Tot jonquerenc ja sap que si és el Pont d'agost, el trànsit serà intens a la carretera. Si el dia apareix amb el cel tapat, amb pluja, o hi ha un accident que obliga a tallar algun carril, ja assumeix que la situació és sinònim de col·lapse. Una realitat que es repeteix estiu rere estiu.

No falla mai. Si mirem un calendari i observem que ens situem en el mes d'agost, tots els jonquerencs ja assumeixen que són dies de trànsit intens. Gairebé fregant la retenció en determinades hores del dia. Si a més, en el calendari ens situem entorn del pont d'agost, marcat pel festiu del dia 15, i el dia apareix amb el cel encapotat o amb pluja, ja podem donar per fet que hi haurà moltes possibilitats d’arribar al col·lapse al voltant de les dues grans vies de comunicació que travessen de nord a sud el terme municipal de la Jonquera: la N2 i l'AP7.

De fet, si no fos per les molèsties que suposa aquesta situació i context per als veïns o treballadors de la Jonquera, deixaria de ser notícia per esdevenir tant repetitiva. Estiu rere estiu, agost rere agost. Però, quins són els detonants? La situació s'ha anat agreujant en els darrers anys per tres motius.

El primer: infraestructures de coll d'ampolla que no han variat en els darrers 50 anys.

És un fet objectiu que la carretera N-2 continua sent, al seu pas per la Jonquera, una via de dos carrils (igual exactament igual que fa 50, 60 o 70 anys).

També ho és l'autopista AP7, que continua sent, entre el Voló i la Jonquera, un coll d'ampolla amb molts trams encara amb dos carrils en cada sentit direccional. I és que l'autopista "eix del Mediterrani", anomenada en clau europea com a E-15, continua sent entorn del Portús la mateixa infraestructura que es va inaugurar l'any 1976. Per contra, les inversions sí que van arribar des de la Jonquera en direcció sud, quan va ser reformada i ampliada per trams entre l'any 1992 i el 2012.

El segon, l'increment constant i progressiu del trànsit a l'autopista generat en paral·lel al mateix increment del turisme creixent a la resta del país. Més turisme, més trànsit, més afluència, més possibilitats de col·lapse en la capacitat d’absorció de trànsit de les vies de comunicació.

El tercer, la posada en marxa del Centre Comercial Gran Jonquera l'any 2012, que ja és un gran pol d'atracció en sí mateix, especialment per a molts estiuejant de la Costa Brava i la Catalunya del Nord.

Així doncs, a la realitat del context actual explicada en aquestes línies, sempre hi ha el risc que aparegui un detonant que converteixi el trànsit intens a la Jonquera en un col·lapse com el del passat dimarts 13 d'agost: que hi hagi una accident de trànsit que obligui a tallar algun carril, sigui per poca o molta estona, o que el dia aparegui encapotat o amb pluja, reactivant les visites dels turistes que volen aprofitar el dia a Gran Jonquera, o que algun incendi forestal proper a la Jonquera obligui a tallar la circulació. La Jonquera és, a l'estiu i especialment a l'agost, una mena de "bomba-col·lapse de rellotgeria".

L'AP7 en el calendari:

El 26 de juny de 1970 s'inaugurava el tram de l'AP-7 entre Cardedeu i Maçanet de la Selva.
L'any 1971 es va estrenar el tram entre Maçanet i Girona nord.
El 1974 va entrar en servei la connexió entre la capital gironina i Figueres.
El 1976 va arribar fins a la frontera a través de la Jonquera i connexió amb l'autopista vessant francès.
El 2012 s'ampliava de 2 a 3 carrils el tram entre la Jonquera i Figueres. Fins a Barcelona s'havia anat fent en diferents fases des de l'any 1992.
El 2021 finalitzava el servei de peatge i passava a ser gratuïta.

Rotonda col·lapsada a la Jonquera en una imatge d’arxiu de Falgués Fotografia – Agost de 2013.

Més detalls de la importància de l'AP7 a la Jonquera en aquest enllaç.
https://www.ripollesdigital.cat/documents/revistes/infojonquera/esquerda127.pdf