Centro Documental de la Memoria Histórica, Salamanca, Ministerio de Cultura) i del Fons Martí Bofill de l’Arxiu Municipal de Figueres. Per aquest motiu es pot considerar que són unes imatges ben interessants que ens traslladen directament a finals de gener de 1939, la data de l’inici de l’entrada de civils a França.