07/01/2011 En aquest inici d’any, el MUME
rnenceta la temporada d’activitats
rntemporals amb la continuació de la
rntasca de recuperació de testimonis
rnimprescindibles per conèixer l’abast
rnde les conseqüències humanes i
rnpolítiques de l’exili republicà. Com ja
rnés habitual, l’art ocupa un espai
rnimportantíssim en la programació
rnexpositiva del MUME, sobretot perquè
rnla pràctica artística, en aquelles
rncondicions difícils d’aïllament i
rndistanciament, fou un mitjà molt eficaç
rnper expressar i plasmar la tragèdia
rnque estaven vivint milers d’homes i
rndones desposseïts dels seus drets
rnmés bàsics, lluny de la seva pàtria.
rnL’exposició "Josep Subirats. Itinerari
rnd'un artista: del front als camps de
rnconcentració i dels batallons de
rntreballadors als suburbis de
rnBarcelona (1936-1941)", ofereix la
rnoportunitat de tornar a resseguir, a
rnpartir de l’experiència artística, la
rndissort d’aquells que es van veure en
rnl’obligació de
rncreuar la ratlla
rnfronterera per
rnhaver defensat
rnl’ordre legítim de
rnla Segona
rnRepública i de la
rnGeneralitat.
rnAquesta
rnexposició, que
rns’inaugura el
rn22 de gener a les 12 h, està
rncomissariada per Eric Forcada,
rnhistoriador de l’art nord-català, gran
rnconeixedor de l’art produït en els
rncamps de concentració francesos. En
rnconcret, Eric Forcada proposa
rnrecuperar una figura, la de Josep
rnSubirats, poc coneguda de l’art català.
rnJosep Subirats va creuar la frontera el
rnfebrer de 1939 sent un dibuixant i
rnpublicista que havia treballat per al
rncomissariat de propaganda de la
rnGeneralitat. Arribat al Rosselló, fou
rnportat al camp de Mart de Perpinyà i
rnposteriorment va anar a raure al camp
rndel Barcarès. En ambdós indrets, va
rnrealitzar una important obra pictòrica
rntestimonial que reflecteix la vida
rndiària als camps de concentració
rnfrancesos. El 1940 va tornar a
rnl’Espanya franquista i fou internat al
rncamp de concentració de Reus.
rnD’aquesta estada, també en va deixar
rnun testimoniatge artístic –i també
rnescrit arran d’una copiosa
rncorrespondència que va enviar a la
rnseva família– de primer ordre per
rnentendre els mecanismes repressius
rnde la dictadura franquista en la
rnimmediata postguerra. L’exposició es
rnrealitza en col·laboració amb
rnl’empresa cultural Catorze de
rnPerpinyà i l’editorial Mare Nostrum,
rntambé de Perpinyà. D’aquesta
rnexposició se n’editarà una publicació,
rncoeditada pel MUME i l’editorial Mare
rnNostrum.
rnUna hora abans del mateix dia, a
rnles 11h, es presentarà el llibre
rnAllez, allez. Escrits del pas de
rnfrontera 1939, (Edició a cura de
rnMaria Campillo), Barcelona: L’Avenç,
rn2010. El llibre aplega un ventall
rnrepresentatiu de relats que
rnreflecteixen l’experiència de l’exili i
rnl’internament, escrits per quaranta-un
rnautors de diversa condició: escriptorssoldats
rni soldats-escriptors, poetes,
rnhistoriadors, novel·listes, polítics,
rnestudiants, metges o artistes plàstics.
rnS’han seleccionat des dels textos més
rnclàssics (com els de Rovira i Virgili,
rnArtur Bladé Desumvila, “Tísner”, Lluís
rnFerran de Pol o Teresa Pàmies), fins
rnals d’aparició més recent (els de
rnCarles Fontserè, Sebastià Gasch,
rnMontserrat Julió o Agustí Centelles). I
rnd’altres menys difosos (els d’Edmon
rnVallès i Otília Castellví, entre molts
rnmés), o desconeguts fins ara (Pere
rnCalders o Francesc Trabal). En
rndefinitiva, moltes formes d’escriptura
rnque, a més, abasten una gamma
rnextensa de gèneres, del dietari a la
rncrònica, de la carta a la prosa
rnmemorialística, de la impressió
rnviscuda al conte o a la novel·la. La
rnresponsable de l’edició, Maria
rnCampillo, és professora de Literatura
rnCatalana Contemporània a la
rnUniversitat Autònoma de Barcelona i
rnvicedirectora del CEFID (Centre
rnd’Estudis del Franquisme i de la
rnDemocràcia)