Entitats critiquen les "falsedats" entre el que diu defensar el Govern i el que implica el nou decret de renovables. La Xarxa per a una Transició Energètica Justa reclama limitar realment els projectes i donar més veu a la ciutadania.

La Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa ha criticat les "falsedats" entre el model de transició energètica que diu defensar el Govern i el que realment diu el nou decret de renovables. La portaveu de la Xarxa, Montserrat Coberó, ha assegurat que el nou text no impulsa la sobirania energètica real i ha afegit que es continua fent tot "molt d'esquenes" a la ciutadania. Les organitzacions reclamen una moratòria fins que es redactin els plans sectorials territorials per evitar una "bombolla" de projectes, com asseguren que va passar amb el sector porcí. En tot cas, han reclamat que es limitin aquestes instal·lacions a les necessitats reals de renovables i es faci tenint en compte les conseqüències ambientals i socials. 

Sobre la participació ciutadana, asseguren que a la pràctica el 70% dels projectes quedaran en mans de les multinacionals energètiques i només el 30% seran per a projectes d'autoconsum o de petit format. Per això, critiquen que no hi ha una participació real del territori sinó que continuen guanyant els grans projectes. 

En segon lloc, desmenteixen que el decret faci compatible l'expansió de les renovables amb la sobirania alimentària ja que defensen que la instal·lació dels projectes comportarà la reducció dels conreus. Coberó ha assegurat que Catalunya només pot produir entre el 40 i el 45% del que consumeix, motiu pel qual ha defensat que no es pot reduir encara més la seva capacitat. A més, ha alertat que totes aquestes hectàrees que passin de ser conreus a instal·lacions fotovoltaiques, deixaran d'absorbir CO2.

En tercer lloc, alerten que no es fa compatible l'expansió de renovables amb el desenvolupament rural perquè no només es reduiran les hectàrees per al conreu sinó que, de retruc, també deixaran de ser territoris menys atractius per al turisme o per viure-hi.

Coberó ha desmentit també que el nou decret aposti per la innovació ja que no es prioritza la instal·lació dels aerogeneradors o les fotovoltaiques en altres territoris que no siguin el medi rural, com podrien ser canals de reg, les autopistes o zones que ja han estat modificades prèviament.

De la seva banda, Josep Farran, de Garrigues per una Eòlica i Solar Sostenibles, ha considerat que el decret suposa un incompliment "flagrant" de l'acord d'investidura entre ERC i la CUP perquè no s'ha produït una moratòria per als projectes amb impacte negatiu. Per això, ha exigit una suspensió de les llicències fins que es redactin els plans territorials sectorials i evitar així una "allau" de projectes. Farran ha lamentat que, a la pràctica, no s'estan habilitant mecanismes de decisió reals per a veïns i ajuntaments.  

Limitar els projectes actuals

En aquest sentit, Coberó ha apuntat també que no es limiten realment els projectes actuals ja que es diu que s'ha de comptar amb el 50% dels propietaris afectats però la portaveu ha recordat que es fa en un sentit estricte en quant al territori d'instal·lació, però no de totes aquelles persones que es veuran afectades d'alguna altra manera. En aquest sentit, ha recordat que hi ha països que estableixen un límit de distància a zones poblades, per evitar per exemple les molèsties per sorolls o llums. 

Segons la Xarxa, actualment s'estan tramitant 600 projectes que produirien uns 10.000 megawatts, per sobre de les necessitats reals del país. Per això, Coberó ha reclamat incorporar nous criteris que redueixin el nombre de projectes que s'implantaran al territori. 

Defensa dels espais protegits

Les organitzacions rebutgen també que el nou decret garanteixi la conservació dels espais protegits. Carles Mestres, d'Albera Lliure de Molins, ha posat sobre la taula que els criteris no són clars i explícits i s'obre la porta a interpretacions subjectives a l'hora d'avaluar els projectes. Per això, ha reclamat un "blindatge" dels espais naturals impossibilitant instal·lacions en zones que tinguin qualsevol tipus de protecció. El mateix pel que fa al patrimoni cultural. 

De fet, Coberó ha defensat que aquest és un dels arguments que posa en dubte el projecte per instal·lar dos aerogeneradors a Collserola impulsat per Viure de l'Aire. La portaveu ha dit que la iniciativa té molts aspectes positius, perquè es produiria energia a prop de Barcelona però ha afirmat que el lloc on es vol instal·lar és un espai natural protegit. "No podem combatre el canvi climàtic destruint espais naturals", ha plantejat. 

Per últim, Júlia Urgell, de Terra Alta Viva, ha insistit que el redactat del nou decret també és "insuficient" per evitar la massificació de projectes en determinades zones. Urgell ha plantejat també que no s'impulsa la proximitat de les grans centrals de renovables als punts de consum principal. Ha afegit que tampoc es garanteix la protecció de negocis preexistents en les zones on s'instal·laran les renovables.