Capmanyenca de naixament i vinculada a la Jonquera en diverses etapes de la seva vida, Anabel Gardell va quedar tant impactada pel gran incendi del 2012 que ha decidit escriure’n un conte infantil. Es tracta d’El fantasma del llumí, que fa uns dies es va presentar a la biblioteca municipal de la Jonquera. I avui l’entrevistem perquè ens expliqui d’on neix la idea i què volia aconseguir, entre moltes altres coses.

Abans de començar, pels lectors jonquerencs, que segurament no et coneixen: qui és Anabel Gardell?

Vaig néixer a Capmany el 1987 i visc a Figueres. Vaig estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la UAB. Actualment, treballo a l’empresa familiar Gardell Maquinària Agrícola i estudio enginyeria d’organització industrial en línia a la UEMC. Des dels 18 fins als 22 anys, vaig treballar les temporades d’estiu a la Jonquera. 

Com vas viure el gran incendi del 2012?

Tot just feia unes setmanes que havia tornat de passar una temporada treballant a Berlín. El 22 de juliol del 2012 al matí era a Llançà i a l’hora de dinar vaig tornar a Capmany. Per Sant Climent Sescebes, vaig veure la columna de fum i vaig començar a pensar què faria si arribés a prop de casa. A les postres, la columna ja era a tocar, el cel es va tornar roig i vam omplir maletes. La tramuntana bufava molt fort i no sentíem les ordres pels altaveus. Al final van venir els Mossos a desallotjar-nos. Sortosament, no se'ns va cremar la casa ni el negoci. Tot el poble ens vam ajudar els uns als altres. Uns dies més tard, vaig acompanyar una veïna a visitar el seu home a la unitat de cremats de la Vall d’Hebron. Tot plegat em va impactar. 

D’on neix la idea d’escriure’n un conte infantil?

El 2013 em va sortir de dins escriure un relat per canalitzar tot el que havíem viscut. Vaig decidir fer un conte infantil per conscienciar sobre la prevenció dels incendis forestals. Podia haver triat fer un relat per a adults, amb tot de detalls macabres, però vaig preferir tirar pel camí de l'educació ambiental. El relat del 2013 l’he anat modificant periòdicament fins a la versió que he publicat.

El fantasma del llumí, en realitat, és un conte per a totes les edats. Els adults que ho vam viure de prop, sentirem l'angoixa, els nervis i la impotència d’aquells dies, i la mainada pot descobrir com ens podem protegir dels incendis forestals.

Què explica, exactament, El fantasma del llumí, i de quina manera?

El llibre consta de tres parts. La primera, on explico com vaig viure aquells dies i per què he decidit publicar el conte. La segona part és el relat dels incendis del 2012, amb un toc de fantasia, on l’Anna i en David, encoratjats per l’àvia Paquita, decideixen avisar els veïns del perill del fantasma del llumí, un fantasma que fa perdre el seny per provocar incendis forestals. La tercera part conté aspectes clau de la prevenció dels incendis forestals. Tot això està il·lustrat per l’Anna Grimal i també hi hem inclòs fotografies.

Com ho has fet per arribar al cor dels lectors més petits?

Ho he intentat fer de tres maneres. La primera, amb les meravelloses il·lustracions de l’Anna Grimal. La segona, posant com a protagonistes una nena i un nen, perquè se sentin identificats i perquè vegin que tots podem fer alguna cosa per prevenir els incendis forestals. I la tercera, intentant fer un relat amè, sense excedir-me en les calamitats viscudes perquè no es quedin amb la sensació de por.

I quina voldries que fos la faula de la teva història?

Sempre hi haurà incendis forestals, però està a les nostres mans que no es converteixin en grans incendis forestals; és a dir, incendis que excedeixen la capacitat d’extinció. El fantasma ens fa perdre el seny, així que hem d’estar preparats per no ensumar la seva poció!

Quina és, per tu, la clau per prevenir nous incendis com el que ens va afectar el 2012?

Ho explico al final del conte; us en faig un resum: autoprotecció, gestió forestal i la compra de productes de proximitat. La pagesia hi juga un paper clau, els hem de donar suport perquè es guanyin bé la vida.

Heu finançat el llibre amb una campanya de micromecenatge, i heu aconseguit el vostre objectiu. Saps quin tipus de gent us ha ajudat?

La campanya de micromecenatge la vaig fer acompanyada per Edita.cat. En total vam assolir l’aportació de 82 mecenes. Gairebé els conec a tots: amics i familiars. De la Jonquera tenim el familiar Josep Ventura, el fotògraf Josep Ribas i l’alcaldessa Míriam Lanero. Vull destacar també l’Ajuntament de Capmany, l’Ajuntament de Figueres, Masia Empordà, Bombes Vilpin i Empordàlia. 

I què els diries?

Sense el seu suport no s'hagués fet realitat. Publicar per primer cop és una carrera d'obstacles, però si s'aconsegueix, la il·lusió i la realització personal són extraordinàries.

La setmana passada vas fer la presentació a la Jonquera. Què els hi vas explicar, als nens i nenes que van omplir la biblioteca municipal?

Vaig tenir l’honor d’estar acompanyada per l’alcaldessa, Míriam Lanero, i la Mercè Crespo. A banda de fer una introducció d’El fantasma del llumí, l’alcaldessa ens va explicar on era quan es va originar l’incendi. Per la meva banda, vaig comentar que no trobaran el nom del seu poble ni tan sols el nom de la tramuntana, ja que vaig voler fer un relat universal. El que va passar el 2012 a l’Empordà, pot passar a qualsevol lloc amb massa forestal. A continuació, vaig llegir el conte i al final vam obrir un torn de preguntes. Estic molt contenta del públic tan atent i participatiu que vam tenir. La bibliotecària Mercè Crespo fa una gran feina! 

On podem comprar el conte?

A les llibreries, si no el tenen en estoc, el poden encarregar, i en línia, a la web de l’editorial El Cep i la Nansa (o fent clic AQUÍ). Però també podeu llegir El fantasma del llumí a les biblioteques de la Jonquera, de Figueres i d’altres pobles.

Podrem veure el nom d’Anabel Gardell signant alguna altra història?

Esperem que sí. Tinc un conte gairebé acabat. Es tracta d’un àlbum il·lustrat per mi mateixa. En aquest cas, no parteix d’una experiència traumàtica, sinó de la meravellosa petita infància. El meu desig és publicar-lo a finals de maig del 2024. D’altra banda, aquest any participaré en la segona edició de Figueres de Por. La nit de Tot Sants, ens reunirem autors empordanesos per escriure i dibuixar relats de por a la Cate de Figueres. Si tot va bé, s’editarà un llibre amb tots els contes. Aquesta iniciativa neix del grup d’escriptors Creàlit, del qual soc membre des de l’estiu passat.

Un últim missatge pels lectors d’Infojonquera?

He pogut constatar que, a banda de l’activitat comercial, a la Jonquera hi ha molta vida cultural, social i esportiva. Tornaré per conèixer millor el vostre poble! Podeu seguir tots els meus projecte al meu compte d’Instagram (fent clic AQUÍ).