Infojonquera us ho ha anat explicant. L'Albera s'ha convertit en un caramel per als promotors de molins de vent terrestres. Inicialment s’hi havien arribat a projectar més d'una desena de parcs terrestres, set dels quals van obtenir la viabilitat de la Ponència de Renovables. Amb la modificació del decret de renovables, però, la Generalitat va introduir nous criteris. Entre ells, que els projectes havien d'acreditar l'acord del 50% dels terrenys sobre els quals es volguessin instal·lar i presentar una oferta de participació local. El nou decret també prioritza el tràmit per a les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència, també s’exigirà als gestors de la xarxa de distribució que justifiquin la denegació de connexió a la xarxa de fins a 25 kV per a aquests projectes, entre d'altres.

Això implicava que tots els projectes que no haguessin superat el tràmit d'informació pública (en aquell moment, cap) s'havien de tornar a tramitar encara que haguessin passat la primera fase de viabilitat. A hores d'ara, només el Galatea (amb 9 aerogeneradors previstos i una potència de 49MW) ha superat la tramitació i compta amb la declaració d'impacte ambiental (DIA).

El parc, que s'ubicarà al terme de la Jonquera, tindrà una subestació elèctrica, que evacuarà l'electricitat que generin els molins fins a Figueres. Endesa el promou a través de la seva divisió de renovables Enel Green Power Espanya i preveu que el parc estigui en funcionament a finals del 2025.

En paral·lel a l'interès per grans companyies de posar molins en diverses municipis empordanesos, va sorgir una forta oposició al territori. Es va constituir la plataforma Albera Lliure de Molins i l'entitat ecologista IAEDEN-Salvem l'Empordà hi ha fet campanya en contra. El seu portaveu, Raúl Domínguez, alerta de l'impacte que aquestes infraestructures tindran sobre la biodiversitat de la zona. "Els Pirineus Orientals són una zona de pas d'espècies d'aus migratòries i amb moltes espècies protegides. Precisament per l'impacte que tenen en l'avifauna, tenim por que afectin a la seva ruta migratòria", afirma.

"Tenim el problema que la zona amb més potencial i rendible –pel vent- és precisament una de les més delicades que tenim", diu. Per això, insisteix, "el que falta és un debat a nivell de comarca per decidir quines són les ubicacions més idònies i, a partir d'aquí, parlar sobre com i quina mida han de tenir els aerogeneradors perquè tinguin el mínim impacte".

A més, els ecologistes critiquen que s'estan tramitant parcs eòlics sense que la Generalitat hagi enllestit la planificació anunciada -el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER)-. "Mentrestant, tenim empreses que, com que no hi ha cap planificació, s'ubiquen on els surt més econòmic i no hi ha debat", remarca Domínguez.

En aquest sentit, el portaveu de Salvem l’Empordà creu que hi hauria d'haver una moratòria de projectes perquè, sinó, en un futur pot passar que "aquelles ubicacions on ja s'han instal·lat estiguin fora de planificació". "Llavors, com desconstruïm això?", es pregunta.

Els ecologistes no són els únics que estan en contra d'aquests tipus d'instal·lacions a l'Albera. La majoria de municipis afectats hi han presentat al·legacions al llarg de tot el procés. "Nosaltres estem d'acord amb les energies renovables però no amb el parc eòlic Galatea", assegura la candidata de Junts per la Jonquera, Míriam Lanero. "Mediambientalment és insostenible i fa molt de mal al nostre territori", insisteix Lanero.

Per intentar combatre-ho, la candidata recorda que des del govern municipal han adoptat diverses mesures i que estan redactant un pla especial que busca "regular i controlar aquestes sol·licituds". "Busca determinar on s'han d'ubicar aquests parcs eòlics i en quines condicions", explica. A més, han contractat experts per gestionar les al·legacions i s'ha aprovat la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) de tots els elements que ho requerien, entre ells, el patrimoni megalític de la zona. "Farem el que sigui necessari per evitar aquesta catàstrofe mediambiental", assegura Lanero.

L'altra cara de la moneda: 'Renovem-nos'

A l'altra cara de la moneda, hi ha el col·lectiu Renovem-nos. Constituït fa només uns mesos, aplega científics, activistes i professionals de diferents sectors amb l'objectiu que les renovables es despleguin a Catalunya "amb participació democràtica i plenes garanties ambientals". El manifest que han elaborat ja compta amb unes 600 signatures. L'investigador i consultor ambiental Xavier Puig n'és un dels integrants.

"La idea és que necessitem energia, segurament més amb el canvi climàtic. La resiliència a aquest canvi climàtic costarà energia, encara que baixem el consum i canviem hàbits", assegura. Això, afegeix, "implicarà la producció de més energia localment perquè la descarbonització de la societat passa inevitablement per la producció més local". "Fins ara, no veiem l'impacte del que consumim", remarca. Però això, inevitablement, "canviarà". "Ens haurem d'acostumar o resignar a veure una part de l'impacte de l'energia que produïm", afirma.

"La nostra posició és resignem-nos que això ho hem de fer, però no a qualsevol preu, amb garanties i on toqui. Però el que estem veient és una oposició a qualsevol preu perquè ningú vol producció d'energia casa seva", assegura Puig.

En aquest sentit, l'investigador no entra a valorar si l'Albera o el golf de Roses (on hi ha projectat un parc eòlic marí) és o no el millor lloc on instal·lar aquest tipus d'infraestructures però defensa que cal estudiar "cas per cas". "No defensem cap projecte concret, sinó un canvi de visió, de paradigma", insisteix. I afegeix: "Hem de ser conscients que sempre hi haurà una pèrdua, sempre hi haurà un impacte perquè qualsevol cosa que fem en té encara que no el veiem".

En relació a l'eòlica terrestre, admet que durant anys "s'ha estat fent bastant malament" i que, per tant, "els temors estan fonamentats", però creu que la situació s'ha revertit i confia que ara es farà amb garanties. "Existeixen mecanismes i és imperatiu que s'apliquin", diu.