Deuen ser pocs els jonquerencs, i els alt-empordanesos i catalans, que no hi han passat més d'un cop per davant. Amb una base quadrada de 100 metres, una alçada de 80 metres, s'aixeca majestuosa a l'autopista del Portús, just al punt fronterer entre la Catalunya del Sud i la Catalunya del Nord. Estem parlant de la Piràmide, un monument construit l'any 1976 que volia ajudar els conductors a trencar la monotonia de quilòmetres i més quilòmetres de quitrà i formigó.

Quina història s'hi amaga, però, darrere d'aquesta piràmide? Per què es va erigir com un autèntic símbol anti-franquista? Avui us ho expliquem coincidint amb la defunció del seu ídeoleg, l'arquitecte barceloní Ricardo Bofill, que va morir divendres als 82 anys a causa de complicacions derivades de la covid-19.

Va ser a mitjan dels anys 70 quan la Societat d'Autopistes del Sud-est de França va encarregar el projecte a Bofill. Segons expliquen al mateix web de l'estudi d'arquitectura, «no es tractava d’un encàrrec definitiu i explícit, sinó una idea vaga i ambiciosa, que suposava un repte per abordar noves propostes i experiències». A grans trets, el que volien era dissenyar un projecte que contribuís a la humanització de les Autopistes del Sud-est.

El taller d'arquitectura va acceptar el projecte conscient que «podia tenir un impacte decisiu en un paisatge determinat». I per això des del primer moment van apostar per «dissenyar en termes d’un àmbit geogràfic el més ampli possible». La seva idea inicial va ser construir un passeig elevat i majestuós de més d'un quilòmetre de longitud que representés com el Pirineu és un eix integrador del territori català, i com la cultura catalana s'ha caracteritzat per la seva capacitat d'assimilar les idees i corrents externes. El projecte, però, era massa ambiciós, i finalment es va descartar.

Com a alternativa, Bofill va presentar el disseny de la piràmide com a seva proposta definitiva.

La mida i el volum de l'obra s’expliquen per la quantitat de terra retirada per a la construcció de l'autopista. I és que l'estructura s'aixeca sobre la terra que es va extreure del lloc quan es va construir la via. I truncada amb falses perspectives i un jardí francès clàssic, la part superior de la piràmide vol ser un homenatge a Catalunya. Per això inclou les quatre barres del seu escut i la seva senyera. I segons fonts de l'estudi d'arquitectura, «simbolitza i materialitza a més, la cooperació internacional i la fraternitat».

Això, sumat al passat juvenil de Ricardo Bofill, que va destacar per ser militant anti-franquista, va convertir el monument en tot un referent anti-franquista. I és que de fet, es va construir just un any després de la mort de Franco, i el que volia era representar l'obertura d'Espanya a la xarxa internacional.