L’Ángel Élez Parra va néixer a la Jonquera el 5 de desembre del 1999, i hi ha viscut pràcticament tota la seva vida, fins que ara fa un parell d’anys en va marxar per estudis. Actualment viu a Màlaga, i avui parlem amb ell perquè ens expliqui què se n’ha fet de la seva vida. L’Ángel és un altre jonquerenc pel món.

Què t’ha portat fins a Màlaga?

El que m’ha portat a Màlaga son els estudis.

Com i quan hi vas arribar?

Vaig arribar per primera vegada a Màlaga en avió el 4 d’octubre de l’any 2021. Aquella mateixa tarda era el primer dia de classe, i el pis l’havia agafat just una setmana abans. Va ser difícil agafar un pis només via online sense capacitat per anar presencialment a veure’l, per això va ser tot molt precipitat. El primer dia, concretament, va ser molt intens, tot era nou i desconegut; tot i així, va sortir bé.

Per què Màlaga?

Mai he tingut predisposició de cap lloc, es més, si hagués sigut per mi, hauria escollit un lloc més a prop de casa com Girona o Barcelona. Però simplement vaig poder accedir al grau que volia cursar a la Universitat de Màlaga.

On vius, exactament? 

Visc en un pis compartit a la zona de Teatinos, que és la zona universitària i més nova de Màlaga. És un lloc fantàstic amb moltes opcions per sortir i fer oci amb un ambient jove i divertit. A més, habitualment aquí els pisos tenen piscina, cosa que és un bon punt amb el clima que hi ha en aquesta ciutat.

Què has estudiat i a què et dediques actualment?

Vaig estudiar un cicle formatiu de grau superior a Girona d’Administració i Finances. No va ser el que realment m’esperava, i actualment estic estudiant el grau en Publicitat i Relacions Públiques. Sempre que puc vaig buscant feina i treballo a temps parcial o em surten treballs puntuals de diferents llocs per poder pagar totes les despeses que comporta viure fora i amb independència.

Per què vas marxar de la Jonquera?

Sempre m’ha fet gràcia la idea de marxar del poble però mai he tingut l’impuls o la predisposició de fer-ho. Jo no vaig marxar de la Jonquera perquè volgués fer-ho o perquè ho busqués, sinó que les circumstàncies es van donar d’aquesta manera. La nota de tall de la carrera estava molt elevada a tot arreu i es preveia que pugés encara més, fet que em va “obligar” a sol·licitar admissió a moltes universitats d’Espanya i, finalment, vaig ser admès a la Universitat de Málaga. He de dir que vaig estar a una dècima d’entrar a Girona (la meva primera opció), fet que em va sobtar bastant i, a dia d’avui, m’impressiona molt per com et pot canviar la vida per tan poc.

Com és la vida a Andalusia?

A Andalusia la vida es molt diferent, el més típic és que la gent és molt més oberta, té disposició a conèixer els altres, crec que socialment canvia molt, el carrer està ple de dilluns a diumenge i sempre tens alguna cosa per fer. Veig costums i una manera de viure molt alegres, vives i socials. He tingut molta sort de formar part d’un entorn de gent fantàstica amb molta facilitat, aquí és molt fàcil conèixer gent i parlar, cada dia coneixo a noves persones. Bàsicament es viu d’una altra manera.

Quines són les diferències que més notes respecte d’aquí?

Les diferències son infinites. No deixa de ser un poble contra una ciutat. Màlaga és una ciutat molt extensa, no només té el seu centre, sinó que disposa d’una infinitud d’opcions a tot el seu entorn que estic descobrint poc a poc i, sincerament, estic molt content, tant per la gent com pels llocs i la infinitud de plans que es poden fer aquí. La ciutat en si té molt d’encant i molta varietat per oferir. A més, m’agrada incidir en el factor del temps, ja que Màlaga té unes temperatures i un clima fantàstic en el que l’estiu ocupa molta part de l’any.

Com és el teu dia a dia?

Vaig a classes a les tardes, als matins vaig al gimnàs i faig coses de la universitat, els dijous solem sortir de festa i els caps de setmana aprofitem per anar a la platja o anar a restaurants o llocs nous. Pràcticament cada setmana conec més de la ciutat, sempre hi ha un pla diferent, les opcions son moltes i faig plans molt diversos, cosa que m’atrau molt perquè soc una persona molt activa i no puc quedar-me sense fer res o limitat a poques opcions o molt concretes i repetitives com pot passar al poble, per exemple.

Des que vas marxar de la Jonquera, has viscut a altres països, pobles o regions?

No

Vens sovint a la Jonquera?

Normalment torno a la Jonquera aprofitant les dates que no hi ha universitat, com un horari escolar: a l’estiu i al Nadal, però torno habitualment per temes de treball puntuals a Barcelona i aprofito per passar per la Jonquera.

Què et diu la teva família del fet de viure “pel món”?

La meva família m’ha ajudat a prendre un impuls per fer-ho, ja que com he dit abans, mai he tingut aquesta intriga o incertesa de viure una aventura així. Ells sempre m’han recolzat i formen un suport per poder fer el que faig. És veritat que anar-me’n va ser dur en molts sentits per tots, però ells mai m’han influït o cohibit en la meva decisió. Sé que ho han passat malament, sobretot al principi, però mai m’ho han exterioritzat per no afectar en la meva decisió o fer més difícil el camí; al contrari, sempre han respectat tant aquesta com totes les meves decisions. Tant la meva mare com la meva àvia sempre m’han dit que no em quedés mai sense les ganes de fer res que vulgui, i és un factor que m’ha caracteritzat sempre.

Què li diries a un jove que vulgui emprendre una aventura a l’estranger?

Li diria que analitzi el tema amb decisió i maduresa, sembla que és un tema ple de diversió, que tot són flors i tot es maco, però realment no és del tot així. Hi ha moments difícils en els que estàs fora de casa, no només d’adaptació, sinó 1.000 coses que no són agradables que la vida ha deixat per a tu, les quals hauràs de fer front i prendre decisions. És aquí quan comença l’altre part de l’aventura que no tothom és capaç de veure. El meu primer any a Málaga vaig viure bastantes situacions desagradables, i no pots tornar a casa, el lloc on et trobes segur, no pots refugiar-te amb els teus, sinó que has de fer front i continuar endavant sense llençar la tovallola,. Per mi, això és realment la definició d’èxit. Crec que la vida et posa reptes i és aquí quan tu tens la decisió de prendre solucions per tu mateix i créixer i evolucionar amb l’aventura o estancar-te en les pors i les incerteses. El meu consell és que no et quedis amb les ganes de fer res que realment vulguis en aquesta vida, que estiguis disposat a lluitar pel que et disposes a fer i, sobretot, cuidis a les persones que vols. 

Tens previst tornar a viure a la Jonquera?

La Jonquera és i serà sempre la meva casa, encara que de moment no tinc res previst, crec que a dia d’avui són poques coses les que em lliguen al poble. Però mai se sap, potser em torno a sorprendre amb una altre aventura no del tot planejada.

Un últim missatge per als lectors d’Infojonquera?

No cal que busquis la teva aventura, sinó que a vegades l’aventura arriba a tu quan menys t’ho esperes. Aconsello que tothom qui vulgui realment marxar que ho faci, que tingui en compte que les experiències t'oferiran un munt de vivències tant bones com dolentes, però que de qualsevol manera el que puc assegurar és que si estàs realment disposat a viure-ho, que es faci de forma conscient, gaudint i acceptant el procés, els canvis i els ensenyaments que t'anirà aportant aquesta nova etapa a la teva vida. Crec fidelment que no només et donarà una nova perspectiva sobre allò que tenies establert anteriorment, sinó que també t'ajudarà a desenvolupar-te i evolucionar com a persona.