Promocionen la visita a l'avió de Requesens com una de les rutes senderistes més populars de la demarcació
L'efecte de les xarxes socials i una publicació en un mitjà espanyol han potenciat l'interès de diversos visitants per visitar el DC-6 estimbat el 1986

L'augment dels aficionats a practicar senderisme i activitats a la natura, i el ressò que donen les xarxes socials, han confluït en un una revifalla de l'interès pel que alguns mitjans estatals ja defineixen com "una de les rutes senderistes més populars de Girona": la visita a l'avió estavellat de Requesens. Un itinerari que es pot fer a peu partint de la Cantina, i que amb una durada mitjana d'uns 50 minuts porta fins a les restes de l'aeronau, que es mantenen al mateix bosc on fa caure ja fa 36 anys. Pel camí, una pista amb desnivells perfectament franquejables que, en alguns punts, ofereix unes vistes espectaculars de la nostra contrada.
La gent del territori coneix perfectament la història, i són molts els que la recorden. El 19 de juliol de 1986, un DC-6 de la Protecció Civil francesa que col·laboraba amb els Bombers catalans per extingir el gran incendi que cremava l'Alt Empordà es va estavellar al bosc jonquerenc. L'aparell havia sortit de la base de Marignane, a Marsella, cap a la una del migdia, i la torre de control li va perdre el rastre cap a dos quarts de dues. Testimonis presencials de la zona dels estanys de la Jonquera i de Cantallops n'estaven seguint els moviments i van veure com s’estavellava just a sobre de la pista forestal que uneix Requesens amb el Pla de l'Arca. I els quatre tripulants van morir a l'acte. Eren el pilot, Jean Pierre Davenat; el copilot, Jacques Ogier; el mecànic Roland Denard, i l’ajudant Jaques Le Bel.
En aquell moment es va apuntar que el fum i la tramuntana, de més de 120 km/h, van intervenir directament en el desastre del DC-6. Altres fonts apunten que veïns de Cantallops van interpretar un soroll intermitent dels motors que potser indicaven manca de potència. En qualsevol cas, les restes de l'avió encara són visibles a la zona on es va estimbar. Més concretament, hi ha una part de la cua que fins fa 4 anys encara incloïa una hèlice, o la part frontal a uns metres de distància. Una bonica ruta que últimament està sent freqüentada per desenes de persones d'arreu de Catalunya.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari