Nova reducció del trànsit ferroviari, a partir d'aquesta mateixa setmana, per les vies que creuen el terme municipal de la Jonquera i el túnel transfronterer del Portús. Des que van començar a circular els primers trens d'alta velocitat entre Barcelona i França ara fa 9 anys, el 15 de desembre de 2013, les companyies Renfe i SNCF han estat operant aquestes circulacions de manera conjunta. La cooperació entre les dues administradores ferroviàries, però, té data de caducitat: l’11 de desembre d'aquest 2022.

Aquesta ruptura implica que, per ara, es perdin la meitat de circulacions de trens d’alta velocitat que circulen pel tram de vies jonquerenc i pel túnel del Portús: es passarà de 4 a 2 circulacions per sentit i dia. Els serveis que de moment es deixaran de prestar són els que corresponen a Renfe Operadora, que són els que asseguren les relacions entre Barcelona i Lió i entre Madrid i Marsella. En conseqüència, a partir d'aquest diumenge, només s’asseguraran les relacions entre Barcelona i París, operades per SNCF.

Aquesta retallada, però, ja ve precedida d’una primera que va succeir en el context de les restriccions de desplaçament degudes a la pandèmia de la covid-19, el març de 2020. Amb la represa, es van restablir progressivament els serveis que fins ara han travessat diàriament el túnel del Portús, a excepció de la relació entre Barcelona i Tolosa, que des de llavors ja no s'ha reprès.

Les traves administratives, un dels motius principals de la supressió

Segons la plataforma Promoció del Transport Públic, una de les principals explicacions sobre el perquè de la important tisorada del pròxim 11 de desembre la podem trobar en les traves administratives que des de SNCF Réseau (l’empresa subsidària de SNCF que s’encarrega de la infraestructura) s’han imposat a les empreses que entren en competició directa amb els serveis prestats per SNCF, dificultant en gran manera la possibilitat que altres serveis ferroviaris (com seria el cas de Renfe per al manteniment de les connexions actuals cap a Lió o Marsella) puguin operar amb normalitat, tal com s’ha fet fins ara. Actualment, només Trenitalia, l’operador públic italià, ha aconseguit superar aquestes traves administratives, operant diàriament diversos serveis d’alta velocitat entre París, Lió i Milà.

Per altra banda, el retard en l’entrega dels nous trens Avril per part del fabricant Talgo a Renfe també han provocat que la seva homologació es faci més tard, lligant la continuïtat dels serveis internacionals a la posada en servei d’aquest nou material mòbil, suposant una dificultat afegida a la continuïtat dels serveis de l’operador espanyol a França.

Un servei molt reduït des del primer dia

De fet, ja des de la posada en servei d’aquests serveis l’any 2013, la PTP ha denunciat una connexió insuficient entre Catalunya i França. Una escassa oferta de serveis fa que la connexió sigui molt ineficient, fent molt complicat o impossible un mateix trajecte d’anada i tornada el mateix dia. Per exemple, actualment el primer tren que arriba a Barcelona des de França ho fa a les 12:34 h, mentre que l’últim tren que travessa la frontera cap a la Catalunya del Nord surt de la capital catalana a les 16:36 h, obligant que els usuaris de la Catalunya del Nord només puguin estar 4 hores a Barcelona. 

En conseqüència, amb aquesta escassa oferta no s’atén a tota la potencialitat que pot oferir aquesta connexió, i aboca que la major part dels desplaçaments es facin per carretera. Per altra banda, una oferta molt reduïda, tenint una demanda potencial molt elevada fa que el preu del bitllet s’enfili a valors moltes vegades inassumibles. 

Per això, des de la PTP exigeixen als responsables d’aquesta situació que facin el possible per garantir les connexions que actualment s’esdevenen entre Barcelona i Lió i Marsella, per tal de no perdre connectivitat no només amb aquestes grans ciutats del sud i centre francès, sinó també amb la Catalunya del Nord i la regió occitana.

Aprofitar el túnel del Portús

Tanmateix, però, la PTP exigeix no només la permanència de l’actual servei i el restabliment de la circulació fins a Tolosa de Llanguedoc, sinó per un augment de les freqüències fins a la frontera, aprofitant al màxim el túnel del Pertús. "La connexió en alta velocitat entre Barcelona i Perpinyà va significar una inversió de 3.500 milionsn d'euros i és un veritable escàndol que aquest esforç financer que es va fer des dels fons europeus redueixi encara més el servei en lloc d’augmentar", diuen.

Asseguren que l’increment de servei que proposen seria possible amb l’allargament fins a Perpinyà dels serveis AVE/Avant que actualment finalitzen a Figueres. D’aquesta manera, Barcelona i Perpinyà passarien d’estar unides amb 4 trens d’alta velocitat per sentit diaris (2 a partir del dia 11 de desembre) a tenir-ne 14, millorant en gran manera les necessitats de connexió entre Occitània i Catalunya, tal com va demanar la presidenta occitana Carole Delga. 

Aquest augment de circulacions possibilitaria que els residents al sud de França poguessin venir a passar la jornada a Barcelona, Girona o Figueres i multiplicaria les possibilitats de viatge per als occitans a molts indrets del nord-est peninsular i del Corredor Mediterrani. Igualment, l’augment de circulacions fins a la capital de la Catalunya del Nord també possibilitaria enllaços amb regionals francesos per anar a altres ciutats del sud de França, com Tolosa, Narbona, Montpeller o Vilafranca de Conflent amb uns temps de viatge molt competitius. 

Així mateix, des de les entitats firmants també proposem com a alternativa a l’enllaç a Perpinyà que els TGV francesos finalitzin el trajecte a Figueres Vilafant, possibilitant 7 trens entre Catalunya i París i facilitant el dia a dia dels treballadors i treballadores transfronterers. En qualsevol dels dos casos, l’objectiu de la proposta és tenir una estació d’enllaç per a trens d’alta velocitat espanyols i francesos.

Finalment, demanem a les companyies ferroviàries Renfe i SNCF perquè explorin aquesta proposta, i demanem el compromís polític per part dels governs espanyol i francès perquè això sigui una realitat a mitjà termini.