En el compte enrere per complir vint-i-cinc anys, el polígon Mas Morató és actualment un espai amb un alt volum d'activitat econòmica que es deteriora. Una paradoxa si es té en compte la varietat de comerç i serveis que genera la zona, a més de ser una de les portes d'entrada i de pas per al polígon veí on se situa l'exitós Gran Jonquera.

Inaugurat el 10 de juny de 2000, el polígon Mas Morató ja és en el compte enrere per a complir un quart de segle de la seva urbanització. El polígon, de 83.000 metres quadrats, està configurat per tres carrers principals i acull activitats econòmiques variades, una realitat que el converteix en un focus important de moviment circulatori, ja que a la pràctica també és una de les tres portes o vies principals d'accés al veí gran centre comercial de Gran Jonquera.

En el seu moment les obres van tenir un cost de 125 milions de pessetes, aproximadament 725.000 euros, a part dels 48 milions de pessetes del cost de compra dels terrenys (300.000 euros), que fins al moment eren propietat del Col·legi d'Agents de Duanes de la Jonquera.

Des d'aleshores, i fins al dia d'avui, el polígon ja ha estat escenari o testimoni de diverses incidències en aquests vint-i-quatre anys. Entre aquestes, una de greu: l’atemptat contra el polèmic prostíbul Paradise, el desembre de 2012 (veure enllaç).

Aquells fets van propiciar que tot el perímetre de l'edifici fos protegit amb les peces de formigó conegudes com a New Jersey. La justificació d’aquesta acció, o l'objectiu, era el de dificultar nous atemptats. Encara avui, passats dotze anys d'aquella explosió, i amb el judici dels seus autors ja resolt, les "new jersey" romanen a l'entorn. Això sí, més deteriorades i algunes mig enrunades o tombades.

Ara com ara l'aspecte del polígon, en general, és el de cert abandonament. D'una banda, un paviment força deteriorat a l'entrada principal, a més que alguns trams finals dels carrers del polígon tenen avui una funció d'aparcament, amb un ús clarament privatiu i una imatge caòtica. També hi manca senyalització horitzontal per delimitar els carrils de circulació i els espais d'aparcament.

En aquest sentit, el de cert abandonament de l'espai urbà, hi ha més elements que en són testimoni. Per exemple, l'enllumenat públic, que anys enrere ja va ser motiu de polèmica perquè, a més de funcionar intermitentment, tampoc quedava clar qui se'n feia càrrec de la despesa, i perquè els punts d'enllumenat sovint són motiu de col·lisió per part de vehicles de gran tonatge. Un cop reben l'impacte, difícilment són redreçats o substituïts fins al cap de força mesos.

L’any 2010, i segons va informar en un Ple Municipal l'equip de govern del moment a l'Ajuntament, qui se'n feia càrrec del manteniment era la Junta de Compensació, entitat o organisme responsable de la construcció del polígon, que aleshores en formaven part diverses empreses.

De fet, aquesta entitat que havia de fer l'entrega de l'urbanització a l'Ajuntament de la Jonquera, no ho va poder acabar fent perquè els serveis tècnics municipals, en més d'un intent de recepció, acabaven informant desfavorablement. Això impedia concloure'n els tràmits d'entrega final de l'obra. El motiu era que diversos serveis presentaven un estat deficitari de conservació, a més de continuar havent-hi desperfectes en l’obra que n'impedien fer l'entrega en condicions.

Així doncs, el polígon sembla que continua sent oficialment una urbanització privada gairebé vint-i-cinc anys després de ser inaugurat.

Deixem constància gràfica de cinc imatges actuals del polígon, que mostren l'estat de deteriorament general, fins i tot d'abandó, que presenten els seus carrers, voreres, matolls que creixement en qualsevol escletxa o punts d'enllumenat que ningú redreça.

La nostra editorial sobre aquesta notícia en aquest enllaç.