En aquesta edició del Punt de Lectura Martí Domínguez ha estat l’autor que ha intervingut en la cinquena sessió. Guardonat amb el IV premi Proa de novel·la per la seva obra Mater, el seu nom se suma així al d’altres autors del País Valencià com Joan Benesiu o Manuel Baixauli que hi han participat en edicions anteriors com a representants d’autors de fora del Principat que escriuen narrativa en català.

Afable i molt proper, rigorós i didàctic, Domínguez, des de la seva condició d’assagista, doctor en Biologia i director de la revista científica Mètode, va deixar clar que Mater no és una distòpia, ni un text de ciència ficció, sinó que “és un llarg conte filosòfic, a la manera del Càndid de Voltaire. Un text construït a base de frases curtes, amb presència de molts aforismes i amb molta acció. Un relat d’anticipació, una novel·la d’idees”. 

En aquesta ocasió l’autor situa l’acció en un futur no gaire llunyà, en una societat de posthumans en la qual les gestacions tenen lloc fora del cos femení, en un úter artificial, un bio-sac.

Domínguez va comentar que sobre el concepte de l’ectogènesi, creat el 1924 per Haldane, ell ha volgut provocar una reflexió més ètica que científica perquè, de fet, els bio-sacs ja son una realitat a la Xina i en un món en el qual el neoliberalisme ferotge ho impregna tot i on no sabem quin us privat es pot fer de les patents que es creen, cal plantejar-se on es posa el límit.

Plantejada com un conjunt de dilemes ètics generats pels avenços de la genètica. Domínguez va precisar que ha intentat obrir el debat sobre què passaria en el moment que es comencés a practicar l’ectogènesi humana i hi hagués una doble societat: una que està millorada genèticament i una que no. Ell pensa que, en un món així, si les tares genètiques es poden eliminar, serà molt difícil, una vegada obert el meló, decidir on es posa el límit. 

En alguna novel·la anterior, com L’esperit del temps, Domínguez ja va denunciar fins on pot arribar una ciència sense consciència i va manifestar estar convençut que, avui més que mai, vivim en un món en el qual les idees difoses en una mena d’epidèmia de difusió de “memes”, poden dur tot un poble a un atzucac com ja va passar a l’Alemanya nazi. 

En la seva exposició, davant els setanta assistents a aquesta cinquena sessió del cicle, Domínguez va comentar que la societat viu una mica d’esquena a les grans troballes científiques i caldria que estes més interessada i informada per evitar el risc de manipulació. 

El proper divendres, 4 d’agost, a les 19 h, Helena Guilera Recoder parlarà de la seva primera novel·la, L’escuma.