24/10/2010 Em miren i els miro. Són dos agents del Cos Nacional de Policia que, dimecres a la tarda, s'estan dins un cotxe K -sense logotips- vigilant qui entra al Paradise i com hi arriba. Fonts policials indiquen que es van detectar cotxes francesos que hi duien grups de noies romaneses: probablement prostitutes que viuen al sud de França, cosa que complica la investigació del proxeneta. De totes maneres, a efectes d'estrangeria, les romaneses, les búlgares i les eslaves -excepte les russes- són ciutadanes de l'Europa comunitària i, per tant, immunes a les batudes. Tema a banda són les sud-americanes. Al bordell m'assignen una habitació per viure -per atendre simplement em duran a qualsevol altra que estigui lliure- i m'hi trobo tres brasileres que se'm presenten pels noms artístics: Thalia i coses així -el que jo trio és decebedorament comú: Anna, cosa que fa que se'm registri com a Anna 2. És entre aquesta nacionalitat que darrerament s'han detectat més problemes relacionats amb les xarxes de tràfic de dones, indiquen fonts policials. Pel que fa a altres sud-americanes, la majoria han regularitzat el seu estat amb matrimonis, blancs o no, amb espanyols.
rnLes brasileres són simpàtiques -i guapes: el bordell acull gran varietat de dones, des d'autèntics monuments a d'altres que, sincerament, ni amb Photoshop- però no tinc temps de preguntar pràcticament res: esteu bé amb aquesta gent? Alegrement contesten que sí. Des del local expliquen a El Mundo que probablement la majoria de les dones -xifren que cap a 120 de les 160 que hi poden treballar: en realitat n'hi caben 200- entreguen la recaptació a proxenetes, però que el club no té cap relació amb ells.
rnEn l'aspecte formal, el club és rigorós: fins que no em registro no em deixen entrar a la sala a caçar-hi ?homes, i els rètols de Prohibit consumir drogues són pertot arreu. Els preceptes del decret de la Generalitat de 2002, pioner a l'Estat en la regulació dels bordells -la llei està ara per ara aturada- hi són estrictament respectats. Però quan el tema s'endinsa en l'afer de les xarxes de prostitució els arguments esgrimits pel sector esdevenen cínics. Fins a quin punt els clubs són innocents en el context d'aquestes màfies? Des d'una òptica moral semblaria que no hi caben els dubtes; des del punt de vista del dret penal el tema és més controvertit. Potser també caldria qüestionar els altíssims impostos que els ajuntaments obtenen d'aquests locals; i considerar com pot ser que a la Jonquera, amb els seus 3.000 habitants, hi hagi prou mercat com perquè hi floreixin onze perruqueries.
rnDivendres aquest diari es va posar en contacte amb l'advocat de José Moreno per demanar-li una entrevista i confrontar el material aconseguit. Després de diverses trucades, el lletrat va comunicar ahir a la tarda que el seu client no tenia "cap interès" a pronunciar-se ni a donar explicacions. (Font: DdG - Imatges d' ACN)