Dies de tristesa pels jonquerencs. Des de fa uns mesos sembla com si una mala estrugança s'hagués apoderat d'una part dels veïns de la vila. Diumenge la darrera notícia va ser el traspàs voluntari de Dolors Farré Sagra, jonquerenca per convicció i voluntat des de l'any 1997, quan va arribar a la Jonquera per treballar-hi. Primer ho va fer en una empresa de recollida de dades i estadístiques i, més tard, a partir del 1999, per fer-se càrrec del bar El Toc.

La Dolors, originària de Penelles (La Noguera), aviat es va convertir en una veïna molt coneguda a la Jonquera, sobretot en els ambients més juvenils, i és que a partir de l'any 2000 va deixar el Toc i es va fer càrrec del Bar Zirocksis fins al 2007. No havia acabat aquell any quan el mes de novembre tornava a fer-se càrrec de la barra d'el Toc.

El mes de febrer de 2009 la revista local de la Jonquera, L'Esquerda, l'entrevistava per donar a conèixer la seva nova aventura. De caràcter positiu i alegre, sempre tenia paraules positives per a tothom i massa sovint no sabia dir que no. Darrerament havia expressat les dificultats per, com ens passa a molts en aquesta prolongada crisi econòmica, tirar endavant el seu negoci. Fa uns dies, no gaires, uns desconeguts van entrar al Toc, i van sostreure els pocs diners que hi havia. La Dolors no es va queixar pels pocs o molts diners que li havien pogut trobar al bar i ales màquines escurabutxaques, es queixava, això sí, per les reparacions que havia de fer per deixar els tancaments altre cop en bones condicions.

Dolors Farré Sagra, de 57 anys, ens va deixar voluntàriament el diumenge 15 de febrer de 2015 i ho va fer a prop del mar. Aquests dies molts jonquerencs, clients, veïns i amics han expressat la seva tristesa deixant missatges per escrit a la pàgina de Facebook que, encara avui, té publicada en nom del Bar en aquesta xarxa social. Altres han optat per fer-ho directament i espontàniament a la característica porta de ferro amb accés des del carrer Major. La Dolors havia vist créixer i fer-se grans molts del seus clients que ara li reten un petit i humil homenatge. Ella i el seu bar havia estat el punt de trobada d'unes quantes, o moltes, generacions de jonquerencs.



Des de l'Esquerda reproduïm l'entrevista que li vam fer el febrer de 2009, edició 88. A l'entrevista també hi surt la seva empleada.

Dolors, ens pots explicar breument des de quan ets la propietària d’El Toc?
Abans d’aquesta etapa ja l’havia portat un any, el 1999, i després vaig estar al capdavant del ZiRocksis fins el febrer de 2007 però el novembre d’aquell any ja tornava a ser aquí.

Qui són els vostres clients?
Es pot dir que tenim quatre tipologies de client que en percentatge són un 25% cada grup: gent del poble, policies, francesos i xofers. Però bè, hi ha de tot.

Canvia molt el cap de setmana dels laborables o els períodes de vacances?
Els laborables és una clientela “variopinta” i el cap de setmana o durant les festes nadalenques o d’estiu predomina la gent del poble.

Què és el que més demanen el clients? Alguna cosa en especial?
Ara surt molt el rom barceló, el JB, el Ballatine’s, els Befeeters.. i els quintos per un “tub”, això el que més.
(Milagros) També alguna comanda especial, com ara el xupito Bernardo el “guapo”, que és fet de wiski, lima, menta i kiwi. I de cafès poquets, pels matins i prou.

Com és l’ambient actualment?
Home, ara mateix et puc dir que la gent surt molts menys que uns anys enrere. Per exemple, abans quan la gent plegava de treballar venien al Toc i s’omplia la barra. I a més ara també som quatre bars els que ens repartim la clientela jove i això s’acaba notant.

Quina és la música que identifica el Toc?
El Toc no és exactament un bar musical. Tenim posat un canal musical i per tant ens supeditem al que posa aquest canal de TV que ara veus a la pantalla...

Pel fet de ser dues dones que hi ha darrera la barra, això us implica més problemes? Es lliga darrere una barra?
Sempre hi ha algú que ha begut més del compte i t’acaba explicant més coses de les necessàries, aquí coneixes molta gent però a vegades hi pots connectar molt bè i altres no tant. I per descomptat intentes no portar els seus problemes a casa, ha, ha, ha!
(Milagros) Hi ha qui es pensa que per ser al darrere una barra ets més “oberta” que la farmacèutica o la xineta d’aquí al davant, però en general no es lliga ni més ni menys que el que es pugui lligar fora d’aquí. El problema és quan s’ha de fer fora algú que va passat o que està generant problemes.

Així doncs heu tingut que fer fora algun client i fer servir el dret d’amissió, no?
Algun dia si que hem tingut problemes amb algun client passat, que acostumen a ser sempre d’un determinat col·lectiu: no paguen, busquen baralles amb clients... a aquests els fem fora però si ja han pagat la consumició es pensen que tenen el dret de permanéixer i no és així. Com ja els coneixem ara ja els diem directament que no els servim i ja van deixant de venir.

El que més t’agrada i el que menys de la feina...
Doncs obrir botelles i cobrar, ha, ha, ha! Que per això venim eh? El que menys ens agrada és això que t’explicava abans, quan hem de fer fora algú...
(Milagros) És veritat, tot i que de moment no ha arribat mai la sang al riu, ha, ha!

Hi ha una ruta nocturna a la Jonquera?
No sé si hi és, però la gent del poble es remena entre quatre bars, i això sí que ho tinc bastant clar. El graciós del cas és que allà on va el primer d’una colla, van tots els altres. A vegades he pensat de posar un figurant que faci d’ham per ser el primer dels quatre bars en rebre’ls!

Què voleu dir o afegir als clients?
Doncs que tot el mes de febrer fem una promoció; tot el que consumeixen avui, ho tenen pagat l’endemà. I que això de de la crisis es psicològic, ens l’acabarem creient tant que al final la farem greu de debò: això és una roda.

I.S.T.