El bordell que podria arruïnar la Jonquera

01/11/2010 Han passat vuit anys des que es va començar a construir l'edifici, però finalment el 21 d'octubre un macrobordell de 80 habitacions i amb capacitat per a 200 prostitutes obria les portes a la Jonquera. Ara mateix, els gestors de l'establiment podrien arruïnar el municipi en cas d'exigir un rescabalament pels diners que han deixat de guanyar des de mitjan 2006, que és quan la llicència pel funcionament del polèmic establiment ja era vàlida per silenci administratiu positiu.
rnLa legislació que regula els actes administratius apunta que el silenci de l'Administració és, excepte casos puntuals, indicador de resolució positiva envers la sol·licitud del ciutadà. La societat que té llogat l'edifici que acull el prostíbul i que explota el negoci, La Vimetera SL, va presentar una sol·licitud de llicència per a un local de pública concurrència on s'exercita la prostitució el 9 de maig de 2005. L'Ajuntament denegava formalment la llicència el 30 d'agost del 2006.
rnLa primera instància judicial va avalar la tesi del consistori: la llicència s'havia denegat en virtut d'un informe de la Generalitat on s'exposava que la seva existència podia comportar greus problemes de seguretat ciutadana. En base aquest apartat de l'informe, el jutge legitimava la no concessió de la llicència. En segona instància, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar totalment les tesis exposades en la primera sentència. Així, el magistrat va considerar que el silenci de l'Administració, que va trigar més d'un any a resoldre la petició de llicència de la societat, era prou motiu com per donar la raó a La Vimetera i obligar l'Ajuntament a atorgar els permisos.
rnLa lentitud de l'Administració municipal en posicionar-se, en espera de tenir motius legals per oposar-s'hi, paradoxalment va permetre que el local obtingués permisos ja que, agradi o no, acompleix tots els requisits de l'Administració local i també els del decret de la Generalitat que regula els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució. Una vegada desestimada l'opció d'apel·lar a recursos judicials extraordinaris com ara la cassació, l'Ajuntament perdia en la seva oposició al prostíbul. Almenys tres administracions (Generalitat, Consell Comarcal i Ajuntament) han hagut de supervisar el projecte del prostíbul, malgrat que la responsabilitat última pertoca al municipi. En cas que La Vimetera SL interposés una demanda per lucre cessant, aquesta recauria sobre les esquenes de la Jonquera, tot i que l'informe negatiu el va emetre la Generalitat.
rnA més, apareix una altra paradoxa, tot i que en aquest cas la controvèrsia és de caire moral. L'administrador únic de La Vimetera SL és José Moreno Gómez, responsable dels prostíbuls Eclipse de Mont-ras i Edén de Melianta. Arran dels seus negocis està imputat per blanqueig de capitals i altres delictes -afavoriment de la prostitució, per exemple. La llei permet que Moreno gaudeixi d'aquiescència judicial a l'hora d'obrir un tercer negoci en el qual, en cas que el jutge sentenciï en contra seva en els processos que té pendents, podria portar a terme les mateixes activitats per les quals està esperant ésser jutjat.
rn
rnI què pagarà el bordell?
rnL'establiment pagarà en concepte d'impostos municipals exactament el mateix que qualsevol altra activitat similar en volum de facturació. Altres municipis que acullen grans prostíbuls han arribat a acords amb els responsables pels quals paguen un import concret anual per cada habitació de l'establiment, per exemple.
rnNo serà el cas de la Jonquera, segons fonts municipals. El bordell pagarà un 3,25% de la seva facturació anual en concepte d'impost d'activitats econòmiques (IAE), i el 0,93% del seu valor cadastral en funció de l'impost sobre béns immobles (IBI). És el valor més alt de tot el terme municipal i s'aplica, entre altres indrets, als polígons industrials. Tan sols la taxa de la recollida d'escombraries serà lleugerament més altra que als altres establiments ja que es considera que l'activitat d'un bordell genera més brossa que la d'un altre allotjament. (Font: DdG - Imatge arxiu, inauguració del "Paradise" - Falgués Foto)
rnLa legislació que regula els actes administratius apunta que el silenci de l'Administració és, excepte casos puntuals, indicador de resolució positiva envers la sol·licitud del ciutadà. La societat que té llogat l'edifici que acull el prostíbul i que explota el negoci, La Vimetera SL, va presentar una sol·licitud de llicència per a un local de pública concurrència on s'exercita la prostitució el 9 de maig de 2005. L'Ajuntament denegava formalment la llicència el 30 d'agost del 2006.
rnLa primera instància judicial va avalar la tesi del consistori: la llicència s'havia denegat en virtut d'un informe de la Generalitat on s'exposava que la seva existència podia comportar greus problemes de seguretat ciutadana. En base aquest apartat de l'informe, el jutge legitimava la no concessió de la llicència. En segona instància, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar totalment les tesis exposades en la primera sentència. Així, el magistrat va considerar que el silenci de l'Administració, que va trigar més d'un any a resoldre la petició de llicència de la societat, era prou motiu com per donar la raó a La Vimetera i obligar l'Ajuntament a atorgar els permisos.
rnLa lentitud de l'Administració municipal en posicionar-se, en espera de tenir motius legals per oposar-s'hi, paradoxalment va permetre que el local obtingués permisos ja que, agradi o no, acompleix tots els requisits de l'Administració local i també els del decret de la Generalitat que regula els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució. Una vegada desestimada l'opció d'apel·lar a recursos judicials extraordinaris com ara la cassació, l'Ajuntament perdia en la seva oposició al prostíbul. Almenys tres administracions (Generalitat, Consell Comarcal i Ajuntament) han hagut de supervisar el projecte del prostíbul, malgrat que la responsabilitat última pertoca al municipi. En cas que La Vimetera SL interposés una demanda per lucre cessant, aquesta recauria sobre les esquenes de la Jonquera, tot i que l'informe negatiu el va emetre la Generalitat.
rnA més, apareix una altra paradoxa, tot i que en aquest cas la controvèrsia és de caire moral. L'administrador únic de La Vimetera SL és José Moreno Gómez, responsable dels prostíbuls Eclipse de Mont-ras i Edén de Melianta. Arran dels seus negocis està imputat per blanqueig de capitals i altres delictes -afavoriment de la prostitució, per exemple. La llei permet que Moreno gaudeixi d'aquiescència judicial a l'hora d'obrir un tercer negoci en el qual, en cas que el jutge sentenciï en contra seva en els processos que té pendents, podria portar a terme les mateixes activitats per les quals està esperant ésser jutjat.
rn
rnI què pagarà el bordell?
rnL'establiment pagarà en concepte d'impostos municipals exactament el mateix que qualsevol altra activitat similar en volum de facturació. Altres municipis que acullen grans prostíbuls han arribat a acords amb els responsables pels quals paguen un import concret anual per cada habitació de l'establiment, per exemple.
rnNo serà el cas de la Jonquera, segons fonts municipals. El bordell pagarà un 3,25% de la seva facturació anual en concepte d'impost d'activitats econòmiques (IAE), i el 0,93% del seu valor cadastral en funció de l'impost sobre béns immobles (IBI). És el valor més alt de tot el terme municipal i s'aplica, entre altres indrets, als polígons industrials. Tan sols la taxa de la recollida d'escombraries serà lleugerament més altra que als altres establiments ja que es considera que l'activitat d'un bordell genera més brossa que la d'un altre allotjament. (Font: DdG - Imatge arxiu, inauguració del "Paradise" - Falgués Foto)

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari