Mortadel·lo, Carpanta, las Hermanas Gilda, Zipi i Zape, Anacleto, Pumby, el Guerrero del Antifaz, Sir Tim O'Theo, Eustaquio Morcillón, Doña Urraca, Superlópez, la família Ulises, el Capitán Trueno... qui més qui menys recorda amb una certa nostàlgia els personatges de les antigues revistes infantils. Però no es tracta d'una circumstància que s'esdevé únicament al nostre país. A França, per exemple, entre els personatges més estimats, hi ha el guerrer gal Asterix, d'Uderzo i Goscinny, les Pieds Nickelés, de Louis Forton, i, sens dubte, Pif le chien de Josep Cabrero Arnal.

El seu periple vital té moments tràgics. És especialment corprenedora l'etapa en què famolenc i obligat a treballs forçats al camp d'extermini de Mauthausen. Va haver de mirar de fit a fit als ulls de la mort, captiveri que va deixar-li seqüeles a la salut per la resta de la seva vida. I malgrat viure aquest terror, l'Arnal, a qui els seus companys ninotaires dibuixaven sempre amb mirada brillant i somriure generós, va imprimir sempre en els seus personatges una humanitat i bonhomia incondicional.

Cabrero Arnal va deixar una obra monumental que va fiblar milions de lectors de França i arreu del món. L'univers del gos Pif fou, durant anys, un lloc fascinant on els infants francesos podien somiar i riure acompanyats de Pif, Hercule, Tonton, Tata o Doudou, els protagonistes d'aquelles aventures tendres i esbojarrats. Pif va donar nom a diverses capçaleres i el personatge fou interpretat per molts altres dibuixants, i encara avui es publica. I malgrat tot, Josep Cabrero Arnal és, encara, gairebé un desconegut per al gran públic del nostre país.

Ho explica Jaume Capdevila, Kap, dibuixant i prologuista d'un llibre que explica la història.

Exposició al MUME

I el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (MUME) va inaugurar ahir (dissabte) l'exposició L'exili de 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera, centrada en les publicacions de còmic protagonitzades, directa o indirectament per l'experiència i l'esdeveniment de l'exili republicà, comissariada per Josep-Vicent Garcia Raffi i Francisco Collado Cerveró, que han fet una proposta que inclou exemplars de còmics, dibuixos originals i documents i objectes de testimonis de l'exili.

Com a complement a aquesta exposició, al hall del museu, ahir també s'hi va presentar un petit espai expositiu centrat en la figura d'un creador que va viure l'exili i la deportació en la seva pròpia pell: l'il·lustrador Josep Cabero Arnal (6-9-1909 Castilsabás Osca,- Fontbonne d'Antibes, França, 1982).

La història, en un llibre

Aquesta proposta expositiva coincideix amb la recent publicació, aquest 2022, del llibre Josep Cabrero Arnal, Itinerari d'un dibuixant genial. Barcelona-Mauthausen-París, coordinat per Àngel Campabadal i publicat per la Cooperativa Cultural Rocaguinarda, una fita imprescindible en la bibliografia del personatge, i un pas més en la recuperació d'una memòria massa fràgil d'un passat tan recent com terrible marcat per la violència del feixisme. El llibre inclou els dibuixos i creacions gràfiques de Josep Cabrero Arnal.

Arnal, nascut a Castilsabàs (Osca) el 1909, va viure a Barcelona, on va treballar d'ebenista. Aviat va destacar com a dibuixant i acabà publicant tires còmiques, als anys 20 i 30, a revistes com "El Hogar y la Moda", "TBO" o "Pocholo", on va publicar les sèries Guerra en el País de los Insectos o Viajes extraordinarios del perro Top, caricatures polítiques a "L'Esquella de la Torratxa" i humor eròtic a "Papitu". També va formar part de l'Associació d'Humoristes de Barcelona.

Després de la guerra, on va lluitar al front, va marxar a l'exili, passant primer pels camps de concentració del Rosselló i després per les Companyies de Treballadors Estrangers, treballant a la Línia Maginot, fins que el 1940, amb la invasió alemanya, va ser internat a un camp de presoners de guerra i finalment, el 1941, va ser empresonat al camp de concentració nazi de Mauthausen, on va aconseguir sobreviure fins1945, quan el camp va poder ser alliberat, oficialment gràcies a l'arribada de l'Exèrcit d'EUA, el 5 de maig de 1945.

A Mauthausen va sobreviure treballant per un dels caps alemanys del camp i fent dibuixos pornogràfics, i va coincidir amb l'escriptor Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913-1974), que era amic seu i el va ajudar a sobreviure, fins al punt que Amat-Piniella va utilitzar Cabero Arnal com a inspiració del personatge Emili de la novel·la KL Reich, escrita entre 1945 i 1946 i publicada el 1963.

Amb el final de la guerra, Arnal es va establir a França. Allà va reprendre l'activitat com a il·lustrador i va crear diferents personatges, com Placide et Muce, a la revista "Vaillant" i en les col·laboracions a "L'Humanité", fins que el 1948 va crear el seu personatge més famós, el gos Pif.

A l'exposició sobre el còmic s'inclouen també documents del fons particular de la família Cabrero (Col·lecció Daniel Cabrero), com una carta escrita des del camp de concentració del Barcarès el 1939 o una carta postal escrita des del camp de concentració nazi de Mauthausen, el 1943. I en l'espai del hall dedicat a Josep Cabrero Arnal s'inclouen publicacions com Vaillant i Pif le chien, documents i dibuixos originals de l'autor.

Aquesta petita exposició es podrà visitar al MUME fins al 5 de març de 2023, i  s'emmarca en el conjunt de commemoracions que el museu té previstes pel 15è aniversari de la seva inauguració, el 2007.