Nascut a la Jonquera el 20 de setembre del 1980, en Bruno Nicolàs va viure aquí fins els 19 anys, quan per estudis va marxar a Barcelona. Ara ja han passat 23 anys, i d’aleshores ençà no s’ha tornat a establir a la Jonquera. Actualment viu a Camberley, un petit poblet del sud d’Anglaterra. I amb la seva història comencem la nova secció Què se n’ha fet de…?.

Bruno, la primera pregunta és obligada. Què t’ha portat fins a Londres? 

Estava cansat de la meva feina i sou a Catalunya, i vaig decidir fer un canvi per provar una nova experiència, millorar el meu anglès i ampliar coneixements per la meva carrera.

Com i quan hi vas arribar? 

Va ser a l’abril del 2014. Tenia una amiga allà que em va oferir estar-me a casa seva i buscar feina. M’ho va posar molt fàcil, la veritat.

I per què Londres? 

De fet em vaig instal·lar a 30 minuts de Londres. La meva amiga vivia allà i era mes fàcil. Londres crida molt l’atenció, però es caríssim i has de tenir un bon sou per poder mantenir-te allà.

Londres és preciós per visitar, però per viure és bastant estressant… Viure als afores és molt millor, almenys per mi… menys estrès!

On vius, exactament? 

Ara fa uns mesos em vaig comprar un pis, ja que els lloguers estan caríssims i et surt més a compte una hipoteca! És un poblet a 40 minuts de Londres, molt tranquil i amb molta zona verda. Es diu Camberley. És una zona bastant bona, a prop d’Ascot i Windsor.

A què et dediques actualment? 

Vaig estudiar veterinaria a la UAB i treballo de veterinari. Vaig començar fent clínica de petits animals a Catalunya i quan em vaig traslladar a UK vaig seguir fent el mateix. Però ara fa 2 anys vaig canviar de feina per treballar de veterinari oficial per l’aeroport de Heathrow, fent exàmens clínics i paperassa pels animals que viatgen a l’exterior. Aquest any m’han fet director de l’empresa, així que espero poder quedar-me d’una manera estable una bona temporada.

Per què vas marxar de la Jonquera? 

Per estudis.

Com és la vida a Anglaterra? 

No està malament si tens un bon sou per poder viure tranquil. És un país molt car en general, i no és fàcil sobreviure si ets un ‘mileurista’. I ara, després del Brexit, crec que està empitjorant. És una vida un xic trista, predominen els núvols i és una població molt enfocada a la família i a la feina. El fet de viure en un poble suposo que s’accentua, potser si vivís a Londres seria diferent.

Quines són les diferències que més notes respecte d’aquí? 

El menjar, el temps i la manera de socialitzar.

Com és el teu dia a dia? 

Doncs normalment treballo de 9 a 5 de la tarda, després vaig al gimnàs o quedo amb algun amic per prendre algo. Als vespres em quedo tranquil a casa, sobretot a l’hivern no hi ha massa per fer. Els caps de setmana aprofito per visitar amics, viatjo molt… o aprofito la zona verda que hi ha, els parcs són bastant bonics i donen molt de si.

Alguna altra cosa per ocupar les hores de lleure? 

Bàsicament el que he dit: entre setmana vaig al gimnàs, estudio italià… i el cap de semana aprofito per visitar Londres, musicals i socialitzar amb amics. O si no viatjo per turisme.

Des que vas marxar de la Jonquera, has viscut a altres països, pobles o regions? 

Vaig viure a Barcelona/Sabadell durant la carrera universitària. Després, el 2005, vaig anar a viure a París durant 4 mesos a fer un internat en un hospital veterinari de referencia. Quan vaig tornar em vaig instal·lar de nou a Sabadell durant 10 anys fins que em vaig traslladar a UK.

Dels llocs on has estat, amb quin et quedaries? 

És dificil perquè cada lloc ha estat especial. Com a ciutat em quedaria amb París. És espectacular i em va enamorar, tot i que per viure és bastant estressant i cara, com totes les grans ciutats.

Vens sovint a la Jonquera? 

Sí, vaig venint a visitar la familia i els amics, algun cap de setmana llarg. Amb la covid va ser més dur i una situació un xic especial, però en circumstàncies normals intento venir almenys cada 2-3 mesos.

Què et diu la teva família del fet de viure “pel món”? 

Estan molt contents i orgullosos. Saben que sóc una ànima lliure i que estic bé com estic, tot i que s’enyoren igual que m’enyoro jo, i sé que serien mes feliços si estigués més a prop, però suposo que tots hem de fer la nostra vida i ho accepten així.

Què li diries a un jove que vulgui emprendre una aventura a l’estranger? 

Que s’hi tiri de caps. Viure a l’estranger, conèixer noves cultures, aprendre idiomes i maneres de viure és una de les millors coses que et poden passar a la vida, et fan créixer i madurar com a persona. Crec que estar tota la vida en un mateix lloc et pot estancar, almenys a mi em passaria, i no seria feliç. 

Viure experiencies és un regal de la vida, i això es el que ens emportem a la tomba.

Tens previst tornar a viure a la Jonquera? 

No, en principi no. Sí que se que vull tornar a Catalunya, possiblement a l’Empordà, quan em jubili, o abans si puc. Jeje. Però no a la Jonquera.