És un dels grans atractius del nostre entorn més proper, i cada any el visiten milers de persones. I malgrat que la seva seu administrativa està a Espolla, el seu centre d’informació està als baixos de l’edifici de Can Laporta de la Jonquera, on també hi ha un espai d’exposició permanent. Estem parlant del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, un espai protegit des del 1986 que forma part de la Xarxa Natura 2000 i que avarca els termes municipals de la Jonquera (on hi ha el 48,8% de la seva superfície), Espolla i Rabós d’Empordà.

L’Albera. La nostra Albera. La que té el cim jonquerenc del Puig Neulós com a emblema principal (que no només corona l’espai, sinó que també iconitza el seu logotip). La dels boscos de Requesens. La de la mítica travessa fins a Portbou. La de les vaques i les tortugues. La de les alzines, suredes, fagedes i vernedes. La que en els últims mesos els ajuntaments de la Jonquera, Agullana, Cantallops i Campany (entre d’altres) han demanat que es declari Parc Natural. 

Però la coneixem bé, el gran gruix de jonquerencs, jonquerenques i altres veïns i veïnes de la contrada? Avui us podeu respondre vosaltres mateixos a la pregunta, en funció de si coneixíeu o no el top 10 d’atractius que us presentem a continuació:

1. El Puig Neulós, un mirador d’alçada

El Puig Neulós, que és el cim més alt de l’Albera (1.256 m), i la seva carena ofereixen una panoràmica excepcional sobre les planes de l’Empordà i del Rosselló, amb el mar al fons. Un sender segueix la carena, que també dibuixa la ratlla entre els estats francès i espanyol, i travessa els prats de pastura de muntanya. Just al vessant nord hi ha la Reserva Natural del Bosc de la Maçana, una fageda classificada com a bosc madur de gran valor ecològic. I al vessant sud s’hi pot apreciar la profunditat de la serra de l’Albera i la plana empordanesa fins que la vista arriba a la mitja el·lipse perfecta de la badia de Roses.

2. El castell de Requesens

Aixecat damunt d’un turó de la vall del riu Anyet, i ubicat al terme municipal de la Jonquera (tot i que l’accés principal sigui per Cantallops), el castell de Requesens és ben visible des de la plana. D’origen medieval, va ser reformat a finals del segle XIX seguint l’estil del romanticisme arquitectònic que fa que avui sembla un imposant castell de conte de cavallers i princeses. Per saber-ne més detalls, consulteu la crònica d’una visita que vam publicar a l’estiu fent clic AQUÍ.

3. Els monuments megalítics dels estanys jonquerencs

En els vessants meridionals de l’Albera hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya, més de 150 dòlmens, menhirs i inscultures amb una cronologia entre el neolític mitjà i el calcolític (3500-1800 aC). La concentració més gran de monuments la trobem al costat dels estanys de la Jonquera, on destaca el que s’ha identificat com el cromlech o cercle megalític de Mas Baleta. Si en voleu conèixer un itinerari, feu clic AQUÍ.

4. Les basses o estanys

Les basses o estanys temporanis de l’Albera, catalogades com a Xarxa Natura 2000 i Habitats d’Interès Comunitari, formen part del paisatge característic del pseudemont de l’Albera. Habitualment només tenien aigua després de pluges abundants, a la primavera, per eixugar-se completament a l’estiu. I abans de la sequera, durant el període humit, sempre curt, les basses eren un esclat de vida, amb plantes i animals adaptats a aquest medi efímer. Curiosament, molts monuments megalítics se situen en els entorns immediats de les basses.

5. El Romànic

Del patrimoni cultural de l’Albera cal destacar els exemples d’arquitectura romànica que s’hi conserven. L’element exemplar és, sense cap mena de dubte, l’antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, situat en la vall remota i tranquil·la del mateix nom, amb una magnífica església basilical i vestigis del claustre. Les esglésies parroquials distribuïdes als vessants nord i sud de la serra són testimoni de la vida i activitat dels masos de muntanya en l’època medieval. Avui sovint de difícil accés, són petites esglesioles d’un romànic senzill i preciós.

6. La vaca de l’Albera

La vaca de l’Albera és una raça autòctona, endèmica de la zona, que es manté gràcies a l’esforç dels ramaders de l’Albera on viu en règim de llibertat. És una vaca negra, de mida petita, amb un comportament proper als animals salvatges. A més del valor intrínsec que té preservar una raça autòctona amb el gran valor que representa preservar un patrimoni genètic únic, aquesta espècie presenta el valor ecològic afegit d'alimentar-se del sotabosc i de contribuir així al manteniment dels boscos. La carn de la vaca de l’Albera es comercialitza i és d’excel·lent qualitat.

7. La tortuga mediterrània

L’espècie més emblemàtica de l’Albera és la tortuga mediterrània, que aquí manté la darrera població salvatge de la península. Es tracta d’una població relicta en greu perill d’extinció a causa sobretot dels incendis forestals, dels canvis en els usos del sòl i de la captura per convertir-los en animal de companyia. El Paratge de l’Albera col·labora estretament amb el Centre de Reproducció de Tortugues (amb seu a Garriguella) en la cria i l’alliberament de tortugues per reforçar la població salvatge.

8. Fagedes i altres boscos caducifolis

A les zones més fresques i humides hi apareixen els faigs i una gran varietat d’arbres caducifolis, com el freixe, la blada, els aurons, l’oma o la moixera. Com a hàbitats contribueixen a la gran diversitat d’espècies d’animals i plantes de l’Albera. El Faig de la Pedra, arbre monumental i també mític, és destí de molts excursionistes.

9. Paisatge d’olors i colors

Segons l’època de l’any, al vessant sud esclaten els colors i s’escampen aromes típiques mediterrànies. A la primavera, als Aspres de l’Albera els colors i les olors de la floració del matollar, format per estepes, brucs, ginestes, romaní, farigola, cap d’ase i altres plantes aromàtiques ofereix una experiència sensorial excepcional. A la tardor, el fullatge dels arbres caducifolis de la serra passa per a tot el ventall de colors més típics de boscos del nord.

10. La tramuntana

El vent del nord que històricament ha bufat a la nostra contrada, tossut i persistent, que modela el paisatge de l’Empordà, i diuen que també la seva gent, entra pels colls i cims de l’Albera. I el logotip del Paratge s’inspira en “la rufa”, el núvol llarg i prim que es forma a la carena de l’Albera, just a sobre del Puig Neulós, els dies de tramuntana.