L'any 1996, molt abans que existissin les xarxes socials o els grups de WhatsApp, la informació de proximitat del poble circulava de boca a orella. A la Jonquera, aquelles converses quotidianes que es produïen fent cua a la fleca, a la peixateria o en qualsevol altre establiment del poble van acabar trobant un espai propi a les pàgines de la revista L'Esquerda de la Bastida.

La secció "Xafarderies" va aparèixer per primera vegada a l'edició de març de 1996, corresponent al número 8 de la publicació. El seu format, senzill però extraordinàriament efectiu, va connectar immediatament amb els lectors. Fins al punt que, amb el pas dels anys, es va convertir en un dels apartats més esperats per subscriptors, anunciants i veïns en general.

El plantejament era tan enginyós com proper. La revista reproduïa unes "suposades converses molt reals" entre dues veïnes del poble que comentaven l'actualitat local mentre esperaven el seu torn per comprar. Entre un comentari i l'altre apareixien qüestions d'allò més diverses: les obres del carrer Major, l'activitat de les entitats, la política municipal, l'esport local, els nous negocis, els projectes urbanístics o les preocupacions del moment. Tant hi podien aparèixer unes pastilles de Viagra com les notícies del trànsit en format local.

La gràcia de la secció residia en el fet que aquestes xerrades semblaven haver estat escoltades per un misteriós "talp" infiltrat entre la clientela o amagat rere una porta d’un habitatge a peu de carrer, que posteriorment les feia arribar a la redacció de la revista. Un recurs literari, construït a partir de frases molt curtes una rere l'altra, que permetia abordar l'actualitat amb un to desenfadat, irònic i sovint carregat d'humor. Sovint, les dues protagonistes s'acomiadaven amb un irònic "que no ens facin gaire cas".

Aquelles "xafarderies" retrataven una manera molt concreta d'entendre la Jonquera d'aquell moment. Més enllà de la seva vessant humorística, s'han convertit, amb el temps, en una autèntica fotografia social de la Jonquera dels anys noranta, reflectint les inquietuds, les esperances i les converses que omplien el dia a dia dels seus habitants.

L'èxit va ser tan gran que la secció es va mantenir durant una bona colla d'anys. Amb l'arribada d'internet i les noves tecnologies, el format es va adaptar als nous temps i va passar a anomenar-se "Xafarderies en línia", mantenint l'essència original però incorporant referències a una societat cada vegada més connectada.

Al voltant d'aquest espai han circulat nombroses anècdotes. Diuen que algunes de les "xafarderies" van provocar situacions tan inesperades com divertides entre veïns, responsables polítics i representants d'entitats locals, que intentaven esbrinar qui podia haver estat la font d'aquelles informacions —que eren ben certes— o si els comentaris publicats feien referència a "tal" persona o a "quina" altra.

I no va faltar, en més d'una ocasió, alguna nota manuscrita o algun sobre amb informació "de xafarderies" que arribava secretament a la redacció de L'Esquerda, aleshores ubicada al taller i oficina d'Impremta Internacional.

Sigui com sigui, gairebé trenta anys després del seu naixement, "Xafarderies" continua sent recordada amb estima per molts jonquerencs. Feu la prova. En una època sense Facebook, Instagram ni WhatsApp, aquesta secció va aconseguir una cosa que avui encara és difícil: convertir la conversa espontània del carrer en un fenomen editorial capaç de generar complicitat, expectació, somriures i bons records.

Cal tenir present, a més, el context comunicatiu de l'època. A mitjans dels anys noranta, la Jonquera pràcticament no disposava de mitjans de comunicació locals. Més enllà de la bona feina que desenvolupava l'Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca (ACEJ) a través del seu butlletí, centrat principalment en la intensa activitat que generava la mateixa entitat, sobretot als 80, el municipi no comptava ni amb emissora de ràdio ni, encara menys, amb una televisió local.

En aquest escenari, L'Esquerda de la Bastida va esdevenir una autèntica plaça pública en paper, oberta a la participació i a la col·laboració de tothom.

Les seves pàgines recollien bona part de la vida social, esportiva, cultural, associativa i política del poble. Per a molts jonquerencs, la revista era la principal finestra informativa per saber què passava al municipi i, al mateix temps, una eina per expressar opinions, compartir inquietuds o donar a conèixer iniciatives. En aquest context, no és estrany que una secció com "Xafarderies" despertés tanta expectació entre els lectors.

Amb el pas dels anys, però, aquell model de conversa pausada i mensual va començar a perdre protagonisme. L'aparició d'internet va transformar la manera com els veïns compartien informació i comentaven l'actualitat. En aquest sentit, la web lajonquera.com i, especialment, el seu popular "foro", van assumir, a partir de finals dels anys noranta i principis dels 2000, un paper cada vegada més rellevant com a espai de debat, intercanvi d'opinions i, per què no dir-ho, també de noves xafarderies digitals.

La secció es va adaptar als nous temps sota el nom de "Xafarderies en línia", però l'essència ja començava a ser una altra. Les converses imaginàries entre dues veïnes fent cua a la botiga deixaven pas als nous temps de connexió rere una pantalla. Una transformació que explica també l'evolució dels hàbits informatius d'una Jonquera que començava a descobrir les possibilitats de la xarxa.  La secció que tant bé va funcionar als 90 va acabar desapareixent a la primera dècada dels 2000.

Però aquesta és una altra història. I mereix ser explicada amb calma en una altra ocasió.