Qui no coneix en Pere Brugat? Amb el seu caràcter obert i la seva sociabilitat, aquest jonquerenc de 31 anys va marxar del poble ara fa 10 anys per estudis i, malgrat que d’aleshores ençà no s’hi ha tornat a instal·lar, sí que hi ha tornat freqüentment per visitar els pares, àvia i amics, i ha mantingut una vinculació molt estreta amb la Jonquera i els seus veïns.

Ara en Pere ha emprès un viatge d’uns quants mesos pel continent americà que, de moment, l’ha portat a recórrer gairebé tot Costa Rica (“sigui el Pacífic, el Carib o la zona més muntanyosa del país”, especifica), Nicaragua (“un país que m’ha enamorat, molt més autèntic; és a dir, no tant modificat de cara al turisme”) i el Panamà, on actualment està fent un voluntariat a Illa Colón. 

Recorda que al principi volia viatjar per la zona d’Indonèsia, “però entre que els vols eren molt cars i que també em vaig trobar molta gent que em parlava molt bé de Centreamèrica, vaig decidir anar com a primer destí a Costa Rica”, explica, tot afegint: “Com que com a primer viatge llarg i que faig sol, em sentia més còmode saber parlar l'idioma natiu d’allà”. Així, el 29 de novembre va arribar a San José amb un avió procedent de Madrid.

Al continent americà, s’allotja “on pot”. “Els llocs més econòmics que trobo, on també faig intercanvis per poder dormir gratuïtament”, diu. Admet que “al principi volia organitzar una mica el viatge”, però “em sento molt més còmode deixant que les coses flueixin i deixar-me portar per les sensacions del moment”. I a la motxilla, les coses justes: “La famosa motxilla, quins dubtes abans de marxar, què hi poso, què no hi poso, què em sobra... i al final he descobert que portava més coses de les que necessitava. He donat alguna roba per tal de no portar tant de pes. A dins de la motxilla hi porto bosses de plàstic per crear com uns compartiments i tenir-la més organitzada”, relata.

⟪Al final he descobert que portava més coses de les que necessitava, i he donat alguna roba per no portar tant de pes⟫

El seu dia a dia pot ser molt variat. Tal com exemplifica ell mateix, “vaig estar a la selva de Costa Rica fent un voluntariat en un santuari de ioga i meditació, on em dedicava a obrir camins pels turistes enmig de la selva; també m'he dedicat a llogar motos a turistes, o a oferir excursions al volcà Concepción a Nicaragua. També em dedico a conèixer i buscar animals o plantes exòtiques. I altres activitats com llegir, escriure, caminar, conèixer gent nova i, sobretot, gaudir de cada moment”.

En Pere -que ha estudiat el grau superior de Tècnic Superior Ensenyament i Animació Socioesportiva i també la carrera de ciències de l'activitat física esportiva- defineix “la vida del viatger” com “la universitat de la vida”. “Crec que pots aprendre molt més de tu mateix i veure altres cultures o formes de pensar totalment diferents de la teva”, argumenta. I concreta que “la vida a Centreamèrica és totalment diferent de la nostra. Aquí les coses són més relaxades, com diuen a Costa Rica, ‘Pura Vida’, tot i que també m'han sorprès molt els preus del menjar. Hi ha coses més cares que a Catalunya i els sous són més baixos que els nostres… us podeu imaginar el que costa viure tranquil aquí? Però també s'ha de dir que la gent entre ells s'ajuden molt, cosa que s'està perdent una mica en les nostres contrades”.

⟪Hi ha coses més cares que a Catalunya i els sous són més baixos... us podeu imaginar el que costa viure tranquil aquí?⟫

Preguntat per quin seria el millor moment del viatge, respon que n’hi ha hagut molts, “però si n'haig de triar un, trio quan vaig estar convivint amb una família nicaragüenca a Ometepe, una illa formada per dos volcans on està situada enmig d'un dels llacs més grans de tot Amèrica”. I el pitjor? “Crec que només he tingut un mal moment, i va ser a León, Nicaragua, on vaig tenir quasi 40 de febre i amb molt malestar. Et veus sol, en un país desconegut, penses que pot ser malària o dengue... et passen moltes coses pel cap, però també és una forma de posar-te a prova i descobrir el teu jo més profund. Al final em van fer proves a l'hospital i res greu”.

Des del Panamà, aquest jonquerenc ens diu que “podria tenir aquest estil de vida perfectament”, però avança que de moment no té previst tornar a viure a la Jonquera, però sí a Llançà, per continuar treballant amb el projecte dels Pirates del Cap de Creus. Es “pirates” són ell i dos amics més acreditats com a guies del Parc Natural del Cap de Creus que ofereixen tours amb llaüts tradicionals per aquest tram del litoral alt-empordanès. A més, també ofereixen un servei de bar a altres embarcacions; fan un tour que inclou ioga (col·laboren amb Centremandalaioga) en una platja, esmorzar i recollida de plàstics a la platja (també col·laboren amb Ocean52), i cada divendres fan un concert al mar on els músics toquen des d’un vaixell per a altres embarcacions que ancoren al seu voltant.

⟪Es viatja per l'adrenalina, per amor al viatge, per plaer al fet desconegut i per por a allò desconegut⟫

I a mode de conclusió, en Pere es mostra convençut que “viatjar és molt més que fer turisme, és un exercici d'aprenentatge constant que ens allunya de la nostra rutina, ens posa a prova i ens permet conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Es viatja per trencar amb la rutina, per agafar distància del fet quotidià, per poder conèixer i experimentar de primera mà noves cultures, per poder contemplar ‘aquell’ temple o monument que tant t'ha fet sospirar en veure'l fotografiat. També es viatja per conèixer gent, per conèixer-se a un mateix, per descobrir els propis límits i fins i tot, per desdibuixar-los i traçar-ne de nous. Es viatja per l'adrenalina, per amor al viatge, per plaer al fet desconegut i per por a allò desconegut. Es viatja simplement perquè sí…”.

Doncs des d’Infojonquera et desitgem que acabis de passar un bon viatge!