Constata la documentació que els vestigis de la Jonquera es remunten entre els anys 3.000 i 3.500 abans de Crist. Terra de pas per excel·lència, la vila que avui ens dona recer s’ha anat forjant al llarg de segles i segles, i ha anat emparant llinatges de diversos ordres. A més, durant aquest temps també s’ha convertit en alberg i refugi de guerrers i sobirans. Per això al nostre terme municipal hi ha fins a sis fortificacions reconegudes que daten d’èpoques força variades. I avui us proposem una ruta per descobrir-les totes.

En funció de les vostres preferències o disponibilitats, la podeu fer en més o menys dies. Però per qui la vulgui recórrer en una sola jornada, us suggerim començar per la torre del Serrat de la Plaça.

Serrat de la Plaça

• Data de construcció: segle XVII
• Estat: restaurada
• Com arribar-hi: aparcant el cotxe al costat del cementiri, cal agafar el camí de la dreta i pujar caminant (tot i que amb un vehicle 4x4 també s’hi pot arribar) fins al dipòsit d’aigua municipal

Escudant la Jonquera des de la seva vessant més occidental, i molt propera al terme municipal d’Agullana, la torre del Serrat de la Plaça està ubicada al costat del cementiri municipal. S’hi pot accedir, a peu o en vehicle rodat, vorejant el cementiri per la dreta i agafant el camí que també porta als dipòsits d’aigua municipals (prenent sempre el camí de la dreta).

Per alguns també coneguda com a Torre Carlina, va ser construïda al segle XVII, durant la Guerra de la Successió, i malgrat que des de l’inici es va fer servir per defensar el poble de diverses incursions, la seva màxima funcionalitat es va assolir durant les Guerres Carlines. Un dels episodis més destacats va ser l’octubre del 1873, quan mig miler de jonquerencs hi van poder aturar 1.300 assaltants.

A principis del segle XX la van cremar i abandonar, però l’any 1988 la van restaurar, i actualment es pot visitar. De fet, s’ha convertit en un mirador de la Jonquera i el seu entorn.

Torre de la Muralla

• Data de construcció: segles XVI i XVII
• Estat: semirestaurada
• Com arribar-hi: està ubicada al número 20 del carrer de la Torre, al xamfrà entre el carrer de les Alzines i el carrer Sant Miquel

Si volem fer el primer tram de la ruta a peu, podem deixar el cotxe al mateix cementiri i, passant per sota del pont, travessar el parc d’en Lloveras per enfilar el carrer Major fins a l’església, on girarem a la dreta pel carrer de la Torre. A dalt de les escales ens hi trobarem la Torre de la Muralla, que és una de les cinc torres que segles enrere conformaven les defenses del nucli emmurallat de la Jonquera.

De fet, el que hi queda avui en dia són les restes conservades d’aquesta estructura fortificada, que estan integrades en una de les cases del carrer. Se’n conserva una planta semicircular (sense coberta ni tancament), que és una de les cambres de l’habitatge, i està bastida en pedra sense desbastar i amb pedra vista a l’interior. Fa unes dècades se’n va arranjar tot l’entorn, que es va urbanitzar com a plaça de la Muralla.

Torre de Carmanxel

• Data de construcció: segle XVII
• Estat: restaurada
• Com arribar-hi: cal agafar el carrer de Carmanxel i pujar fins a dalt de tot, on si anem amb vehicle trobarem un espai per aparcar

I de la plaça de la Muralla, si enfilem el carrer Rocaberti amunt i després de la plaça de la Platana agafem el carrer Carmanxel, arribarem fins a la torre que porta aquest mateix nom, que també formava part dels murs que defensaven el nucli urbà.

Construïda durant la Guerra dels Trenta Anys per protegir el nostre municipi, al llarg dels segles ha anat tenint altres usos variats. I és que el 1850 es va reconvertir en un telègraf òptic (sistema a través del qual un operari emetia senyals òptics des d’un punt elevat dels municipis, i un altre operari els veia i els anava repetint per així transmetre missatges d’un punt a l’altre de la línia). Era l’últim del ramal que unia Barcelona amb la frontera. I des del 2002 funciona com a refugi de muntanya propietat de l’Ajuntament.

Castell de Canadal

• Data de construcció: segle XV
• Estat: reconvertit en un habitatge i un restaurant annexos a la capella
• Com arribar-hi: al polígon de La Campa, a l’avinguda 6 d’Octubre, hem d’agafar el camí que porta fins al veïnat de Canadal

Des de Carmanxel, podem continuar la ruta pel castell de Canadal, on també podem arribar a peu (travessant el poble fins al barri del Carme, on podem agafar el caminet de muntanya o el camí que voreja la carretera fins al veïnat de Canadal) o amb cotxe (per la carretera, a través de l’avinguda 6 d’octubre del polígon de La Campa).

Un dels castells més mítics de la Jonquera, que té annexa l’església de Sant Jaume, està format per un conjunt d’edificis que actualment s’han reconvertit en un habitatge i un restaurant. El castell en si està ubicat al vessant occidental de l’ermita, i és un edifici de planta rectangular que inclou una porta d’arc de mig punt a la façana de llevant i quatre grans cartel·les (peces que servien com a suport per posar-hi estàtues) a la part alta del mur, així com diverses obertures.

A la banda sud hi ha diverses construccions pròpies d’una masia, i a l’extrem nord-oest encara s’hi poden veure les restes d’una torre i d’una muralla de pedra sense treballar. Al costat de l’església també hi ha un recinte tancat de pedra i un petit cementiri.

Castell de Rocabertí

• Data de construcció: s’esmenta per primer cop el 984, tot i que hi ha indicis que pot ser anterior
• Estat: en runes
• Com arribar-hi: s’hi pot accedir des del Mas Brugat (on es pot arribar amb cotxe fins al punt on ja hi ha un sender marcat), o bé per l’altra banda, des de Santa Llúcia

Si hem apostat per fer una part de la ruta dels castells a peu, des de Canadal podem pujar fins a Santa Llúcia per, des d’allà, arribar al castell de Rocabertí. Una altra de les joies fortificades de la història jonquerenca.

Dominant la serra de l’Albera, les restes del que va ser un punt estratègic durant segles i segles s’alcen al cim d’una pedra granítica. Però amb les seves reduïdes dimensions, el castell es va adaptar perfectament a l’orografia irregular del terreny.

Protagonista de diverses llegendes, el castell va pertànyer al llinatge dels Rocabertí, que el van convertir en el centre del seu vescomtat fins que a mitjan del segle XIII es van fer amb el castell de Peralada. Al llarg dels anys el fort ha patit diverses incrusions i invasions, i això ha obligat a reconstruir-lo més d’una vegada. Actualment se’n conserven el portal d’entrada, l’escala que donava accés a una torre triangular, tres estances amb vestigis de les seves voltes, i restes d’una capella dedicada a Sant Romà.

Castell de Requesens

• Data de construcció: segle XI
• Estat: reconstruït a finals del segle XIX
• Com arribar-hi: des de Cantallops cal efilar amunt fins al veïnat de Requesens, perfectament senyalitzat

I no podem concebre una ruta de castells jonquerencs sense visitar el de Requesens, que també està ubicat al nostre terme municipal. Insígnia heràldica, i també patrimonial, del nostre municipi, aquesta fortalesa sobreviu magestuosa entre el Puigneulós i Cantallops.

Construïda durant el segle XI per ordre del comte del Rosselló, amb el pas dels segles es va anar completant fins esdevenir una enorme fortificació que inclou una gran quantitat de torres, merlets i espitlleres, només per anomenar alguns dels seus elements. El comte d’Empúries (segle XIII), el vescomte de Peralada (segle XV) o el Tomàs de Rocabertí (segle XIX) són només alguns dels nobles que l’han anat configurant fins esdevenir l’espai visitable que és actualment. I val a dir que, a part de ser feu de diversos conflictes bèl·lics, al llarg dels segles també ha funcionat com a hospital de guerra o caserna de l’exèrcit.

EPÍLEG: El fort de Bellaguarda

Tot i que no està ubicat al terme municipal de la Jonquera, el castell del Portús corona el nostre municipi imponent des de la frontera, i fer-hi una visita és pràcticament obligat per a tots els amants de les fortificacions. 

Construït per l’enginyer militar i Mariscal francès Sébastien Le Prestre e Vauban al segle XVII, tot i que a partir de fortificacions ja existents anteriorment (la seva primera menció data del 1324), molts el consideren una obra mestra de l’arquitectura militar. Amb una extensió de 14 hectàrees i fins a 8.000 metres quadrats en edificis, Vauban va decidir construir una autèntica ciutadella. Mentre estava fent les obres el 1674 les tropes espanyoles van envair l’espai, i van decidir modificar el projecte. Finalment, però, la modificació no es va arribar a executar, perquè el 1675 els francesos van recuperar la possessió del fort.

A partir d’aleshores el castell va deixar de tenir un paper important fins que durant la Segona Guerra Mundial es va convertir en un camp d’internament.

Actualment Bellaguarda està obert al públic entre el maig i el setembre, i inclou exposicions sobre el castell, la seva arqueologia i diversos aspectes del seu entorn.