Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls d’apartar la filla de les consignes del Regim i la por d’allar-la excessivament de la normalitat imperant.

D’aquest fil parteix La mestra i la Bèstia, la novel·la que una de les veus més sòlides i innovadores de la narrativa catalana contemporània, Imma Monsó, va presentar divendres a la tercera sessió del cicle Punt de Lectura d’Agullana. Es tracta d’una obra ambiciosa que sorpèn i atrapa el lector, de la mateixa manera que Monsó, amb les seves reflexions i explicacions, va atrapar tots els veïns i veïnes que es van concentrar als Jardins de la Societat la Concòrdia.