Veïna d’Agullana, l’Arlet Carreras Baserba va començar a patinar amb dos anys, i d’aleshores ençà ha anat creixent com a jugadora d’hoquei patins a les files del Club Patí Jonquerenc. Amb dos campionats de Catalunya i un campionat d’Espanya de les categories FEM13 i FEM15 (defensant les samarretes de l’Hoquei Club Salt, amb qui les dues últimes temporades també ha jugat vinculada), al juny va disputar el Campionat de Catalunya de Seleccions Territorials FEM15 quan encara era FEM13. I després de tot un any entrenant amb les millors jugadores del país al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, ara l’han seleccionat per disputar la primera Youth Golden Cat amb la selecció catalana FEM13. 

La competició es disputarà el 30 i 31 d’agost a Cerdanyola del Vallès, de manera paral·lela a la Golden Cat, que hi enfrontarà les millors seleccions sèniors del món. I a quatre setmanes del gran esdeveniment, avui parlem amb l’Arlet perquè ens expliqui com ha arribat fins aquí i quines són les seves perspectives de futur, entre altres qüestions.

Com comença la teva relació amb l’hoquei?

La meva relació amb l'hoquei comença ja de ben petita, perquè els meus pares i la meva germana ja hi jugaven.

Quantes hores setmanals hi dediques?

Hi dedico unes sis o set hores setmanals, més els dos o tres partits que faci. I a més a més vaig a les tecnificacions territorials de Girona i al CAR.

I com has arribat fins a la selecció catalana FEM13?

Arribar a les seleccions és un somni per a qualsevol esportista, i suposo que l'únic camí que hi ha per arribar-hi és treballant molt i molt.

Quina sensació vas tenir quan et van dir que estaves seleccionada?

Molt feliç. Em fa molta il·lusió i tinc més ganes que mai de seguir entrenant.

I què n’esperes, de la GoldenCat? Què creus que hi passarà?

Espero gaudir amb el meu equip i passar-m'ho molt bé, i posar-ho molt difícil a les rivals. És la primera vegada que visc una Golden Cat i sé que hi hauran molts de nervis, però també sé que jo i el meu equip treballarem i ens esforçarem per fer un molt bon campionat, tot i que no serà fàcil.   

Amb qui formaràs equip?

Formo equip amb jugadores de diferents equips, com per exemple el Vila-seca, el Palau [de Plegamans], el Cedanyola, el Bigues i Riells, el Reus, el Voltregà o el Sant Ramon. I per suposat amb la meva companya Maria Marès, del Malgrat, amb la qual he estat compartint vestidor durant aquest any.

Ja vas jugar a la selecció territorial infantil de Girona quan encara eres alevina. Com va anar?

Per mi va ser una gran experiència, perquè mai m'ho hagués esperat, jugar amb jugadores entre un i dos anys més grans que jo! El campionat penso que va anar molt bé, però per mi va ser una mica trist lesionar-me a l'últim partit.

A la pista et costa entendre’t amb jugadores que no són del teu equip durant tota la temporada?

La veritat és que no, perquè em solo adaptar bastant bé amb les meves companyes. Però també he d’afegir que he tingut la gran sort que amb algunes d'elles hi he pogut coincidir en algun 3x3.

Quina creus que és la clau per entendre-t’hi?

Bueno jo no crec que hi hagi cap clau, jo crec que l’important és que hi hagi una bona comunicació entre companyes.

Quines són les teves rutines d’entrenament durant la temporada?

Arribo, fem un escalfament, després entrenem una hora i mitja, i després fem 45 minuts de físic. I els divendres fem mitja hora de vídeo.

I ara a l’estiu?

Ara a l'estiu vaig a córrer, vaig amb bici i faig dues o tres sessions d’entrenament de força i agilitat a la setmana.

No tothom pot entrar al CAR! Com és per dins?

No. Quan arribes només deixen entrar esportistes, entrenadors i delegats. I un cop a dins és com una ciutat, i a cada carrer s’hi fa un esport diferent. Hi ha esportistes de tot tipus: nedadors, gimnastes, futbolistes, tennistes...

I quina relació tens amb els seleccionadors?

La relació amb els seleccionadors és bona perquè et tracten molt bé, et fan sentir còmoda i agradable allà on ets.

Ara es pot considerar que ets esportista d’alt nivell. Com ho combines amb els estudis?

És una mica complicat, sobretot si tinc exàmens o deures, perquè els entrenaments comencen aviat i acaben tard. Però moltes vegades m'emporto la feien per fer-la durant el trajecte.

Has de fer molts sacrificis durant l’any?

Sí. A vegades he hagut de sacrificar activitats que teníem planifiquadas per anar als partits o entrenaments.

Quines són les teves expectatives de futur? On t’agradaria arribar?

Doncs jo crec que a tot jugador li agradaria arribar molt lluny, però a mi m'agradaria ser una jugadora d’elit. M’agradaria arribar a jugar amb la selecció espanyola, però un dels meus somnis és guanyar un mundial amb la selecció. I seguiré treballlant per aconseguir-ho.

I què creus que cal per aconseguir-ho?

Jo crec que per aconseguir-ho cal seguir treballant, ser molt constant, i sobretot gaudir del que més m’agrada, que és l’hoquei.

Penses que l’esport femení està prou valorat?

Jo crec que l'esport femení està infravalorat, perquè a dies d'ara encara hi ha discriminació. Quan a les noies se les tracti igual que als homes serà quan tinguin les mateixes instal·lacions, els mateixos horaris i els mateixos sous.

Tu jugues amb femení i també amb mixte. Quines diferències hi veus?

Una de les diferències que trobo és que a mida que et vas fent gran els homes cada cop tenen més físic que les dones.

Quins consells li donaries a una nena, o nen, que volgués arribar a jugar a la selecció?

Treballar molt, i que sobretot que gaudeixi de l'esport que està fent, que tot sacrifici pot tenir la seva recompensa.

Un últim missatge pels lectors d’Infojonquera?

Lluita pel que vulguis aconseguir i que ningú t’ho impedeixi.