Avui fa 32 anys, el 13 de gener de l'any 1991, el CEJ assolia el cim de l'Aconcagua (6.962 m). En aquell llunyà 1991, la del Centre Excursionista Jonquerenc va ser la primera expedició de les comarques gironines en assolir el sostre d'Amèrica. Aquella gesta va permetre a l'entitat alpina de la Jonquera plantejar-se altres cims de les serralades de l'Amèrica del Sud i de l'Àfrica i es va donar el tret de sortida a l'època més activa del CEJ pel que fa a expedicions.

Cal pensar que 30 anys enrere la logística i el repte d'una expedició d'aquelles característiques no té res a veure amb la massificació i mercantilització actuals. No només s'hi va implicar tota la població, ajudant a la despesa econòmica, sinó que també es va aconseguir implicar en la tasca a moltes firmes comercials de fora de la Jonquera, i l'organització de múltiples activitats per ajudar a la culminació de l'expedició. Amb la fita aconseguida aquell 1991, el nom de la Jonquera i el seu centre excursionista van esdevenir un referent en les entitats i associacions muntanyenques.

L’expedició va estar uns 20 dies a l’Aconcagua. Tècnicament el cim no tenia massa complicacions, però les dificultats eren l’alçada i les condicions meteorològiques: vents molt forts i temperatures de fins a 40 graus sota zero. El cim el van trepitjar Jordi Verdaguer, Carles Plana i Narcís Marqués, mentre que Jaume Justafré es va quedar a només 25 metres de l’objectiu. La resta d’integrants de l’expedició de l’entitat altempordanesa eren Joan Budó, Jaume Ricard, Jordi Isard, Joan Pérez i Jesús Salvador.