Abans de començar, i perquè els lectors sàpiguen amb qui parlem, qui és Madamme Mustash?

Madamme Mustash és el meu projecte artistic personal. Tot el que faig, música, teatre, etcètera, ho faig sobre aquest alter ego.

Com acaba creant l’himne de l’escola de la Jonquera?

Una de les treballadores de l’escola em va conèixer en un concert personalitzat, d’un dels encàrrecs. i suposo que gràcies a això va pensar en mi per l’himne de l’escola.

És la primera cançó que crea d’aquestes característiques?

Ara mateix és la setena i tinc quatre encàrrecs més per aquests abril i maig.

De fet aquesta era la següent pregunta. Vostè és compositora i cantautora, però també crea cançons a la carta. Creativitat o supervivència?

De tu, si no us fa res, que ho sento més proper! (RIU) 

Creativitat, per descomptat. Si no, no podria fer-ho. (RIU) Però més que supervivència és una altra via per poder compaginar la feina de cantautora i no composar només pel que jo necessito explicar al món, i poder posar al servei d’altres persones la meva capacitat de poder expressar a través de la música i la paraula. Tot va començar quan em van encarregar la música per una obra de teatre ara farà un any. D’aquí va sorgir la idea.

«És una altra via per poder compaginar la feina de cantautora i no composar només pel que jo necessito explicar al món»

Tornem a l’himne, que es diu ’L’essència Peñuelas’. Com ho vas fer, per captar l’essència del Peñuelas?

Per poder composar els temes sempre faig un curt qüestionari a la persona que em fa l’encàrrec per jo tenir una petita idea del que es vol transmetre en la cançó. En aquest cas, el van omplir professors i alumnes, expressant tot el que els feia sentir l’escola. I a partir d’això jo vaig començar a treballar.

Què va arribar primer, la lletra o la música?

Acostumo a treballar les dues coses quasi alhora, tot i que la majoria de cops tot neix a partir de la idea d’una melodia o d’uns primers versos.

Aquesta setmana l’has cantat per primer cop a davant de tots els alumnes i docents. Com va anar?

Molt bé, ja que els alumnes s’havien après la lletra i de seguida es van animar a cantar-la. Va ser molt bonic.

«Els alumnes s'havien après la lletra i de seguida es van animar a cantar-la. Va ser molt bonic»

Quines sensacions vas tenir, quan eres al pati del centre?

Va ser tot un plaer actuar allà. Els alumnes van estar tot el micro-concert, ja que a part de l’himne vaig cantar unes quantes cançons meves, molt atents, respectuosos i motivats durant l’actuació.

No era el primer cop que venies al municipi. Hi has actuat diverses vegades; l’última, el Dia de la Dona. Quin perfil de públic va venir a escoltar Madamme Mustash?

Doncs gent del poble i de les rodalies de totes les edats, suposo. A vegades des de l’escenari és complicat fixar-te bé en les cares i aquests detalls per culpa dels focos; i a més, en aquest cas, presentàvem disc, així que estàvem molt concentrats en la feina.

Què li va voler transmetre, Madamme Mustash, a aquest públic?

Principalment una bona hora i mitja de música i lletres per reflexionar i per gaudir.

De moment has tret tres discos, i ja prepares el quart. Per quan el podem esperar?

Doncs la cosa va lenta, perquè aquests dos últims discos, Batecs i Neurones, els vaig autoproduir. I amb aquest últim estic fent el mateix, però com que ara estic combinant-ho amb els encàrrecs, i amb el teatre, m’he de repartir el temps. Però puc assegurar que aquest estiu es podran escoltar coses noves.

«Puc assegurar que aquest estiu es podran escoltar coses noves»

Com per exemple?

Temes principalment ballables, amb lletres lliures i salvatges i sons nous.

I quan et podrem tornar a veure a la Jonquera?

Ara per ara no tinc cap data tancada a la Jonquera, però espero poder tornar aviat, sola o acompanyada dels meus músics com el darrer cop.

Què cal per obrir-se camí en el món de la música? 

Treballar de valent, com en qualsevol disciplina artística, i persistència, estimar-te el que fas encara que a vegades no l’encertis, perquè amb l’error segueixes endavant... No es recula pas, és una idea errònia: ens hem d’equivocar per avançar millor. Ah! I talent... Però ser conscient que sense tot el que he mencionat abans, només amb això últim no fem gaire res. (RIU)

Un últim missatge per als lectors d’Infojonquera?

Moltes gràcies als que recolzeu l’art directa o indirectament, anant a concerts, al teatre, etcètera. I ja que tota l’entrevista és arrel de la composició de l’himne de l’escola, us animo a escoltar el que faig i, perquè no, potser encarregar-me alguna cançó. No us sembla un regal preciós? (RIU) Moltes gràcies per tot!