Aigües freàtiques que continuen brollant en plena sequera
Voleu saber en quins punts del nostre terme municipal hi ha pous de mina que continuen plens d’aigua?

En plena conjuntura de sequera, els usos de l’aigua més enllà del consum de boca i el cobriment de les necessitats bàsiques s’han convertit en una autèntica odissea. Les restriccions han afectat diversos àmbits i sectors, i la cronificació de la situació ja ha instaurat un canvi d’hàbits en la població més responsable.
Els problemes d’abastament, però, no són nous, sinó que es remunten a èpoques remotes. I ja aleshores, romans i musulmans, xinesos i iranians, llatinoamericans i catalans, van començar a idear sistemes per aprofitar les captacions subterrànies a les regions amb més escassetat de recursos superficials.
Un dels mètodes més ancestrals, i més popularitzat, va ser la construcció de túnels soterrats o mines de captació, popularment coneguts com a mines d’aigua o fonts de mina. I malgrat el que pugui semblar, a data d’avui a la Jonquera encara n’hi ha algunes d’on l’aigua brolla sense aturador. L’Humberto Vila, coresponsable de Gas Mountain, n’ha documentat almenys tres, i continua treballant per completar el registre. Abans d’explicar-vos on són, però, detallem una mica més què són les mines d’aigua.

Galeries soterrades
Les també conegudes com a fonts de mina són galeries d’aigua horitzontals que poden ser subterrànies o semi-subterrànies. Algunes es van excavar expressament, i d’altres van aprofitar torrents que ja hi havia al territori. Però totes tenien, i continuen tenint, el mateix sistema de funcionament: busquen aigua a la capa freàtica (que és on hi ha l’aigua subterrània) i la canalitzen fins a un dipòsit o bassa, a la sortida, des d’on es distribueix als consumidors. Uns consumidors que antigament podien ser agricultors o ramaders (per regar camps o hidratar el bestiar), o nuclis de població (tant per a usos domèstics com per a usos industrials).
I tal com us comentàvem, al terme municipal de la Jonquera de moment l’Humberto Vila n’hi ha documentat tres, encara connectades a diversos usos, que tot seguit us detallem, i us mostrem.
La més propera a la vila és la Mina d’aigua Montserrat. Construida el 1963, està ubicada a l’extrem est del polígon insustrial de les Oliveres, aproximadament a darrera del Gran Jonquera Outlet & Shopping. I malgrat que l’entrada està una mica embardissada, i l’interior no està net del tot, els túnels continuen ben inundats.

Més cap al nord, a sota del camí que porta cap al Mas de la Comtessa, hi ha una altra mina que també manté els seus cabals originals. I en aquest cas, està molt propera a tres fonts que el responsable de Gas Mountain ha volgut afegir al llistat que va fer Infojonquera fa unes setmanes. D’una banda, la que està ubicada al camí antic del mas, a tocar de la mina, coneguda com a Font de les Fontetes. I d’altra banda, al mateix mas encara s’hi conserva la font primitiva, que es va complementar amb una altra font amb rentador.



I per acabar (almenys de moment), a l’extrem més septentrional del nostre terme municipal hi ha la Mina de Mas Rius. Dotada dels mateixos recursos hídrics que les dues anteriors, aquesta estructura està ubicada a tocar del Portús, al tram inicial del camí que porta cap a Sant Pere del Pla de l’Arca des del barri fronterer.

Dues fonts més
I també per acabar de completar el nostre llistat particular, l’Humberto ens ha reportat dues fonts més: la font de l’Hort de la Canal, que està ubicada a la carretera del Portús (a l’alçada del Forn del Vidre, però a l’altre costat de carretera), i la font de les Mimoses, que amb el pas dels anys s’ha anat deteriorant.

































No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari