Una exiliada de 103 anys explica les seves memòries al MUME
Remei Oliva va presentar divendres 'La noia de la capsa de fils', on explica en primera persona l'exili, el pas pels camps de refugiats i la dificil integració a França

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) va presentar divendes al vespre el llibre La noia de la capsa de fils amb la presència de la seva autora, Remei Oliva.
Remei Oliva va néixer a Badalona l’any 1919 i es va exiliar a França l’any 1939. Va sobreviure als camps de concentració d’Argelers i de Sant Cebrià i va tenir el seu primer fill a la Maternitat d’Elna, dirigida per l’Elisabeth Eidenbenz. La creació d’aquest centre, que oferia assistència a les dones embarassades dels camps de concentració, va permetre salvar gairebé 600 nadons.

Remei Oliva ha recollit la seva experiència a La noia de la capsa de fils, editat pel Memorial Democràtic. L’autora, que ara té 103 anys, va participar en la presentació del llibre amb el professor emèrit de la Universitat de Girona, Salomó Marquès, i el cònsol general de Suïssa a Barcelona, Beat Kaser. El director del MUME, Enric Pujol, va presentar l’acte.
A més, durant tot el mes de juny es podrà visitar al MUME un espai dedicat a la Remei Oliva amb objectes originals, cartes i documents personals cedits per la mateixa autora. Remei Oliva és l'última mare viva de totes les qui van infantar a la Maternitat d'Elna, i actualment viu a Granès (Occitània).

La noia de la capsa de fils
El llibre, editat pel Memorial Democràtic, forma part de la col·lecció “Memòries”. Remei Oliva va escriure les seves memòries originals en francès l’any 1988, gràcies a la insistència dels seus fills que la van animar a posar per escrit tots els seus records.
Hi explica com, als 20 anys, va haver de deixar casa seva, a Badalona. Va tancar les portes a la seva vida de modista i a tots els seus somnis per fugir cap a França l’hivern de 1939. El seu relat abraça els 15 mesos que va passar als camps d’Argelers i Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn a la Maternitat d’Elna i la difícil integració posterior en una França immersa en la Segona Guerra Mundial. Els records de totes aquelles experiències han quedat plasmats en aquest llibre on, de manera senzilla i honesta, relata les seves vivències, amb una memòria prodigiosa que recorda fins al més petit detall.

El document permet copsar una època significativa del nostre passat recent i empeny a no oblidar els milers de dones que, com la Remei, van patir les conseqüències de la Guerra Civil. Les memòries són un testimoni excepcional de la valentia i la dignitat de les dones republicanes exiliades, una part ineludible de la nostra història col·lectiva i una reflexió necessària per a les generacions futures.




No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari