Va ser el 7 d'agost de 2001 quan, per fi, el Ministeri de Foment licitava les obres de millora de les principals cruïlles de la N-II al seu pas per la Jonquera. La licitació arribava després de sis mesos de protestes i manifestacions veïnals, algunes de les quals acabaren amb disturbis i incidents de diversa mena. Fins i tot càrregues policials i cremes de pneumàtics i talls durant hores i al mateix temps de les vies de comunicació carretera nacional i autopista.

En el projecte i pressupost aprovat venien a implementar-se quatre rotondes. La inversió, de 642 milions de pessetes, es complementaria amb un segon projecte a la part urbana de l'N-II que encara no havia estat licitat.

20 anys de la Plataforma N-2

Per arribar a aquesta licitació, però, els jonquerencs van haver d'unir-se en un únic objectiu: sortir al carrer, en concret al bell mig de la carretera N2, per tallar-la i exigir-ne a les administracions que es fessin unes obres per donar seguretat en circular per l'N-II, fos per accedir o sortir entre aquesta i el nucli urbà, però també per donar-hi fluïdesa.
 

En pocs anys, sobretot a partir de 1997 i 1998, la Jonquera havia esdevingut una gran àrea de serveis al camioner, amb gasolineres, aparcaments, restaurants i supermercats. I mentre creixia en activitat econòmica i activitat circulatòria i d'altra mena, es donava la paradoxa que les infraestructures continuaven sent les mateixes que feia 30 anys. A més, ja s'intuïa que l'Estat, per mitjà del Ministeri d'Hisenda, recaptava a la Jonquera grans quantitats de fons provinents d'impostos especials en combustibles, alcohols i tabacs. Es podia entendre, doncs, que no s'invertís en unes infraestructures obsoletes i que constantment provocaven accidents entre camions i turisme? Aquesta era la pregunta que es feien els jonquerencs.
 

Finalment la Plataforma va néixer de la unió dels veïns de La Vajol, Agullana i Cantallops, molt afectats pel trànsit de la rotonda de Can Quartos, nus imprescindible per accedir aels seus pobles, en especial en el cas de Cantallops que no tenien alternativa, amb els veïns de la Jonquera, en aquest cas cansats de no poder circular amb seguretat pels trams de l'N-2 al seu pas pel perímetre urbà de la població.

El lema que unien les manifestacions era prou clar: circular per una carretera N-2 digne i segura. En paral·lel, es va publicar un manifest en el qual s'hi recollien les reivindicacions.
 

Cridar l'atenció sobre el problema

El primers talls de circulació es van fer ja al febrer de 2001 a la sempre conflictiva rotonda de Can Quartos. Primer només ho van fer els alcaldes i regidors dels 4 pobles, però aviat s'hi afegirien els veïns dels mateixos pobles. Era el naixement incipient d'una paltaforma de veïns cansats de la situació.

En resum, es denunciava que la carretera continuava sent la mateixa des de 1970. Fins i tot, com a alternativa a invertir a la carretera els veïns van demanar que s'alliberés de peatge l'Ap7, ja que, com a mínim, es podria circular amb més seguretat i fluïdesa que no pas per la obsoleta N2. I és que, de fet, els accidents entre Orriols i la Jonquera, en els quals hi havia per protagonista algun camió, s'havien disparat en pocs anys.
 

A poc a poc els talls de carretera es van anar ampliant en afluència de veïns i en periodicitat. També s'hi van fixar els mitjans de comunicació de la resta del país i, fins i tot, algunes televisions privades (Tele5 i altres) o la mateixa TVE1, que hi van acabar enviant periodistes i càmeres per enregistrar en directe els fets i els talls i donar veu als veïns.

La dissolució

La plataforma es va dissoldre el juliol de 2001, després d'una nit de càrregues policials i incidents greus amb crema de pneumàtics i llançament d'objectes entre manifestants i policies Mossos antidisturbis. Dies després l'Ajuntament de la Jonquera convocava un ple extraordinari per comdemnar els fets. I només uns dies més tard, el 8 d'agost, arribava la notícia de la licitació de les obres. La Plataforma, tot i la dissolució a correcuita, havia resultat un èxit.