El Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME) va inaugurar divendres una exposició d’Antoni Campañà (1906-1989), considerat un dels fotògrafs de guerra més importants del país. Antoni Campañà. L’Endemà de la Retirada: Portbou, 1939 és un retrat de les petjades que va deixar l’exili republicà l’any 1939. La inauguració oficial va estar presidida per la consellera de Justícia, Ester Capella, i també hi van participar el net d'Antoni Campañà, Toni Monné; el comissari de la mostra, Arnau Gonzàlez, i el director del MUME, Alfons Quera.

La mostra, que es podrà visitar fins el 26 de setembre, és una selecció de setanta instantànies que Campañà va fer en un viatge a l’Empordà la primavera i l’estiu de 1939. Reflecteixen el paisatge que va quedar després de l’exili, ple de restes d’armament i vehicles desballestats per la derrota republicana.

Dues capses vermelles

La família d’Antoni Campañà va trobar l’any 2018 unes 1.700 fotografies inèdites en dues caixes al garatge del fotògraf. Són instantànies de gran valor documental i artístic, fetes durant els tres anys de la Guerra Civil, i que capten les destrosses de la guerra, les necessitats i la por de la gent.

El reporter Plàcid Garcia-Planas, l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta i el fotògraf David Ramos van treballar sobre aquell llegat i van recollir una mostra d’aquelles fotografies inèdites en el llibre La capsa vermella, publicat el 2019 per l’editorial Comanegra. Una selecció d'aquelles imatges es pot veure al MNAC en la mostra La guerra infinita. 

Aquella recerca va permetre localitzar també les imatges es podran veure en la nova exposició del MUME. En aquest cas les fotografies no estaven a les caixes vermelles, però si que havien quedat amagades entre els arxius privats del fotògraf. La major part són també inèdites.

L’autor

Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906-St. Cugat del Vallès, 1989) és un dels grans fotògrafs catalans del segle XX. Amb una dilatada trajectòria, la seva obra abarca la fotografia artística, la pictorialista, l’avantguardista i el fotoperiodisme, tot i que fou conegut sobretot per les seves fotografies esportives i turístiques.  Republicà, catalanista i catòlic practicant, va decidir amagar els milers de fotografies preses durant la Guerra civil per evitar que fossin utilitzades en la propaganda del règim franquista.

Activitats paral·leles

El MUME ha organitzat dues activitats complementàries a la mostra. La primera serà el 21 de maig, quan es presentarà el llibre - catàleg de l'exposició: L’endemà de la retirada. Antoni Campañà. Portbou, 1939: autoretrat de l’absència. El llibre conté el recorregut que va fer el Antoni Campañà per l’Alt Empordà dies després de la Retirada republicana de 1939 i que immortalitza els dies posteriors a l’ocupació per part de les tropes franquistes. En concret, segueix  la ruta de la reculada republicana pel litoral, que acabava al coll de Belitres, a Portbou. Aquest pas va ser utilitzat per a la retirada oficial de les Brigades Internacionals el novembre del 1938 i per unes 120.000 persones entre el gener i el febrer del 1939. La publicació inclou els textos del comissari de la mostra, l’historiador i professor d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, Arnau Gonzàlez i el pròleg del director del MUME, Alfons Quera.

I la segona activitat serà el 12 de juny, quan es farà la taula rodona La fotografia de guerra és una bomba. Hi participaran Teresa Ferré, directora del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) i historiadora experta en l’obra d’Agustí Centelles; Arnau Gonzàlez, historiador i professor d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, i Plàcid Garcia-Planas, periodista i corresponsal de guerra. S’hi analitzarà la fotografia de guerra d'autors com Antoni Campañà, Agustí Centelles, Joan Andreu Puig Farran o Robert Capa.