Natural de la Jonquera, actualment l’Aitor Sacristán viu a Bàscara, però mai ha perdut la seva vinculació amb la nostra vila. Patinador des de molt petit, ha fet d’una passió la seva professió, i actualment viu del patinatge artístic. Fa 17 anys que va començar la seva carrera com a entrenador, i en fa 8 que lidera l’equip tècnic del Patinatge Artístic Figueres (PAF), on té la seva germana Arantxa com a mà dreta. Entrenen esportistes des dels 3 fins als 20 anys, i en diverses modalitats (lliure, solo dance, grups de xou i parelles de dansa).

A part d’entrenador, l’Aitor també és el coreograf. I amb les seves coreografies ha aconseguit guanyar quatre medalles a la Copa d’Europa que s’ha fet aquest mes de novembre a la ciutat croata de Pula. A més, continua patinant amb el grup del PAF, i també és seleccionador estatal.

En primer lloc, moltes felicitats! Amb les quatre medalles que has aconseguit en aquesta Copa d’Europa, quantes en tens en total? 

En total son 17 medalles nacionals i internacionals. Entre elles destaquen tres “d’or” nacionals i dues d’internacionals.

Ara ja fa un temps que no vius a la Jonquera. Per als veïns i veïnes que t’hagin perdut el rastre, què se n’ha fet de l’Aitor Sacristán?

Doncs l'Aitor continua sent el mateix de sempre, amb uns anyets més, però tal com era quan vivia a la Jonquera. Per circumstàncies que et vas trobant pel camí, tema feina o vida sentimental, fas un pas i decideixes el que és més còmode per un mateix. Igualment, sempre vinc a la Jonquera, que és casa meva, a veure familiars i a fer un xic de vida. Sempre li dic a la meva parella que quan vinc al poble em sento molt bé.

Has estat vinculat al patinatge artístic des de ben petit, però quan fas el salt de patinador a entrenador?

Doncs el salt encara no l'he fet del tot. Continuo patinant com a grup. Un grup també que porto jo a Figueres, i que aquest any vam ser seleccionats per la Federació espanyola per participar en la Copa del Món a Argentina. Així que vaig compaginant les dues coses fins que el cos aguanti! Però com a tècnic vaig començar amb 19 anys al Club Patinatge Sarrià.

Fins a data d’avui, quin ha sigut el teu millor moment en el món del patinatge?

Fora de medalles i títols autonòmics, nacionals i internacionals, jo em quedo amb el moment que a pista, un patinador o patinadora se supera i aconsegueix fer un exercici perfecte. Encara que sigui fora de competició, l’expressió i l’alegria que transmeten en aquell moment val molt més que qualsevol títol.

«Fora de medalles i títols autonòmics, nacionals i internacionals, jo em quedo amb el moment que a pista, un patinador o patinadora se supera i aconsegueix fer un exercici perfecte»

I el pitjor?

Època covid... incertesa, pors i pavellons sense públic. Va ser dur.

 
Quines són les claus per ser un bon patinador?

Primer el que miro és que siguin bons companys. Això és una cosa molt important que des de petits intentem inculcar. Després, no tenir por de res, ni al fracàs. Això és una carrera de fons. Si tens un objectiu ves a per ell i sobretot que ningú et digui que no pots fer-ho. Són coses que crec que ha de tenir un esportista.

Darrera de tot bon patinador, sempre hi ha un bon entrenador. Des de la grada molts cops ens meravellem amb les coreografies, però segurament no veiem tota la feina que hi ha al darrera. Com es comencen a preparar? 

Hi ha molta feina, moltíssima, i segurament molta gent es pensa que ha de ser fàcil. Però pel muntatge de les coreografies primer de tot has d'examinar com és l'esportista, quines idees es poden adaptar més a ells i a elles, i a partir d'aquí començar a buscar i rebuscar. Un cop fet això, busco músiques que aconsegueixin crear un bon entorn perquè la patinadora i el patinador estiguin còmodes, crear sensacions que atrapin al públic i, depèn de les idees, que fins i tot que toquin la fibra.

«Busco músiques que aconsegueixin crear un bon entorn perquè la patinadora i el patinador estiguin còmodes, crear sensacions que atrapin al públic i, depèn de les idees, que fins i tot que toquin la fibra»

A partir d’aquí, com s’estructuren els entrenaments perquè l’execució de l’esportista sigui el millor possible?

Primer de tot, han de saber que hi ha una disciplina, i que sense esforç les coses no es poden aconseguir. A partir d’aquí els entrenaments els estructurem d’una manera molt didàctica i constructiva, volem fer entendre el que estan fent i per què ho fan d’aquesta manera. 

Quina és la clau per fer un bon número, capaç de guanyar campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa?

Tenir ganes de menjar-te el món. La majoria que surten a pista amb el neguit de si sortirà bé o no, estar exposada sola a una pista de més de 20x40 m,, on tens vuit jutges que no et trauran l’ull de sobre per valorar la teva feina, no és fàcil. Si tu no tens aquesta por i el que fas és sortir a fer gaudir al públic, ja tens un do, ja tens aquesta màgia que tenen els campions de qualsevol esport.

«Si tu no tens aquesta por i el que fas és sortir a fer gaudir al públic, ja tens un do, ja tens aquesta màgia que tenen els campions de qualsevol esport»

Precisament en aquesta última Copa d’Europa has entrenat un patinador infantil nascut a la Jonquera i que encara manté una vinculació molt estreta amb el poble: en Yeray Faus Cudinach. Com el definiries com a patinador?

En Yeray és Aleví. Tot just el 2024 serà primer d'Infantil. És un nen amb moltes ganes d'aprendre i no para de fer qualsevol exercici fins que li surti. És molt tossut i això és molt bo. Entrenar-lo és un plaer per què és un nen que la seva passió és patinar. Ell té molt clar que vol ser un gran patinador, i el camí serà llarg i difícil, però la veritat és que ha començat el seu camí d'una manera immillorable!

Amb 11 anys ja és bicampió de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Quina projecció té, a partir d’aquí?

La veritat és que l'objectiu és competir millor que els actuals grans quan en Yeray arribi a l'edat de Júnior i Sènior, que és quan poden participar al mundial de patinatge. Té una projecció brutal, però hem de tocar de peus a terra i ser humils, ja que només aconseguirem aquest objectiu si treballem dia a dia per ser cada com millors.

«En Yeray té una projecció brutal, però hem de tocar de peus a terra i ser humils»

Com en tot esport, tant les derrotes com les victòries s’han de saber gestionar. Com ho treballes, això, com a entrenador?

Tinc la sort que estic envoltat d'un gran equip de persones i tècnics i tècniques, i entre tots ens donem molt de suport. Quan hi ha una derrota, la gestionem, la digerim i busquem els punts en els quals hem errat, amb visualitzacions de vídeos, i els treballem.

En aquesta Copa d’Europa en Yeray també ha guanyat el seu primer or en la modalitat de parelles. Com s’escullen les parelles ideals?

Sincerament, primer analitzo els pares i les mares. Si veig que per exemple els tutors de la nena són més alts que els del nen, aquí ja faig mala cara. Hi ha moltes opcions de què la nena sigui a la llarga més alta que el nen, i per fer elevacions dificultarà una mica més. També és veritat que la noia pot fer la feina dels elevats, però en etapa adulta serà més complicat. Després miraré que entre la mainada hi hagi feeling i tinguin una projecció similar, ja que sense això és impossible fer un treball òptim. I un cop això, ja només queda treballar.

Cal una compenetració màxima entre les dues persones. Com s’aconsegueix?

Hem de treballar per igual i no dir que un és millor que l'altre i treure al màxim les virtuts de cadascú. També el que han de veure és que un sense l’altre no ho podran aconseguir, ja que això és treball en equip.

Comparteixes “banqueta” amb la teva germana. Com treballeu?

Molt bé! La veritat, ens separa només un any de diferència, pensem molt igual i ho vivim al màxim. Tinc plena confiança amb ella, i no només perquè sigui la meva germana, sinó per què s'ho ha guanyat. És una persona forta i quan jo estic més dèbil o tinc els meus dubtes, ella sempre hi és per agafar-me i no deixar-me caure mai. És una gran tècnica.

Com veus l’estat del patinatge a la Jonquera?
La veritat es que el segueixo i el veig amb una dinàmica positiva. 

«Segueixo el patinatge de la Jonquera i el veig amb una dinàmica positiva»

Et podrem veure algun dia entrenar el club local?

Això mai se sap. El meu cor és jonquerenc, no enganyaré a ningú. Però la Jonquera no em va donar mai l'oportunitat de demostrar qui soc. Vaig marxar del club per la poca falta d'empatia i ganes de créixer que tenien la junta i l'equip tècnic de llavors. Per mi, es van carregar la feina de molts anys de molta gent treballadora que va fer un GRAN club. Encara recordo aquells festivals, competicions, proves... amb una gran alegria. També recordo a la Isabel Arché, que va ser una gran presidenta del club i que encara em felicita per tots els èxits aconseguits.

Actualment, el Figueres té moltíssim potencial gràcies a la feina de moltíssima gent i encara creixerem més per ser una potència del patinatge, però el pavelló de la Jonquera em transmet tranquil·litat i molts bons records. Crec que es pot treure molt de suc i per què no algun dia, poder unir la Jonquera i el Figueres amb el patinatge!

Un últim missatge pels lectors d’Infojonquera?

Que moltes gràcies per totes aquelles persones que em continuen donant suport a després de tants anys i que guardo un gran record del meu poble! Tant de bo algun any puguem tornar a estar connectats amb el patinatge, ja que sempre dic amb molt d'orgull que jo soc jonquerenc!