08/05/2010 El Puigneulós (1.257 m.) és el cim més alt de la serra de l’Albera, amb 1.257 m. És compartit pels municipis de la Jonquera, vessant sud i per Sureda al vessant nord. La seva carena fou fronterera entre els antics comtats d’Empúries i de Rosselló i, des del Tractat dels Pirineus (1659), ho és entre els estats espanyol i francès, entre el Principat de Catalunya i la Catalunya del Nord.
rnL’accés al cim és més fàcil pel vessant nordcatalà, al qual s’hi pot arribar per carretera de muntanya asfaltada. Aquesta pista surt del Portús, és estreta i ens porta fins al cim mateix.
rnPel vessant sud, cal arribar a Requesens, i després continuar a peu per una pista que permet l’accés fins al coll del Pou, a tocar el pic del Roc dels Tres Termes, a la carena divisòria. Molt a prop d’aquest cim també hi ha el Roc Furiós, una excel·lent escola d’escalada en la qual s’hi han format els membres del Centre Excursionista Jonquerenc.
rnEL CIM
rnEl cim del Puigneulós té una alçada de 1.257 metres. La presència de les macroantenes de telecomunicacions de l’administració francesa ens transmet una imatge del cim molt humanitzada però igualment atractiva. Just al pic hi ha un monument piramidal fet de pedres de la zona, dit la torre d’en Manel. L’original fou construït per Manel Costa a finals del segle XIX, però fou derruït arran de la instal·lació de l’estació de comunicacions i més tard hi ha estat restituït.
rnLes vistes des del pic del Puigneulós (Mont nebulós), si la meteorologia no fa honor a la seva etimologia, són espectaculars, amb les planes del Rosselló i de l’Alt Empordà, el mar, el Canigó a una banda, els cims de l’Albera a l’altra i la muntanya de Requesens a sota.
rnUna imatge freqüent des de la plana empordanesa és veure la carena de l’Albera coronada pel núvol llarg que s’hi col·loca al damunt, tapant sovint el Puigneulós. Aquest núvol és el que va propiciar el bateig de cim ennuvolat (montis nûbis, derivant del llatí al nom actual), pot tenir diferents noms populars en funció del poble (rufa a la Jonquera, rata a Cantallops, anguila a Sant Climent...).
rnLa mitjana de precipitació anual al
rncim és de 1.053 mm, amb una mitjana de 8,5 dies de neu a l’any.
rnEl 9 de febrer de 2010 es va assolir la temperatura de 16ºC sota zero.
rnFLORA I FAUNA
rnLa riquesa natural a prop del cim és important, amb grans boscúries que ja foren descrites per autors com Carles Bosch de la Trinxeria, arbres (alzina, pi pinassa, castanyer i faig) i prats afectats per la força de la tramuntana amb algun ginebró i grèvol.
rnA la tardor els colors d’aquests boscos ens ofereixen una ampla gama cromàtica fotogènica. Entre el cim del Puigneulós i el Roc dels tres Termes, tocant la carena hi trobem el Faig ajagut, un faig d’estètica bonsai que ha estat modulat per la tramuntana.
rnEl Puigneulós i els seus entorns són el país de la vaca de l’Albera, que pastura en semi-libertat i explica l’existència d’un filat espinós a la carena de la muntanya, que alguns visitants ocasionals creuen, amb sorpresa, que hi és motivada per la frontera i no pas pels ramats de vaques.
rnA part de la vaca, hi podrem veure sense massa dificultats, però amb paciència, les àguiles marcenca i daurada, l’aguilot, algun senglar, cabirol i molt possiblement alguna guilla acostumada a la presència humana i la seva facilitat per deixar menjar “oblidat” per la zona.
rnZONA PROTEGIDA
rnEns trobem en zona protegida, des que l’any 1986 el Parlament de Catalunya declarava Paratge Natural d’Interès
rnNacional el vessant sud del Puigneulós. A més, forma part de la Xarxa Natura 2000. A la Jonquera hi ha l’oficina d’informació d’aquest paratge, que s’extén pels termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós. (Can Laporta, carrer Major, 2).
rnCURIOSITATS
rnProp del cim, pel vessant sudoest, hi ha... MÉS IONFORMACIÓ A L'ESQUERDA 103 (Foto: Torre d'en Manel, dalt el cim de Puigneuós. Al fons el massís del Canigó - Falgués Fotografia).