El 4 d’abril, ales 11 del matí, en un búnquer construït l’any 1940, s’hi farà una intervenció artística i performance d’Allan Kaprow i es trnsformarà la construcció defensiva en un “Sweet Búnquer” amb el suport d’un grup d’estudiants de la Universitat de Girona.
Els interessats/des a participar o a assistir al desenvolupament de l’acció Sweet búnquer poden inscriure’s a l’adreça: cacc@udg.edu

A fi de facilitar el transport fins a la Jonquera, es prega que les persones que s’inscriguin a l’activitat, comuniquin si tenen disponibilitat de cotxe particular per tal de poder-lo compartir.

Llocs de trobada:

9.30 h. Girona. Pàrquing de la Devesa
10.30h. La Jonquera. Museu Memorial de  l’Exili

De Sweet Wall a Sweet Búnquer. Proposta de re-invenció de l’acció d’Allan Kaprow

L’any 1970, en un descampat molt a prop del Mur de Berlín, l’artista Allan Kaprow va protagonitzar l’acció-happening Sweet Wall. La intervenció va consistir en la construcció d’un mur de blocs de formigó d’uns trenta metres de llarg i d’un metre i mig d’alt.  El morter que es va utilitzar per unir els blocs constava de llesques de pa untades amb melmelada de maduixa. Allan Kaprow va construir el mur amb la col·laboració d’una dotzena de persones. Van necessitar tota una tarda per construir-lo i, un cop acabat, el van fer caure. Uns anys després, Kaprow va descriure aquesta intervenció com una “paròdia política”.

En el procedir artístic d’Allan Kaprow va adquirir molta rellevància el concepte de re-invenció, atès que considerava que no tenia cap sentit repetir una acció en el decurs del temps i, per contra, proposava com a necessari repensar l’activació de les seves pròpies accions artístiques a partir de les condicions i circumstàncies del present i de cada lloc. En correspondència amb el posicionament de l’artista nord-americà i seguint els seus postulats, els responsables de l’exposició retrospectiva que té lloc a la Fundació Antoni Tàpies han programat quatre actualitzacions de l’acció Sweet Wall. Aquestes actualitzacions o re-invencions, que s’han pensat en col·laboració amb el cicle Arqueologia preventiva, comissariat per Oriol Fontdevila (Espai 13, Fundació Joan Miró), les porten a terme diferents grups i institucions vinculades amb el treball i l’estudi artístic, històric, patrimonial  i memorial.

Una d’aquesta actualitzacions i apropiacions contemporànies de l’acció Sweet Wall anirà a càrrec d’un grup integrat per estudiants i professors de la Universitat de Girona (Càtedra d’Art i Cultura  Contemporanis i Màster de Turisme Cultural) i que compten amb el suport logístic i l’assessorament del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. El grup, seguint les recomanacions d’Allan Kaprow, proposa una re-invenció de l’acció Sweet Wall en què es tindrà en compte la particularitat del lloc escollit i les circumstàncies històriques i sociopolítiques que, d’alguna manera, el resignifiquen i li atorguen un sentit en el nostre present. Lluny de reproduir literalment el mur que es va construir a Berlin, s’aprofitarà el potencial crític i paròdic heretat de Kaprow per introduir elements de reflexió que permetin aproximar-se a, per exemple,  les maneres d’afrontar el passat recent al nostre país i com aquestes lectures patrimonials i memorials s’insereixen, no sense disfuncions i tensions, en un present marcat per transformacions vertiginoses. L’escenari fronterer actual de la Jonquera amb les seves arquitectures residuals dels búnquers construïts per la dictadura franquista durant els anys quaranta del segle passat expressa, en bona mesura, literalment i simbòlica les dificultats que afecten la transmissió i la visualització d’una herència traumàtica en el marc d’un present canviant.

La transformació de Sweet Wall  en Sweet Búnquer, a banda de posar en qüestionament els possibles mecanismes de reproductibilitat d’una acció performàtica,  vol, també,  contribuir modestament al debat existent a l’entorn de les condicions en què s’efectua la recuperació de la memòria recent, la cèlebre “memòria històrica”. Les normes transferides per Kaprow actuen com un catalitzador que ajuda a remarcar les línies de tensió que apareixen en la nostra relació amb el passat proper. És a dir, la disjuntiva entre una pretesa recuperació del passat com una mera recreació “tal com va ser” impossible dels fets pretèrits, o bé creant els mecanismes que facin viable la troballa de possibilitats per a la reformulació i resignificació del passat des del present a fi de convertir-lo en una eina pedagògica i cívica.

L’acció Sweet Bunquer es desenvoluparà a l’interior d’un d’aquests búnquers de la Jonquera, en què s’utilitzaran els elements i materials proposats per Allan Kaprow en la seva històrica acció de Berlin però, com s’ha assenyalat, partint de la seva adaptació a un context diferent, amb l’objectiu de posar en relleu aspectes relacionats amb els passats heretats, les relectures que se’n deriven i de quina manera aquestes relectures s’insereixen en un món en permanent i ràpida mutació. En aquest sentit el paisatge fronterer de la Jonquera-el Portús, amb les seves singularitats atorgades per la història i l’activitat socioeconòmica del present, és un espai que reflecteix a bastament aquestes qüestions.

El procés d’execució de l’acció Sweet Búnquer es documentarà per tal de ser incorporat al material que s’exposa a la Fundació Antoni Tàpies entre el 6 de març i el 30 de maig d’enguany. 

L’exposició Allan Kaprow. Altres maneres (6 de març – 30 maig 2014. Fundació Antoni Tàpies)

Allan Kaprow. Altres maneres, l’exposició que la Fundació Antoni Tàpies dedica a Allan Kaprow (Atlantic City, Nova Jersey, 1927 – Encinitas, Califòrnia, 2006), tal com assenyalen les seves comissàries Soledad Gutiérrez i Laurence Rassel, recupera una part dels temes en què aquest va treballar durant la seva carrera; i, a través d’una sèrie de happenings i activitats (és el nom que donarà als happenings a partir de finals de la dècada de 1960, quan el seu treball esdevé més íntim), reivindica la seva vigència contemporània.

A la segona meitat de la dècada de 1940, Kaprow estudia pintura amb Hans Hoffman, i és aleshores quan en descobreix el potencial performatiu. Aquesta troballa el duu a explorar primer els collage i més tard els environaments (instal·lacions d’objectes en què invita a participar els espectadors). L’any 1959, molt influït per Jackson Pollock i per la voluntat d’aquest de barrejar l’art amb la vida, presenta el seu primer happening: 18 Happenings in 6 Parts (Divuit happenings en sis parts). Aquesta obra, una coreografia complexa en la qual s’intercalen activitats quotidianes amb accions artístiques, marca el punt de partida de l’exposició que la Fundació Antoni Tàpies dedica a la seva obra i ajuda a comprendre no només la seva evolució artística sinó també el context històric en què es produeix.

Dels temes en què Kaprow treballa podem destacar la connexió, a la dècada de 1960, amb el moviment feminista dels Estats Units que es reflecteix en obres com ara Birds (Ocells) i Household (En família), les dues de 1964, o el seu interès en les pràctiques en col·laboració i la possibilitat de crear xarxes de treball com farà a Self-Service (Autoservei) (1966), i a Fluids (Fluids) (1967) −en què el material utilitzat, el gel, ens remet a la capacitat de transformació no només dels materials sinó també de l’ésser humà−. Els experiments pedagògics, centrals en el seu treball, es posen en pràctica a través de Six Ordinary Happenings (Sis happenings corrents) (1969). I Sweet Wall (Mur dolç), una obra de 1970, ens acosta a la seva pràctica més política, molt connectada amb el desenvolupament del moviment Fluxus a Europa.

Les obres esmentades s’esdevindran a mesura que es desenvolupi l’exposició, i seran recreades per artistes i col·lectius a partir de les instruccions de Kaprow i seguint les normes que ell mateix va definir per als futurs responsables dels seus happenings: site-specificity (especificitat del lloc): respectar el lloc i el context; impermanence (impermanència): els happenings són accions temporals puntuals; i “doubt in art” (dubte en l’art): cal qüestionar sempre les accions que es duen a terme. I és que, per Allan Kaprow, la reinvenció és l’única manera de mantenir l’art connectat amb el present.