Al juliol ja farà 3 anys que presideixes la Unió Esportiva la Jonquera. Quin balanç fas d’aquesta primera etapa?

La valoració és bona, perquè nosaltres agafem el club com l’agafem fa tres anys, en una situació catastròfica, cada any hem anat remuntant una mica i ara, aquesta temporada l’hem posat allà on volíem. Això vol dir que tenim un futbol base tot estructurat, amb dos equips per categoria, que és el que toca; i el primer equip aquest any a Segona Catalana, que hem fet una molt bona temporada i per 2 o 3 punts no hem jugat el play off d’ascens a Primera Catalana. No ha sigut així però hem fet una molt bona temporada.

Per tant, la visió global del club és aquesta: són 170 nanos que fan futbol. És una bona xifra i em sembla que en aquest sentit gairebé hem tocat sostre. Per instal·lacions, per camp i per disponibilitat no pots fer gaire més.

⟪Tenim 170 nanos i em sembla que en aquest sentit gairebé hem tocat sostre. Per instal·lacions, per camp i per disponibilitat no pots fer gaire més⟫

Com es presenta la temporada que ve? Ens pots avançar alguna novetat?

Repetirem amb el mateix cos tècnic i gairebé am la mateixa plantilla, que és una plantilla molt jove. Pensa que aquest any hi ha hagut partits que la mitjana d’edat ha sigut de 19,5 anys, a la plantilla. Per tant és una plantilla amb molt de futur, formada per nanos majoritàriament d’aquí la comarca.

Però de la Jonquera no n’hi ha gaires…

No. L’any passat i fa dos anys teníem un equip filial, i no surten prou nanos… Per tenir un equip has de tenir 21, 22 o 23 jugadors. I la idea, amb aquests dos juvenils que tenim ara, és de cada any poder treure algun nano…Però tampoc hi ha gaires nanos perquè a la Jonquera què passa? Que hi ha una problemàtica molt concreta amb el tema laboral. Nanos que el diumenge no poden venir a jugar perquè treballen. O al revés, que no poden venir a cap entrenament entre setmana perquè treballen fins a les 10 de la nit, però el diumenge sí. Combinar això és difícil, i per jugar a Segona Catalana ja necessites una mica de compromís. I hi ha nanos que no podrien fer perfectament però potser no tenen aquest compromís…

⟪A la Jonquera hi ha una problemàtica molt concreta amb el tema laboral. Les combinacions són difícils i per jugar a Segona Catalana ja necessites una mica de compromís⟫

Dius que ara teniu el club on voleu. A partir d’ara, quins són els objectius de futur?

Ara tenim consolidat el futbol base. Continuar amb aquest futbol base, i intentar que el màxim nombre de nanos possibles d’aquest futbol base puguin arribar al primer equip. Aquest any com que tenim un equip de nanos amb molt de compromís, tornarem a lluitar pels primers llocs de Segona Catalana. Ara la lliga ja serà diferent, perquè havien fet uns grups en previsió de la pandèmia però aquesta temporada això ja no existeix i serà una lliga normal de 18 equips de tota la província. I si l’any que ve hem quedat a dalt i tornem a pujar a Primera Catalana, bé. Però l’objectiu és aquest: consolidar el futbol base i, a partir d’aquí, poder nodrir el primer equip.

Quin perfil de jugadors hi teniu, al futbol base?

Bàsicament nanos del poble. Alguns dels pobles veïns, i també alguns de la Catalunya Nord. Són nanos que els hi agrada el futbol, i a la zona aquesta nord de l’Alt Empordà es l’únic club on poden jugar a futbol base. I pel costat de l’altra banda, com que aquí el futbol base, a diferència de l’Estat francès, tot està molt ben estructurat,  la família que és futbolera s’estima més fer 10 km i venir aquí perquè sap que és una competició molt regulada.

El futbol, com tots els altres esports, té un paper integrador molt important Com el treballeu?

Sí. Això és una cosa que valorem molt perquè, al cap i a la fi, i passa amb tots els esports, quan en un equip hi ha nens de tots els origens, com la societat que tenim a la Jonquera. D’una banda, el fet que aquests nens puguin compartir un vestidor tres dies a la setmana, i lluitem per uns colors, i tots tenim el mateix objectiu, evidentment és una cosa important. Però l’altra cosa que és molt important és que les famílies d’aquests nens que no són originaris de la Jonquera, el fet d’anar a veure, com a pare o com a aficionat, l’equip del teu fill, i probablement després també et quedis a veure els més grans, també fa aquest paper integrador, perquè aquests nens que juguen a dins del camp tots van de color verd, i aquests pares, siguin de l’origen que siguin, estic animant, i cridant, i defensant el mateix que tots els altres pares.

Per tant jo crec que des de qualsevol esport hem d’intentar complir aquesta tasca integradora. I a més a més, transmetre una sèrie de valors. Perquè hi ha un codi intern de funcionament, de disciplina, de valors… que això cada entrenador els hi ha de transmetre sí o sí. No es pot guanyar a qualsevol preu i no es pot fer el que es vulgui. I l’educació d’aquests nens des que comencen als 5 anys és una cosa que intentem transmetre. I en aquest sentit treballem molt amb els entrenadors i els delegats, perquè intentin corregir, sempre hi ha puntes d’indisciplina… i és tan important corregir això com el propi resultat del diumenge.

⟪No es pot guanyar a qualsevol preu i no es pot fer el que es vulgui. I corregir les puntes d'indicsciplina és tan inportant com el propi resultat del diumenge⟫

En termes de gènere, la representació femenina és pràcticament inexistent. Heu pensat en potenciar-la?

Mira, l’esport femení, en el futbol, ha tingut molt de creixement. A la Jonquera fa 20 anys hi havia hagut un dels primers equips de futbol femení. Van jugar 2 o 3 temporades quan encara no n’hi havia enlloc, però no va acabar de consolidar.

Durant tots aquests anys les poques nens interessades en el futbol han anat a Cabanes, que és un club molt consolidat. I nosaltres, quan vam entrar a la junta, ja ens ho havíem mig plantejat. Però som molt conscients d’una cosa: som un poble de 3.000 habitants, on hi ha les nenes que hi ha, i no ens volem convertir en els competidors d’uns esports femenins que ja hi ha consolidats a la Jonquera, que són l’hoquei i el patinatge. Si ara potenciem el futbol femení a la Jonquera, que per una banda estaria bé, em fa molta por fer mal al Club Patí Jonquerenc, que té un potencial de nenes molt fort. I això és una cosa que tenim claríssima, no volem competir amb això, i per això no fem futbol femení.

⟪Som un poble de 3.000 habitants, on hi ha les nenes que hi ha, i no ens volem convertir en els competidors d’uns esports femenins que ja hi ha consolidats a la Jonquera, que són l’hoquei i el patinatge⟫

Com definiries l’estat de les instal·lacions esportives de la Jonquera?

El camp de les Forques l’any passat va fer 50 anys. I és un camp que s’ha anat fent a trossos. No és una instal·lació com les modernes que es fan ara, que es pensa una instal·lació amb uns vestidors, unes grades… Això s’ha anat fent a trossos, i tenim les instal·lacions que tenim, que tenen moltes deficiències. Una perquè no hi ha prou instal·lacions, i l’altra perquè les que tenim tenen deficiències. És el que ens passa, per exemple, amb la il·luminació, que fa un any que sí que l’Ajuntament ja ha anat canviant focus, però el que falla és la instal·lació. De vestidors, en tenim 4 per a 12 equips, més els caps de setmana. Falta una altra cosa importantíssima que és el lloc per seure; és un dels pocs camps de futbol on no et pots seure, perquè la grada és molt petita i sense visibilitat. Per tant, jo crec que caldria un replantejament de millora, sense llançar els diners, però sí un replantejament de millora, tenint en compte que és un espai de trobada de 170 famílies. 

I una altra cosa que trobo a faltar als vespres és l’aparcament. Que l’aparcament ja està bé, però no té llum. I a la nit, a les sis de la tarda a l’hivern, la gent ha d’anar amb una llanterna per posar la clau al pany del cotxe, i això és un problema de dos fanals que van amb una placa solar…

No podem obviar que, per presidir la UE La Jonquera, vas haver de dimitir com a regidor de l’Ajuntament. Alguna cosa a dir?

Sí. Jo crec que la legislació, tal com està preparada amb aquest tema d’incompatibilitat, està molt prevista, i jo entenc que sigui així, per regidors que tenen empreses i aquestes empreses fan negoci amb els ajuntaments. Però com en el meu cas, hi ha moltísisims presidents, no només de clubs de futbol, sinó d’entitats esportives i culturals de tota mena, que combinen ser regidor d’un poble, jo ni tan sols de l’equip de govern, amb ser president d’una entitat. Aquests dies, per exemple, he parlat amb el regidor d’Esports d’un municipi de la comarca, que ara no diré quin, que és el president de l’equip de futbol, i no passa res!

Doncs això: a mi em va saber molt de greu perquè a la Jonquera hem funcionat així durant bastants anys. Hi ha hagut presidents de la Unió Esportiva la Jonquera que han sigut regidors de l'equip de govern, hi ha presidents d’altres clubs de la Jonquera que han sigut regidors; no ha passat res, i amb mi salten les alarmes. Jo en aquell moment acabava d’entrar com a president per fer una feina molt concreta que era intentar reflotar el club, i vaig haver de decidir: o em quedo de regidor, o em quedo de president. I vaig decidir continuar com a president de la Unió Esportiva la Jonquera perquè jo entenia que podia fer més feina a la Unió Esportiva la Jonquera que no com a regidor de l’oposició. Com a regidor em substituïa un altre i ja està, i com a president m’hi vaig posar amb les ganes aquestes d’intentar salvar el club, i així ho he fet.

Però jo vaig tenir en el seu moment la idea aquella de dir: això ho diuen així, anem al Tribunal Contenciós Administratiu i aviam què diu. Però em va saber molt de greu l’amenaça que va fer l’Ajuntament, perquè em van dir que, si no plegava, mentre això no es resolgués les entitats de la Jonquera no cobraríen la subvenció. I vaig dir: “Clar, si tardem uns mesos, el primer és el nostre club, però també hi havia tots els altres clubs”. I finalment amb la gent que m’hi vaig posar hem pogut complir els objectius, i continuem.

⟪Em van dir que, si no plegava, mentre això no es resolgués les entitats de la Jonquera no cobraríen la subvenció. I vaig dir: “Clar, si tardem uns mesos, el primer és el nostre club, però també hi havia tots els altres clubs”⟫

Continuareu anys?

No ho sé, ja ho veurem! Com que tota la meva vida ha estat lligada al futbol, ja m’agrada; però mai m’havia plantejat estar a la junta! A mi és la pilota, el que m’agrada; és el camp. I a nivell de gestió, mentre tinguem força, i delit, i tinguem empenta i companys de junta que ens entenguem i ho anem fent bé… No t’ho puc dir. D’aquí a dos anys no saps què passarà, però en principi no ha de passar res.