Premi per al Forn Cortada d'Agullana
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha lliurat aquest dimecres els Premis Nacionals a la Iniciativa Comercial i als Establiments Comercials Centenaris a desenes de botigues i personalitats relacionades amb aquest sector. entre els guardonats, hi havia tres representants de l'Alt Empordà: Forn Cortada d'Agullana, i Fajol Roba per Home i Pastisseria Fàbrega de Figueres.
Durant el lliurament aquest dimecres d'aquests guardons, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, Mas ha destacat "l'instint de supervivència i la capacitat d'adaptació" d'aquests comerços i ho ha equiparat amb la història de Catalunya, un país que també ha sabut combinar "tradició i modernitat". Aquests reconeixements han arribat enguany a la seva quinzena edició i han passat a denominar-se Premis Nacionals.
Mas s'ha mostrat "impressionat" pel fet que hi hagi comerços amb tants anys de vida i ho ha equiparat amb la Generalitat, una institució amb segles d'història. El cap del Govern també ha recordat que ell és el 129è president de la Generalitat, igual que aquests comerços guardonats tenen diverses generacions al darrere. "Darrere aquests comerços i de Catalunya hi ha una història de supervivència, d'adaptació a les circumstàncies canviants i de superació constant. S'han vist repúbliques, dictadures i períodes democràtics", ha sentenciat Mas.
"Sense aquest instint de supervivència i capacitat d'adaptació no existiríem. Per això cal estar orgullosos de nosaltres mateixos i saber que tenim un avantatge en aquest sentit", ha assenyalat el president. El cap de l'executiu català ha argumentat que Catalunya "és un país amb tradició, però modern, i té capacitat de projectar-se més enllà de la seva realitat. Això es important en el món del comerç, de l'acadèmia o de la ciència".
El president també ha recordat que durant la crisi hi ha hagut molts comerços que han hagut de tancar. "Això és habitual en el món del comerç, amb excepcions com aquests comerços que hem guardonat. Lamentem la defunció d'aquests comerços, però cal recordar que el teixit comercial català és d'una gran qualitat i pocs països del món s'hi poden comparar", ha indicat Mas. "Per això cal recordar que el comerç actualment torna a crear feina per la gent i això mostra que aquest sector té una dimensió econòmica, però també social i cultural", ha defensat.
La fleca Cortada d'Agullana
Situada a la Plaça Major, 9, la Fleca Cortada és un negoci familiar regentat per en Jaume Cortada i Faig, l’únic flequer en actiu que hi ha a Agullana.
L’espai actual ofereix la possibilitat de tastar una coca de pa, uns llonguets i un pa tradicional, cuits en el forn de llenya centenari, o de comprar altres variants de pa, productes de pastisseria, queviures, premsa i, fins i tot, la possibilitat de fer un simple cafè o d’esmorzar i/o sopar en la magnífica terrassa habilitada just davant del local, a la plaça Major d’Agullana.
La recerca documental feta a l’arxiu de l’Ajuntament d’Agullana i a l’arxiu familiar d’en Jaume Cortada així com les entrevistes a diferents agullanencs ens permeten remuntar la història del negoci, com a mínim, fins el 1898, ara fa 116 anys quan Antoni Blanch Vidal figura com a “panadero con horno” amb negoci a la Plaza 19, en un moment que a Agullana hi havia ni més ni menys que sis negocis dedicats a la producció i venda de pa.
Sabem també que des del 1900 fins el 1903 el titular d’aquest negoci passarà a ser en Pedro Garnacha Pariano i que el 1904, procedent d’Espolla d’on era natural la família, el negoci de forn de pa de la Plaza 19 passa a ser regentat per en Pedro Mallart Coromines, primer membre de la nissaga familiar a la qual pertany en Jaume Cortada i Faig,
La titularitat d’aquest Pedro Mallart Coromines es va repetint ininterrompudament en la documentació de l’Ajuntament fins el 1921 i a partir de 1922 (es dóna d’alta l’1 d’abril) regenta el negoci en Federico Esteve Pagès, el seu sogre, fet que s’allarga fins el 1927.
El 1928, es fa càrrec del negoci la Consuelo Esteve, viuda de Mallart i en aquest moment, en la documentació oficial figura com “amasadora mecànica con horno continuo y establecimiento venta de pan”. En aquesta etapa i fins el 1932 la Consuelo Esteve vda. de Mallart consta com a titular i competeix amb tres altres negocis dedicats a la venda de pa a Agullana i que també disposen d’una “amasadora mecànica”.
Curiosament en el registre de 1933 la titularitat del negoci torna a ser d’en Federico Esteve Pagès però a partir del 1934 i fins el 1939 Consuelo Esteve vda. de Mallart torna a ser la titular. Els testimonis familiars ens permeten saber que el fill de la Consuelo i del desaparegut Pedro Mallart, en Jaime Mallart Esteve ja treballava habitualment a la fleca fins que es va haver d’incorporar a files i ja no va tornar fins al final de la guerra, el 1939.
Des del 1940 i fins el 1967 en Jaime Mallart Esteve, en “Met del pa” figurarà com a propietari d’un “Pastador mecánico, horno intermitente y establecimiento venta de pan” situat en el número 9 de la que haurà passat a ser la Plaza Caudillo.
Com que en Jaime Mallart i la seva esposa l’Angeleta Campà no van tenir fills, el seu nebot, en Pere Cortada Mallart és qui pren el relleu a partir del juny de 1967.
Originàriament el negoci regentat per en Pere Cortada es va centrar molt en la producció generada a partir del forn de llenya, consistent en la elaboració de barres de pa, llonguets i coca de pa. La iniciativa de la seva dona, la Maria Lluïsa Faig serà clau per anar diversificant poc a poc el negoci, de forma que si del 1975 al 1981 en el registre constava com a dedicat a “elaborar pan no de régimen” a partir del 1983 figura com elaborador de “pan i bolleria”.
El tancament de les altres dues fleques que hi havia al poble fa que, a partir dels anys 90, en Pere Cortada i la Lluïsa Faig anessin modernitzant el local i ampliessin el ventall de productes que hi oferien. El seu fill, en Jaume Cortada i Faig va decidir estudiar pastisseria a l’antiga Escola de Vilamalla i es va anar formant per agafar el relleu del seu pare.
El 2003 en Pere Cortada Mallart va ser reconegut com a Mestre Artesà de Catalunya i el 2005 en Jaume Cortada i Faig va agafar el relleu i poc a poc, el negoci va anar ampliant l’espai d’atenció al públic amb la incorporació de la finca veïna. Aquest fet va ser clau perquè va permetre d’una banda, millorar les condicions de treball de la zona de l’obrador, amb el forn de llenya (que segueix essent el que dóna personalitat al negoci) i complementar-lo amb maquinaria elèctrica de darrera generació i, per altra banda va permetre un creixement notable de la zona dedicada a l’exposició i venda de productes i a la d’atenció al públic.
Des del 2005 i fins a dia d’avui, en Jaume Cortada ha treballat de valent per convertir la Fleca Cortada en un establiment modèlic dins el seu ram i una peça clau en la vida diària dels agullanencs i aquest esforç l’ha fet guiat per una decidida voluntat d’harmonitzar tradició i modernitat.
D'Enric Tubert
Durant el lliurament aquest dimecres d'aquests guardons, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, Mas ha destacat "l'instint de supervivència i la capacitat d'adaptació" d'aquests comerços i ho ha equiparat amb la història de Catalunya, un país que també ha sabut combinar "tradició i modernitat". Aquests reconeixements han arribat enguany a la seva quinzena edició i han passat a denominar-se Premis Nacionals.
Mas s'ha mostrat "impressionat" pel fet que hi hagi comerços amb tants anys de vida i ho ha equiparat amb la Generalitat, una institució amb segles d'història. El cap del Govern també ha recordat que ell és el 129è president de la Generalitat, igual que aquests comerços guardonats tenen diverses generacions al darrere. "Darrere aquests comerços i de Catalunya hi ha una història de supervivència, d'adaptació a les circumstàncies canviants i de superació constant. S'han vist repúbliques, dictadures i períodes democràtics", ha sentenciat Mas.
"Sense aquest instint de supervivència i capacitat d'adaptació no existiríem. Per això cal estar orgullosos de nosaltres mateixos i saber que tenim un avantatge en aquest sentit", ha assenyalat el president. El cap de l'executiu català ha argumentat que Catalunya "és un país amb tradició, però modern, i té capacitat de projectar-se més enllà de la seva realitat. Això es important en el món del comerç, de l'acadèmia o de la ciència".
El president també ha recordat que durant la crisi hi ha hagut molts comerços que han hagut de tancar. "Això és habitual en el món del comerç, amb excepcions com aquests comerços que hem guardonat. Lamentem la defunció d'aquests comerços, però cal recordar que el teixit comercial català és d'una gran qualitat i pocs països del món s'hi poden comparar", ha indicat Mas. "Per això cal recordar que el comerç actualment torna a crear feina per la gent i això mostra que aquest sector té una dimensió econòmica, però també social i cultural", ha defensat.
La fleca Cortada d'Agullana
Situada a la Plaça Major, 9, la Fleca Cortada és un negoci familiar regentat per en Jaume Cortada i Faig, l’únic flequer en actiu que hi ha a Agullana.
L’espai actual ofereix la possibilitat de tastar una coca de pa, uns llonguets i un pa tradicional, cuits en el forn de llenya centenari, o de comprar altres variants de pa, productes de pastisseria, queviures, premsa i, fins i tot, la possibilitat de fer un simple cafè o d’esmorzar i/o sopar en la magnífica terrassa habilitada just davant del local, a la plaça Major d’Agullana.
La recerca documental feta a l’arxiu de l’Ajuntament d’Agullana i a l’arxiu familiar d’en Jaume Cortada així com les entrevistes a diferents agullanencs ens permeten remuntar la història del negoci, com a mínim, fins el 1898, ara fa 116 anys quan Antoni Blanch Vidal figura com a “panadero con horno” amb negoci a la Plaza 19, en un moment que a Agullana hi havia ni més ni menys que sis negocis dedicats a la producció i venda de pa.
Sabem també que des del 1900 fins el 1903 el titular d’aquest negoci passarà a ser en Pedro Garnacha Pariano i que el 1904, procedent d’Espolla d’on era natural la família, el negoci de forn de pa de la Plaza 19 passa a ser regentat per en Pedro Mallart Coromines, primer membre de la nissaga familiar a la qual pertany en Jaume Cortada i Faig,
La titularitat d’aquest Pedro Mallart Coromines es va repetint ininterrompudament en la documentació de l’Ajuntament fins el 1921 i a partir de 1922 (es dóna d’alta l’1 d’abril) regenta el negoci en Federico Esteve Pagès, el seu sogre, fet que s’allarga fins el 1927.
El 1928, es fa càrrec del negoci la Consuelo Esteve, viuda de Mallart i en aquest moment, en la documentació oficial figura com “amasadora mecànica con horno continuo y establecimiento venta de pan”. En aquesta etapa i fins el 1932 la Consuelo Esteve vda. de Mallart consta com a titular i competeix amb tres altres negocis dedicats a la venda de pa a Agullana i que també disposen d’una “amasadora mecànica”.
Curiosament en el registre de 1933 la titularitat del negoci torna a ser d’en Federico Esteve Pagès però a partir del 1934 i fins el 1939 Consuelo Esteve vda. de Mallart torna a ser la titular. Els testimonis familiars ens permeten saber que el fill de la Consuelo i del desaparegut Pedro Mallart, en Jaime Mallart Esteve ja treballava habitualment a la fleca fins que es va haver d’incorporar a files i ja no va tornar fins al final de la guerra, el 1939.
Des del 1940 i fins el 1967 en Jaime Mallart Esteve, en “Met del pa” figurarà com a propietari d’un “Pastador mecánico, horno intermitente y establecimiento venta de pan” situat en el número 9 de la que haurà passat a ser la Plaza Caudillo.
Com que en Jaime Mallart i la seva esposa l’Angeleta Campà no van tenir fills, el seu nebot, en Pere Cortada Mallart és qui pren el relleu a partir del juny de 1967.
Originàriament el negoci regentat per en Pere Cortada es va centrar molt en la producció generada a partir del forn de llenya, consistent en la elaboració de barres de pa, llonguets i coca de pa. La iniciativa de la seva dona, la Maria Lluïsa Faig serà clau per anar diversificant poc a poc el negoci, de forma que si del 1975 al 1981 en el registre constava com a dedicat a “elaborar pan no de régimen” a partir del 1983 figura com elaborador de “pan i bolleria”.
El tancament de les altres dues fleques que hi havia al poble fa que, a partir dels anys 90, en Pere Cortada i la Lluïsa Faig anessin modernitzant el local i ampliessin el ventall de productes que hi oferien. El seu fill, en Jaume Cortada i Faig va decidir estudiar pastisseria a l’antiga Escola de Vilamalla i es va anar formant per agafar el relleu del seu pare.
El 2003 en Pere Cortada Mallart va ser reconegut com a Mestre Artesà de Catalunya i el 2005 en Jaume Cortada i Faig va agafar el relleu i poc a poc, el negoci va anar ampliant l’espai d’atenció al públic amb la incorporació de la finca veïna. Aquest fet va ser clau perquè va permetre d’una banda, millorar les condicions de treball de la zona de l’obrador, amb el forn de llenya (que segueix essent el que dóna personalitat al negoci) i complementar-lo amb maquinaria elèctrica de darrera generació i, per altra banda va permetre un creixement notable de la zona dedicada a l’exposició i venda de productes i a la d’atenció al públic.
Des del 2005 i fins a dia d’avui, en Jaume Cortada ha treballat de valent per convertir la Fleca Cortada en un establiment modèlic dins el seu ram i una peça clau en la vida diària dels agullanencs i aquest esforç l’ha fet guiat per una decidida voluntat d’harmonitzar tradició i modernitat.
D'Enric Tubert
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari