Eren fans de Sangtraït, i des de la pandèmia fan sonar les seves cançons arreu de Catalunya. L’any 2020 en Ferran Cardona (baix i veu principal), en Joan Figueras (bateria), la Cristina Alcaraz (saxo, flautes i veus) i en Cristian Flores (guitarra), a qui recentment s’ha afegit en Pere Puig (guitarra), van fundar ‘L’últim Segell’, una banda tribut del grup jonquerenc que d’aleshores ençà no ha parat. I avui parlem amb en Ferran Cardona perquè ens expliqui els orígens del grup, la seva relació amb Sangtraït i algunes anècdotes més.

Sabem que ‘L’últim segell’ és un tribut a Sangtraït, però qui hi ha són les ànimes de la banda?

No crec que hi hagi ànimes de la banda. Aquí tots cinc som igual d’importants. Menys en Pere, els altres quatre portem des del primer moment en aquest projecte, i hi estem tots molt implicats.

Per què ‘L’últim segell’?

És curiós, perquè a mi m’ha agradat Sangtraït des que era ben petit. Els vaig descobrir quan tenia 11 o 12 anys, i amb 14 anys vaig començar a tocar el baix. I com que m’agradava molt Sangtraït, tots els meus amics em diuen que amb 16 o 17 anys ja anava dient que si algun dia feia algun grup tribut a Sangtraït, que òbviament encara estava en actiu, es diria ‘L’Últim segell’. I mira, la història ha tardat anys, però al final s’ha dut a terme.

⟪Tots els meus amics em diuen que amb 16 o 17 anys ja anava dient que si algun dia feia algun grup tribut a Sangtraït, que òbviament encara estava en actiu, es diria ‘L’Últim segell’⟫

I per què Sangtraït?

Ara et parlo des del meu punt de vista. Sangtraït és un grup que em va canviar la vida. A mi m’agraden molt el rock i el metal, però és el que et deia: amb 11 o 12 anys els vaig descobrir i em va picar molt fort. Sempre ho he dit: si algú em pregunta quin és el grup que més m’ha marcat, és Sangtraït. Creia que si algun cop havia de fer un grup tribut havia de ser amb ells. I la veritat és que jo particularment m’ho passo teta.

Ens expliques una mica els vostres orígens?

Nosaltres ens vam crear l’estiu de la pandèmia. El juliol del 2020 ens vam trobar. Uns quants ja ens coneixíem, alguns no, i ens va venir aquesta idea. Ens vam trobar en uns locals per hores, vam començar a planificar i a tocar temes, i fins a dia d’avui. 

A nivell personal, jo fa molts anys que estic tocant el baix. Vinc d’un grup, que vam treure discos i tot, que es deia ‘Dragon Slayer’, amb el qual vam tocar al concert de comiat de Sangtraït a la cançó de Les Creus vermelles. I jo particularment, gràcies a l’amistat amb la Lupe, vaig gravar un  disc que va treure ella en solitari, que es diu Cor de rock. També he tocat en altres bandes, però aquesta aventura amb ‘L’últim segell’ és la primera en què m’he atrevit a cantar com a veu principal.

Si haguéssiu de definir Sangtraït amb una paraula, o dues com a màxim, quines serien?

Te’n diré quatre: per mi Sangtraït és ‘canya per un tubo’. Sense cap mena de dubte.

Quins són els teus millors records del grup jonquerenc?

N’hi ha tants...! El fet de poder compartir escenari amb ells a l’últim concert, a Razzmatazz, durant tres minuts i mig va ser una bestiesa! Aquest és un dels millors records que tinc. I al primer concert que els vaig veure, que va ser a Martorell l’any 1991, també em va explotar el cap. I no sé... infinitat de concerts; el fet d’haver pogut tenir relació amb gairebé tots els membres del grup, com aquell qui diu; concerts que havia anat a sopar amb ells quan encara no els coneixia ben bé, però ja t’hi aproximaves; el concert de Gavà, que van anunciar que se separaven, tot i que després van fer l’últim concert a Razzmatazz... Però de moments n’hi ha moltíssims!

La millor cançó?

També n’hi ha moltíssimes! Però òbviament, si m’haig de quedar amb una, la cançó que començaven quan els vaig veure per primera vegada: Inqui-missió, que és com comencen el disc del Palau Sant Jordi. 

Hi ha una pitjor?

A mi hi ha cançons que particularment no m’agraden gaire. Són poques, però alguna n’hi ha... Però no et diré el nom. Me les quedo per mi!

I una d’injustament oblidada?

També n’hi ha. D’aquestes que, com aquell qui diu, no les han tocat mai en directe. O les van tocar quan va sortir el disc i no les han tocat mai més... A mi una d’aquestes que m’agrada molt i amb el tribut l’hem fet de tant en tant, tot i que no és de les fixes que fem és una cançó del disc Eclipsi, que és la que obra el disc: Presoner del temps. És una cançó que m’agrada molt i que quan la toquem així en directe veiem que la gent no se la coneix massa, i que és una de les cançons bones bones de Sangtraït.

En què us baseu per triar el repertori dels vostres concerts?

No ens enganyem: al final hi ha un esquema de 10 o 12 cançons que saps que no poden faltar mai en un concert de tribut de Sangtraït: El vol de l’home ocell, Els senyors de les pedres, Somnis entre boires, Fang en el fang... Hi ha moltes cançons que hi han de ser sí o sí. I sí que és cert que llavors tenim com un grup de cançons d’aquestes que entren i surten, i està bé. Ara, per exemple, hi ha 30 o 30 i pico de cançons que les anem fent rodar, algunes les toquem més, altres menys, altres són fixes... I de tant en tant ens ve de gust dir «ostres, podríem fer aquesta!», i la incorporem en el repertori. I alguna potser la deixes oblidada i després ja no la toques més... però ho fem així.

⟪Hi ha un esquema de 10 o 12 cançons que saps que no poden faltar mai en un concert de tribut de Sangtraït: ‘El vol de l’home ocell’, ‘Els senyors de les pedres’, ‘Somnis entre boires’, ‘Fang en el fang’...⟫

Per aquest 2024 ja teniu l’agenda força plena...

Sí, tenim força feina. No ens podem queixar! Ara venim de tocar a Breda i ens venen tres concerts seguits, un relativament a prop vostre: el dia 1 de juny toquem a Mariscal de l’Estartit, que us convidem a venir! A l’estiu tenim alguna coseta per acabar de tancar, però pot ser que fem alguna cosa, i de cara a tardor i hivern també tenim alguna cosa tancada, que encara no anunciem. Però sí que és cert que ens van sortint coses. O sigui que estem contents de com va.

Quin és el vostre perfil de seguidors?

El nostre perfil de seguidors és gent d’aproximadament la nostra edat, no ens enganyem! Gent que va potser dels 35, que segurament és gent que ja no va poder veure Sangtraït en directe però els hi agrada, i el nucli fort són d’entre 40 i 60 anys, per dir alguna cosa, que és gent que va viure aquest moviment en una època d’adolescència. A Breda ho vam viure així: realment hi havia un grup nombrós d’entre 40 i 55, i molta gent ens ho deia: «Ostres, m’heu fet tornar als 15 anys». I això és molt guai! I després de tant en tant sí que ens apareixen seguidors més joves, a qui també agrada el rock i el metal, que no han pogut veure mai Sangtraït en directe, perquè quan van néixer ja havien plegat, i els encanta poder gaudir del tribut.

⟪Molta gent ens diu: «Ostres, m’heu fet tornar als 15 anys». I això és molt guai!⟫

Com plantejar una posada en escena fidel a l’estil de Sangtraït?

A veure, la nostra posada en escena no sé si és fidel o no... Sí que és cert que el fet que jo canti i toqui el baix dona una imatge més semblant al que era Sangtraït, perquè en Quim tocava el baix i tancava. També tenim una noia al grup, com ells tenien la Lupe, tot i que la Lupe tocava la guitarra i la Cris toca el saxo i la flauta. Òbviament jo no tinc les grenyes que té en Quim Mandado ni la veu... Però a nivell de posada en escena jo crec que la gent que ens ve a veure queda contenta del que veu.

⟪Òbviament jo no tinc les grenyes que té en Quim Mandado ni la veu... Però a nivell de posada en escena jo crec que la gent que ens ve a veure queda contenta del que veu⟫

Abans ens explicaves que vas col·laborar amb el disc de la Lupe. Amb el Papa Juls també hi heu compartit escenari... Quina relació hi manteniu?

Amb la Lupe la veritat és que hi ha una relació de molts anys. Jo particularment la vaig conèixer just abans que ells pleguessin. Gràcies a aquesta relació que vam tenir va poder sorgir l’opció de poder tocar amb ells a l’últim concert, i a partir d’allà l’amistat encara va ser més forta, fins al punt que vam acabar gravant el disc amb ella. Ella va començar a col·laborar amb nosaltres a ‘Dragon Slayer’, que quan podia venia, i ara amb L’últim Segell també. I a part, el Juls també ve les vegades que pot. Estem súper contents que vinguin, perquè vulguis que no és una cosa que a la gent que ens ve a veure en directe els hi encanta. Poder veure dos membres de Sangtraït originals poder fer ni que sigui tres cançons amb nosaltres és una passada. I la relació és molt bona, amb ells dos.

I amb la resta de membres de Sangtraït?

Jo particularment també hi he tingut relació. Més o menys, però hi he tingut relació. Amb el Coro també vam fer  una cançó en època de pandèmia que està penjada al Youtube, amb en Martín havia tocat bastants cops en directe amb les col·laboracions del disc de la Lupe, a en Quim també el conec d’altres ocasions... I la veritat és que tots són molt macos.

Quan vau fundar la vostra banda els hi vau explicar el projecte?

Sí. Òbviament quan vam muntar aquest projecte vaig trucar a la Lupe i li vaig explicar. I li va fer gràcia, li va fer molta gràcia. I més quan li vaig dir que jo cantava, perquè jo sempre havia tocat el baix però no m’havia vist mai a cantar.

Coneixeu la Jonquera?

Jo, i et parlo per mi, sí, perquè he estat diverses vegades a casa de la Lupe, i el 2001, quan Sangtraït va fer l’últim concert, vam pujar a assajar amb ells la cançó que vam fer a Razzmatazz. No conec molt molt la Jonquera, però hi he estat diverses vegades.

Amb la sinceritat sempre per davant, quina visió en tens?

No sé com definir-te la Jonquera en sí. Sé que és un poble que sempre ha sigut conegut per ser l’últim poble de Catalunya, a la frontera. Quan hi havia les duanes era un lloc molt clàssic. Ara ja no sé si ho és tant...

Ens en pots destacar tres fortaleses o punts positius?

No t’ho se dir exactament... T’explicaré una anècdota, i això és meu particular: una de les vegades que vam pujar i ens vam quedar a dormir a casa de la Lupe vaig deixar el cotxe aparcat al lloc on posen el mercat els diumenges. Jo no li vaig dir que havia aparcat allà, i és clar, quan em vaig aixecar el diumenge al matí per marxar em vaig trobar que no tenia cotxe, perquè feien el mercat i se l’havia endut la grua!

Un últim missatge pels lectors d’Infojonquera?

Que si heu estat llegint l’entrevista fins aquí, gràcies! Que esperem que si us agrada Sangtraït i ens voleu donar l’oportunitat d’escoltar el que fem estaria molt bé que poguéssiu venir a algun concert. I si ens llegeix algú que sigui de l’Ajuntament de la Jonquera i li pot interessar muntar alguna cosa, algun homenatge a Sangtraït, on puguem tocar, nosaltres encantats!