La Societat Catalana d’Herpetologia, que és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a la conservació i estudi de les espècies d’amfibis i rèptils autòctones de Catalunya, ha impulsat un projecte per intentar conservar la població de tortuga mediterrània que habita a la serra de l’Albera. I amb la voluntat de restaurar l’equilibri de l’ecosistema, han reintroduit diversos exemplars de conill de bosc a la nostra contrada.

Tal com expliquen ells mateixos, a la Serra de l’Albera hi habita la darrera població natural de tortuga mediterrània (Testudo h. hermanni) de tota la península Ibèrica, que ocupa una superfície propera a les 20.000 hectàrees. “La tortuga mediterrània, igual que moltes altres espècies de tortuga del món, es troba en una situació crítica que ha fet que la intervenció humana sigui essencial per aturar el seu declivi i evitar-ne l'extinció”, diuen a través d’un comunicat.

Avui en dia, la depredació és una de les principals causes de regressió de l'espècie al massís, i espècies com la guineu, la fagina, el teixó o el senglar tenen un fort impacte sobre la població de tortugues, afectant especialment postes i juvenils. Aquesta pressió per part dels depredadors sobre les tortugues es veu agreujada per l'absència gairebé total del conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) a la zona, que sovint és la base (quantitativament) de l'alimentació dels carnívors en els ambients mediterranis. Per tant, la seva absència afecta directament els equilibris dins de la xarxa tròfica. 

Tenint en compte aquesta problemàtica, la Societat Catalana d’Herpetologia ha impulsat aquest projecte amb l’objectiu de reitroduir el conill a la zona de l'Albera, d'on pràcticament va desaparèixer a causa de la greu afectació de diverses malalties infeccioses, perquè funcioni principalment com a presa alternativa per als actuals depredadors de tortuga mediterrània. La proposta s’ha realitzat  amb el suport de la Diputació de Girona, i en col·laboració amb la finca Baussitges.

Durant el desenvolupament del projecte, s’han dut a terme diverses actuacions d'adequació de l'hàbitat del conill, com ara la construcció de vedrunes, la plantació de farratge i vegetació autòctona, i la reparació del tancat perimetral, així com l'alliberament de conills en diversos punts de la finca. I es preveu que aquestes actuacions no només afavoreixin indirectament a la supervivència i conservació de la població de tortuga, sinó que la presència de conill propiciï el manteniment d'un paisatge heterogeni i més resilient a incendis, i la conservació d'altres espècies amenaçades que també es beneficiaran de la seva presència, com ara turó (Mustela putorius) i l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata).