Al gener del 2022 el Departament d’Interior va decidir tancar el parc de Bombers professionals de la Jonquera i reconvertir-lo en un parc de Bombers voluntaris. La decisió va ser d’allò més polèmica, i va generar un gran malestar polític i social. De fet, desenes de veïns de tota la contrada es van mobilitzar i van tallar la carretera diversos dies per reclamar a la Generalitat que fes marxa enrere. Però va ser en va.

Ara, dos anys i mig després, el de la Jonquera s’ha convertit en el parc de Bombers voluntaris que registra més sortides de tota la demarcació de Girona, i en un dels capdavanters de Catalunya. Els voluntaris hi fan pràcticament les mateixes tasques que els bombers professionals, i s’han guanyat la confiança del poble a base d’esforç i treball. Per això avui des d’Infojonquera hem volgut parlar amb el cap de parc, en Jordi Puig, perquè ens expliqui què fan exactament, i de quina manera, durant el seu dia a dia.

Veí de Pau, en Jordi és funcionari de presons al Puig de les Basses, però fa molts anys que combina les seves feines amb el voluntariat a Bombers. Primer va estar a Sant Climent Sescebes, i quan l’equipament de la Jonquera es va reconvertir va venir cap aquí.

Preguntat pel funcionament del parc, ens explica que malgrat que ells només hi són presencialment cada dia durant l’estiu, el parc està obert sempre, tot i que “això no vol dir que hi hagi gent aquí”. Funcionen a través d’una aplicació on cada voluntari ha de posar la seva disponibilitat. “A la Jonquera, per exemple, ara diu que tenim quatre presencials, que som els que estem aquí. Al parc, per estar operatiu, n’hi ha d’haver com a mínim tres. Però d’obert n’està tot l’any”, diu Puig, tot afegint: “A l’hivern què passa? Que sempre hi ha algú perquè ve a estudiar, o a entrenar, o estan per aquí... Però hi ha l’activació immediata o l’activació diferida, que vol dir que tu pots estar a casa però estàs disponible per si hi ha algun servei”.

Per decidir qui va presencialment al parc (sobretot durant l’estiu), es van organitzant mitjançant un calendari intern. “Els divendres entrem el quadrant de tota la setmana següent, de dilluns a divendres, i la gent s’apunta els dies que pot”, explica en Jordi.

Quan entra algun servei, sigui estiu o hivern, els bombers voluntaris reben l’alerta a través de l’aplicació. Els que estan en disponibilitat immediata han de poder sortir en un termini màxim de 15 minuts, i si estan en diferida tenen mitja hora. “Però és clar, això ja són serveis de llarga duració; perquè un servei que sigui, per exemple apagar un contenidor en un moment, entre que arribes i tot ja l’han fet”, explica en Jordi, tot exemplificant: “Això passa moltes vegades perquè ens avisen de coses per anar a ajudar a Figueres, però quan arriba Figueres [els bombers professionals de la capital alt-empordanesa] veuen que és poca cosa, i nosaltres estem venint, encara no hem arribat, o estem aquí esperant que arribi algun company, i ens diuen que ja no cal. I llavors ja no sortim. Però el parc està obert 24 hores els 365 dies de l’any”.

Uns mínims anuals

Tot i la seva qualificació de voluntaris, els bombers amb plaça al parc de la Jonquera poden fer les mateixes funcions que els professionals: des d’apagar focs fins a reduir inundacions, passant per atendre accidents o rescats, només per posar algun exemple. Segons en Jordi, aquest és el motiu pel qual “fa molts anys que una associació de bombers ens diu que estem en frau de llei”.

I és que a part de superar unes oposicions i una etapa de formació, el Departament d’Interior els obliga a tenir l’aplicació i a fer un mínim de 600 hores anuals. “Pot ser des de casa, però compten diferent: si estem al parc, una hora compta per dues; si estem a casa però amb disponibilitat immediata, compta com una hora, i si estem en diferit, compten la meitat”, explica el cap, matisant que si no arriben al límit els fan fora.

Paral·lelament, també els obliguen a fer unes pràctiques. “N’hi ha nou per triar, i és el mateix: d’aquestes nou n’has de fer com a mínim set; si no les fas, fora. I amb les reunions de parc igual: n’hem de fer com a mínim tres per any”, continua relatant en Jordi, que deixa clar que tot això ho fan sense cap nòmina.

El que cobren, especifica, és “el que abans en deien dietes, que ara no en poden dir així perquè és clar, avui que estem de guàrdia obrim de nou a vuit del vespre, i aquestes hores sí que es paguen, en campanya”. Durant l’estiu els paguen 10 euros bruts l’hora, però estan obligats a declarar-los, i molts voluntaris acaben tenint problemes a l’hora de fer la declaració de la renda, ja que aquests diners els compten com un segon pagador.

En aquest sentit, en Jordi invoca una mica a la situació dels seus homòlegs francesos, ja que al país gal “el voluntariat està molt més ben vist”. Allà els voluntaris poden arribar a ser caporals, sergents o fins i tot oficials, i manar sobre funcionaris; però aquí, no. “T’obliguen a tenir un cap de sortida, sense formació prèvia, perquè si passa alguna cosa algú ha de respondre, però no ets un caporal”, especifica.

En qualsevol cas, el responsable dels Bombers voluntaris de la Jonquera assegura que mantenen una relació molt cordial amb els seus companys funcionaris, i que mai han tingut cap problema. I recordant les reticències inicials que hi va haver al poble quan es va fer el canvi, considera que la mala gestió va ser de la Generalitat. “Jo crec que el que està mal fet és que d’un dia per l’altre van dir: ‘No, aquest parc s’ha de treure’. I llavors, amb la pressió que van rebre, van dir: ‘Ah, doncs perquè no quedi buit hi posarem els voluntaris’”.

Aleshores van venir ells, que el primer any eren només set, i només en aquell primer any van fer més de 300 sortides que els van permetre revertir les reticències inicials de la vila. “I des que hem fet el canvi l’Ajuntament sempre ens han dit que estan contents, i des de Bombers, també”, assegura en Jordi, que afegeix: “Perquè no s’ho esperaven, que tirés el parc endavant. I ha tirat endavant i no hem deixat de fer ni un servei. Sí que és veritat que clar, si passa alguna cosa a l’hivern tardaràs com a mínim 20 minuts en arribar, però això passa a tots els parcs. Fins i tot encara que fossin funcionaris, si en aquell moment estiguessin en un altre servei tardarien el mateix, perquè fins que no s’alliberen de l’altre servei no poden venir”.

De perfil jove

En Jordi explica que els voluntaris de la Jonquera són de perfil força jove, i molts estan opositant. “I lo bo és que imagina’t si hi ha bon ambient, que d’aquesta última promoció seva, dels 15 n’hi va haver 2 que van entrar de funcionaris, que un ara està al parc de Figueres, i han demanat poder venir aquí a fer sortides amb nosaltres”, explica orgullós, tot matisant: “Perquè un cop ets funcionari, també pots demanar inscriure’t a un parc de voluntaris, i les guàrdies no les pots fer, perquè ells ja tenen les seves guàrdies, però si hi ha una activació o un avís els hi salta a l’aplicació, i si estan a casa poden venir. I això va súper bé, perquè és clar, si hi ha alguna cosa grossa els tenim, i sempre que venen ells ja són caps de sortida”.

L’únic inconvenient amb què es troben, diu, és que en l’última convocatòria que van fer, de manera urgent per cobrir el parc jonquerenc, hi van entrar 15 voluntaris, i d’aquests només dos són de la Jonquera. “I el que interessa és que sigui gent d’aquí, perquè així poden estar des de casa en immediat i sempre hi haurà sortida”. També tenen veïns d’Agullana, Figueres, Llançà o Cadaqués, només per posar algun exemple.

El parc i el seu equipament

Pel que fa a les instal·lacions, en Jordi explica que van treure les emissores de la sala de control perquè a dins ja només hi entren amb roba neta. I ara estan pendents de diversos treballs com ara pintar i canviar les obertures (que tenen previst fer-ho quan acabi la temporada d’estiu), arranjar un problema de goteres, tapar tota l’uralita de les cotxeres, instal·lar les guixetes (que ja els han arribat) a fora de l’edifici, traslladar el gimnàs a baix, arreglar els lavabos i els vestidors per tenir-ne d’homes i de dones, o acabar d’asfaltar el pati. Al Departament d’Interior, però, tenen una sola brigada, i hauran de tenir paciència… Tot i així el cap de parc admet que, per ser bombers voluntaris, tenen molt bones instal·lacions.

Com també admet que disposen de molt bon material. De fet, el de la Jonquera és l’únic parc de Bombers voluntaris de la demarcació que té un camió de bombers nou. “Són els Scania, que en principi només els tenen els parcs de funcionaris. Però a Girona hi ha tres comodins, que en diuen, i aquí ens el deixen tenir perquè som un parc que, encara que siguem de voluntaris, tenim molt de volum de sortides”, celebra. Això sí, si a algun parc funcionari se’ls espatlla alguna cosa, se’ls hi emporten i els jonquerencs han d’utilitzar el camió vell.

Ara la seva batalla és aconseguir que, d’aquests tres comodins, els funcionaris es quedin només amb dos per poder-se fer seu el vehicle més nou. Un vehicle que, a més, està equipat com els dels professionals. “L’equipament del camió és tot nou i està súper bé. Tenim accés a tot. Però és el que et dic: nosaltres acabarem l’any amb més de 500 sortides, i hi ha parcs que en fan 15…”, acaba concloent en Jordi Puig.