Avui parlem amb l’alcalde d’Agullana, Josep Jovell, perquè ens expliqui com ha anat aquest mandat i quines són les perspectives de futur. Ens parla de política, però sobretot de l’evolució del poble i de tots els seus serveis. La reforma de l’asil Gomis, el nou centre de serveis, la manca de transport públic i de servei bancari, l’arribada de nous veïns i veïnes o les perpectives de cara a les eleccions són només alguns dels temes que tractem.

Estàs a punt d’acabar el teu primer mandat com a alcalde. Quin balanç en fas?

El balanç general, per nosaltres, és súper positiu. Evidentment és el primer mandat. Per tant, mai és fàcil. La gent que hi entén diu que s’acaba el mandat i encara no has ni aterrat. I aquest té un plus, que és que a mig mandat hi ha hagut la pandèmia; una cosa que no havia passat mai, almenys en els últims anys; difícil de gestionar, amb 1.000 reunions, 1.000 decrets… molt complicat. Però per sort un poble és molt diferent d’una ciutat:, perquè aquí hi ha camins, boscos, qui més qui menys podia sortir…

I pel que fa a la feina, súper contents de tot: del poble, de la gent, dels treballadors i treballadores, dels companys… Estic súper content.

Heu governat amb la regidora de La Llista tot i que ja teníeu majoria, i ara la Míriam  Lladós forma part de la candidatura de Junts. Senyal que ha anat bé…

Sí. Nosaltres vam dir, l’any 2019, que si guanyàvem jo parteixo d’una premisa que és que qui va en una llista vol treballar pel poble des de dins de l’Ajuntament. El poble el pots ajudar des de fora o des d’on vulguis, hi ha moltes maneres, però si vas en una llista poses el teu DNI, el teu nom i tot allà dins. 

Llavors nosaltres guanyem, fem govern i, encara que sigui amb majoria absoluta i no necessitis a ningú més, preferíem un govern de set, que no governar en quatre i tenir una oposició. Que al cap i a la fi a l’oposició no pots fer res; jo hi vaig passar quatre anys i per mi van ser una mica de pèrdua de temps, i de més sensacions. I no crec que sigui el millor per un poble.

⟪A l’oposició no pots fer res; jo hi vaig passar quatre anys i per mi van ser una mica de pèrdua de temps⟫

Crec que es pot ajudar des de dins, dient el que tu penses. Perquè al final jo estic amb Junts, però si estigués amb un altre partit, jo penso igual. La meva visió del poble i la manera de governar seria la mateixa.

Nosaltres en vam treure quatre. I jo a les 36 hores del recompte estava en aquest despatx amb la Marina (Gutés) i li vaig comentar. Ella em va dir que no, em va donar les seves raons, i li vaig arribar a dir tres vegades més i la resposta sempre va ser que no. Cap problema. I aquell mateix dia, a la tarda, em vaig reunir amb els companys de la Llista i, com que n’havien tret un, també els hi vaig dir. Ells van dir que en principi sí, però que farien un any aviam com anava la cosa. I la veritat és que no n’hem parlat més, i n’han passat quatre. 

⟪Ells (La Llista) van dir que en principi estarien un any a l'equip de govern aviam com anava la cosa. I la veritat és que no n’hem parlat més, i n’han passat quatre⟫

Evidentment comences cadascú des del seu punt, que no és que estiguéssim junts, estàvem més aviat distants per diverses coses; però és com tot: et vas fent l’un a l’altre i nosaltres amb la Míriam estem súper còmodes. Per mi és una persona súper treballadora i noble, i estem molt contents.

Llavors vam estar comentant que ells no es presentaven, i com que volem ser continuïstes, li vam dir que si es volia incorporar amb nosaltres, endavant. Ells també ho van parlar, ho van veure bé, i cap aquí. Perquè a mi el tema del color m’és igual, jo vull persones nobles, treballadores i que ajudin en el que puguin, i és el que està fent la Míriam.

Un dels temes que porta és el de la gent gran. Precisament a Agullana la població hi està força envellida. Com es gestiona, això, a nivell de polítiques municipals?

Bé, nosaltres anem buscant ajudes i subvencions per poder anar fent petits cursets, activitats, intentar facilitar els accessos als espais… Que hi ha algun dèficit que tenim, que vam dir que faríem i que no ho hem fet, i si sortim mirarem de fer-ho, perquè és complex. Perquè aquí a l’ajuntament, per exemple, cal un ascensor. A l’asil Gomis, al centre de dia, ja tenim els diners per posar-hi un ascensor, que anirà a la part més al fons de l’antiga cuina. I ara estem arreglant la part de dalt i, per tant, hi haurà un ascensor que des de baix, sense cap esglaó ni res, et portarà a dalt, i més amunt.

També volem fer un parc de salut per a la gent gran a la zona esportiva. I la idea és una mica això, i més coses. A part, evidentment, de portar grups, organitzar balls… Estem una mica per donar vida al poble.

⟪A l’asil Gomis, al centre de dia, ja tenim els diners per posar-hi un ascensor, que anirà a la part més al fons de l’antiga cuina⟫

Ens parles de l’asil. A la part de darrere s’hi estan fent obres. En què consisteixen exactament?

L’any 2010, quan es va arranjar l’edifici per obrir aquest centre de dia, hi havia unes escales interiors que pujaven a dalt, que tots els que hem sigut petits hi havíem pujat. Jo me’n recordava perfectament i, quan vaig entrar d’alcalde, com que n’estic força enamorat d’aquell edifici, hi vaig anar, vaig picar i vaig demanar si em deixarien pujar a dalt per veure com estava l’edifici, què necessitava i etcètera. I em van dir que no podia pujar perquè no hi havia escales. Llavors vaig treure la conclusió que quan es va fer la reforma, en fer el forjat de la planta de baix a dalt, no es va deixar el forat de l’escala sinó que es va tapar tot. Per tant, es va deixar sense accés. 

I nosaltres, com que en un futur d’un màxim 2 anys volem arranjar i posar en servei tota la part de dalt, que són uns 200 metres quadrats, alguna cosa havíem d’inventar. Per això a la part de darrere, que hi ha uns 8 metres de distància entre la façana de l’asil i les voltes, hi hem creat una passarel·la. Una passarel·la amb un pendent màxim del 6% que, per tant, compleix les normes d’accessibilitat. I si ho vas a veure no sabries dir si és nova d’ara o té 90 anys. És una passada!

⟪Com que en un futur d’un màxim 2 anys volem arranjar i posar en servei tota la part de dalt de l'asil, que són uns 200 metres quadrats, alguna cosa havíem d’inventar⟫

Què hi voleu fer, a la part de dalt? Alguna idea concreta?

No. La nostra visió de govern és no parar, i que no ens caigui res, perquè són edificis vells i tenen coses malmeses. Com que estem aquí i ens n’assabentem de subvencions que hi pot haver, les demanem. Anem arreglant coses sense parar, i el poble decidirà què vol. De fet, a finals de l’any passat es va fer un projecte participatiu per la sala Lídia Noguer, i això va ser la primera part. El poble aporta idees del que en un futur a curt termini es pot fer allà. I ara aquest any se’n farà la segona fase.

I a part d’això, una mica més enrere hi ha una altra nau que li’n diem ‘El Cosidor’. Doncs aquesta nau ara mateix és on tenim totes les eines, com la nau de la brigada. Ara hem fet aquell edifici nou al costat dels caçadors, i tot això d’aquí darrere, en un espai d’un mes o mes i mig, ha d’anar allà, perquè la part de baix ja està pràcticament acabada. I aquesta nau del Cosidor quedarà lliure, i ja hem demanat una ajuda a la Diputació de Girona per fer tota la coberta. I serà el mateix que estem fent amb els altres: començarem amb la coberta, després farem el terra, la llum… I la idea nostra és que en aquest proper mandat aquest edifici també es pugui aprofitar pel que vulgui el poble.

I a part d’això, la idea també és enjardinar tota la zona de fora.

⟪Ara hem fet l'edifici nou al costat dels caçadors, i tot això d’aquí darrere, en un espai d’un mes o mes i mig, ha d’anar allà, perquè la part de baix ja està pràcticament acabada. I aquesta nau del Cosidor quedarà lliure, i ja hem demanat una ajuda a la Diputació de Girona per fer tota la coberta⟫

Em dius que el nou edifici de serveis estarà acabat d’aquí a menys de dos mesos?

Sí. Aquest edifici nosaltres portàvem al programa de l’any 2019 que calia un magatzem municipal. Primer: on l’ubiquem? No convé que estigui al poble per sorolls i descans, perquè comencem a les 8 o a les 7 i no cal; però tampoc molt lluny, com podria ser al costat del cementiri i de la deixalleria, que és una zona d’equipaments. 

No teníem gaire res i vam pensar en aquella zona. Vam mirar urbanísticament si es podia fer i sí que es podia; vam mirar de qui és, vam establir converses, vam arribar a una entesa i vam comprar el terreny, que ens va costar 43.000 euros.

A partir d’aquí vam demanar uns cèntims al PUOSC, ens els van donar, i vam començar a fer el projecte. Des del govern teníem clar que no havia de ser una nau prefabricada com moltes, sinó que havia de tenir algun encant. I vam decidir fer-lo com l’edifici dels caçadors que tenim al costat. I com que d’això no en farem un cada dia, vam decidir fer-ne un de gros i en sèrio.

El que fem és excavar un tros en vertical i compensar aquestes terres, vam fer una rampa, i el magatzem estarà a sota. Per tant, de la cota zero, a nivell de carretera, cap a sota, a uns 4 metres, hi haurà el magatzem, que és d’uns 300 metres quadrats. I des de la carretera què veus? El mateix que els caçadors. Doncs anem a fer un edifici igual que el dels caçadors. Llavors fem la planta zero, que són 300 metres quadrats, i la planta u, amb 150 metres quadrats més. Això és enorme! Estem parlant d’uns 800 metres quadrats. 

Quina era la idea d’aquest mandat? Tenir el servei el magatzem, que quedarà acabat en un mes i mig. I la part zero i la planta u, des de fora es veurà l’envoltori acabat. Pintat, amb teules, finestres, vidres, portes… Però a dins faltarà posar terra, posar l’aïllant, el clima i el llum. Només hi haurà els lavabos. I en aquest proper mandat la idea és posar-hi tot això, una mica com el que vam fer quan vam entrar amb la sala Lídia Noguer.

I per què servirà? Jo sempre dic el mateix: pel que el poble vulgui. Hi ha gent que diu que estaria molt bé posar-hi l’Ajuntament, altres a qui agradaria un gimnàs… ja ho veurem, nosaltres estem aquí per escoltar i per fer el que vulgui el poble per majoria!

⟪Hi ha gent que diu que estaria molt bé posar-hi l’Ajuntament (al nou edifici), altres a qui agradaria un gimnàs… ja ho veurem, nosaltres estem aquí per escoltar i per fer el que vulgui el poble per majoria!⟫

Abans ho comentaves: un dels moments més durs del mandat ha sigut la pandèmia. Què va ser el més difícil?

El moment més difícil és quan estàs en reunions i reps decrets que et fan complir quan realment és difícil fer-los complir, perquè no tens eines. I això és un poble i ens veiem tots cada dia. S’ha d’entendre que fas el que pots… Lògicament una pandèmia és una cosa molt greu, i et treuen moltes llibertats i moltes coses. Però tenim la sort que estàvem aquí prou bé… Tot i que sí que hi ha moments molt difícils, amb casos positius, que és el més fotut, perquè si ho passes, bé, però si hi ha víctimes, és el més dur.

⟪El moment més difícil de la pandèmia és quan estàs en reunions i reps decrets que et fan complir quan realment és difícil fer-los complir, perquè no tens eines. I això és un poble i ens veiem tots cada dia⟫

Però a partir d’aquí, intentes que sigui el més aproximat a la normalitat, no alarmar a la gent, perquè si haguéssim hagut de posar tot el que ens deien… La gent ja estava acollonida.

I s’ha de destacar també el comportament de tothom. Hi va haver un grup de cosidores que ens van ajudar a cosir, a fer màscares, a repartir, amb guants… I aquesta era la part maca, que veies aquesta cohesió i aquesta unió de persones.

Cada cop hi ha més veïns de la Jonquera que venen a viure a Agullana. Com es gestiona, això, a nivell d’Ajuntament?

A priori, per nosaltres, bé. Amb una gran part d’aquesta gent que ha vingut a viure a Agullana havíem estudiat junts, perquè abans aquí fèiem fins a 4t d’EGB. Fins a 8è anaves a la Jonquera i després, a Figueres. Per tant, conèixes a tots aquests companys i companyes. 

Entenc que venen a buscar una mica més de tranquil·litat, perquè al final estàs a 3 minuts de la Jonquera i no té res a veure. Ja ho sabem, que allà és un lloc fronterer, on passa molta gent, passen moltes coses… Per tant, suposo que hi ha moments que és complicat quedar-te allà. I si tens l’oportunitat de venir a Agullana o a pobles del voltant que estan a 5 minuts i són una altra història… Però a mi el que em fa por és això: estem molt a prop; aviam si podem conservar aquesta tranquil·litat i el bon viure que tenim. 

Però de moment ho gestionem prou bé. Perquè a part d’això, quan jo vaig entrar aquí vaig demanar quantes nacionalitats diferents hi havia a Agullana, i vaig quedar sorprès, perquè eren més de 40 diferents, de gent empadronada. Vull dir, que hi ha molta gent d’arreu de món, i la situació d’Agullana és una representació de la globalització. I al final has de gestionar no només la gent que ve del poble veí, sinó la gent que ve de l’altra punta del món, amb una altra cultura, una altra manera de viure, uns altres hàbits…

⟪Al final has de gestionar no només la gent que ve del poble veí, sinó la gent que ve de l’altra punta del món, amb una altra cultura⟫

En termes esportius, recentment s’ha creat el Centre Excursionista Agullanenc. Però a part d’aquesta entitat, i del club de futbol, no hi ha massa opcions esportives per a infants i joves. Hi ha la possibilitat de dinamitzar una mica també aquest àmbit?

Sí. Nosaltres, en un Ajuntament, encara que potser des de fora es desconeix i no ho sembli, hi ha una feinada de boig. Perquè administrativament et tracten com si fossis una gran ciutat. I al final aquí, gestionem, gestionem i gestionem. Llavors estem oberts a qualsevol iniciativa de gent que tingui ganes de fer coses en aquest sentit, o en d’altres, i a recolzar-los sempre i de posar tot el que tingui el poble al seu servei. Estaríem encantats que hi hagués més entitats!

Una de les coses que fallen es el transport públic. Hi ha la previsió, o la possibilitat, d’augmentar les freqüències?

Això és un tema complicadíssim. Un exemple: abans que jo entrés d’alcalde ja hi havia peticions d’alguna persona de l’Estrada perquè el bus es parés al trencant de l’Estrada. Evidentment el conductor no es para perquè no hi ha aparcament. Jo els vaig dir que fessin una instància, i nosaltres la faríem arribar on l’hem de fer arribar. No et pots imaginar les vegades que hem fet arribar cartes, tant a la Generalitat com a la mateixa empresa, però ningú ha vingut ni s’ha dirigit a aquest Ajuntament ni tan sols per parlar! I amb aquesta actitud és complicat…

Precisament ahir va venir una persona que és estrangera però viu aquí a Agullana i necessita aquest servei. Ens va demanar com és que només hi ha aquests horaris. I li vam explicar que nosaltres hem fet una acció, se’ns diu que no perquè ells volen una rendibilitat i un autocar que arriba aquí amb cinc persones és complicat que se sostingui… Jo li vaig dir que faci una instància i que quedi per escrit, perquè al final les paraules se les emporta el vent, i li vaig dir que si sabia d’altres persones ens ho fes saber. I d’ahir a avui ja hi ha quatre persones que ens han presentat aquest escrit. Esperarem una setmana per si hi ha algú més, i totes les que tinguem les traslladarem on les hem de traslladar, però no sé fins a quin punt ens faran cas… Perquè la Generalitat ja fa accions, però són insuficients. Això és la realitat.

⟪Potser hi hauria la possibilitat de, si canviéssim el transport de la gent gran, que ara ens el fa la Creu Roja, i ens el quedéssim nosaltres, les hores que no utilitzem aquest bus per portar la gent gran i tornar a casa, es podria fer servir per necessitats del poble⟫

Una idea que també havíem parlat aquest mandat és que potser hi hauria la possibilitat de, si canviéssim el transport de la gent gran, que ara ens el fa la Creu Roja, i ens el quedéssim nosaltres, les hores que no utilitzem aquest bus per portar la gent gran i tornar a casa, es podria fer servir per necessitats del poble. Són alternatives que estan sobre la taula, però és clar, per fer això, primer ha de quadrar el Centre de Dia, i perquè quadri el Centre de Dia, amb l’ajuda del Consell Comarcal, hem de fer convenis amb els altes pobles que porten gent gran aquí perquè cadascú aporti algo… I quan surts de l’Ajuntament i te’n vas a una altra administració, allà et perds. Per això et dic que no ho puc garantir, però d’idees per millorar aquest tema en tenim sobre la taula, perquè sabem que hi ha un dèficit.

Però al final és com tot: és un tema de números. Quan nosaltres vam entrar, també, una de les primeres coses que vaig fer va ser una reunió amb la persona que porta Institucions de La Caixa, queixant-me que aquí només venien un dia a la setmana. Doncs ja veus com ha derivat: ara no ve ningú, des de la pandèmia. I ens van venir a dir, ben clar, que encara gràcies que teníem un caixer de l’últim model! Perquè a partir d’ara, als pobles que no tenen caixer, si l’Ajuntament en vol un per donar un servei de l’ha de pagar, que val 150.000 euros, més el manteniment. I vaig anar veient que això era una realitat, i que al final és una qüestió de números i no es té en compte la nostra gent gran, ni moltes coses.

Com es presenta l’escenari de cara a les eleccions?

Bé. Jo sempre dic el mateix: el dia que marxi d’aquí em podran dir el que vulguin: que ho hem fet bé, que ho hem fet malament, que hem fet molt, que hem fet poc… Però el que no em podrà negar ningú és que no hem treballat molt. Per tant, jo, content amb això. I la nostra idea és la mateixa: continuar treballant molt. Perquè amb el que hi ha per gestionar, ja, aquest any i l’any que ve, el que li toqui ja es pot posar les piles. Perquè hi ha molta feina. I hi ha projectes grans que canviaran una mica la visió que tenim del poble ara mateix. I tenim els cèntims per fer-los. 

⟪Amb el que hi ha per gestionar, ja, aquest any i l’any que ve, el que li toqui ja es pot posar les piles. Perquè hi ha molta feina. I hi ha projectes grans que canviaran una mica la visió que tenim del poble ara mateix. I tenim els cèntims per fer-los⟫

I la nostra idea és la mateixa: si guanyem i governem, qui vulgui treballar pel poble, i vulgui venir a treballar des de dins, cap problema. I que n’aprenguin, perquè això és com tot a la vida: s’ha de fer un aprenentatge. Una cosa és el que es pot dir a fora, però la realitat és aquí dins, i no té res a veure! A mi em va passar. Vaig arribar que no en sabia res. Vaig començar de zero i has de tenir les teves ganes, el teu compromís, la teva dedicació, i en base a això, faràs més o faràs menys. I sobretot amb un equip que et recolzi i, evidentment, els treballadors i treballadores. O sigui, ha de ser tot un equip. Aquí hem anat pencant tots des del primer dia fins a l’últim; a mi no em serveix de res treballar només els últims quatre mesos, ho trobo buit. És el que hem fet, i només ho has de mirar amb els números: nosaltres, per exemple, vam començar amb un pressupost que ja ens venia fet, un pressupost d’any electoral, d’1,2 milions d’euros, i ara estem a 2,2. O sigui, no hem doblat, però poc li’n falta. I un es pregunta: com es fa, això, si tens menys ingressos que quan vam entrar? Doncs amb molta feina, picant moltes portes i anant a buscar moltes subvencions.

Per això estic súper tranquil, en el sentit que no puc vendre fum. Jo venc el que s’ha vist en aquests quatre anys. No sabem fer una altra cosa, i la idea és aquesta: continuar.

⟪Estic súper tranquil, en el sentit que no puc vendre fum. Jo venc el que s’ha vist en aquests quatre anys⟫

L’equip es presenta en dues llistes diferents. Alguna cosa a dir?

No… Nosaltres ara tenim un equip. Tenim un equip de govern de cinc persones: quatre de Junts i una de la Llista. Per causes X hi ha una persona que ha fet un partit i que entenc que deu voler el mateix que nosaltres. I nosaltres, abans que passés això, ja havíem incorporat a la Míriam. Per tant, nosaltres portem el 80% del govern i volem ser continuïstes. En un equip sempre hi ha renovacions, sempre. I amb aquesta gent que tenim, que estan implicats i implicades, ho volem tirar endavant i entenc que estem més que capacitats per fer-ho, perquè a la vista està! Jo necessito gent de confiança i nobles; si no, no anem bé. Més clar, l’aigua.