Un Final de luxe per a una edició extraordinària. I és que la darrera sessió del cicle Punt de Lectura d'enguany d'Agullana, la vuitena, l'ebrenca Maria Climent va omplir el divendres 23 d’agost la plaça Major del veïnat de l'Estrada. Ho va fer amb més de 110 assistents i va desgranar un munt d'aspectes curiosos sobre la gènesi i l'estructura de la seva segona novel·la, "A casa teníem un himne".

Després de l'extraordinària acollida aconseguida amb "Gina", la seva primera novel·la, Maria Climent va comentar que aquesta segona ha estat un autèntic repte i que per això ha arribat a fer sis versions diferents, fins a aconseguir la definitiva. Amb relació a aquest fet va posar molt èmfasi en la importància de l'acompanyament rebut per part de la seva editora Eugènia Broggi. "Sens dubte, la millor de tot l'estat espanyol", segons va comentar.

En referir-se a l'estructura de A casa teníem un himne, Climent va destacar que ha intentat que la història ens enganxi des del primer paràgraf i que ha buscat que els fets que s'expliquen ens arribin a través de tres veus, les de la Marga, la Remei i la Erne, dues germanes i la seva mare, -cada una de les quals sona amb un registre diferent d'acord amb l'edat que tenen, la formació acadèmica que han rebut i la seva procedència geogràfica i que per això en molts moments, especialment quan parlen l'Erne i la Marga, el text està escrit en la variant ebrenca, va explicar, i va afegir que "això ha estat difícil i m'ha costat algunes crítiques per part dels puristes, però tinc clar que si no deixem registre d'algunes expressions genuïnes que ja deien els avis i encara es diuen, correm el risc de perdre-les".

Plantejada com una història familiar en la qual s'arrossega un secret que ara es desvelarà, Maria Climent va argumentar que "he volgut incidir en el fet de com les mancances dels pares condicionen la vida dels fills i les decisions futures", però va aclarir que ho ha plantejat com una reivindicació de les segones oportunitats i encara va afegir que "per abordar alguns temes especialment punyents, he fet ús d'un humor que oscil·la entre l'absurd i la poca-soltada i que a la zona de l'Ebre n'hi diem "poc suc" però que resulta molt gràfic i eficient".

En la conversa amb el públic va fer notar que, si bé és cert que es tracta d'una novel·la protagonitzada per dones, va voler emfasitzar que els homes són secundaris, però amb un gran pes específic en el desenvolupament dels esdeveniments i va manifestar que en Jaume, el gran amor de la Marga, és per a ella un dels personatges més entranyables.

Amb aquesta darrera sessió es tanca la 14a edició durant la qual més de vuit-centes persones han omplert els espais del jardí de la Concòrdia o la sala polivalent i, en aquesta ocasió, la plaça Major del veïnat de l'Estrada. Des de l'organització agrair al públic la seva fidelitat i es va comentar que ja s'està treballant per fer possible una 15a edició l'estiu vinent.