El torrent o còrrec de Comunera és un rierol curt, que només porta aigua quan plou amb certa generositat, i que se situa al sud del terme municipal de la Jonquera. Neix a tocar dels estanys i boscos d'alzina surera que s'estenen entre Canadal i Capmany i que acaba desguassant al riu Llobregat, a poc més de 100 metres dels perímetres sud dels polígons Vilella i de Mas Morató. En definitiva, un torrent m'atreviria a dir que 100% jonquerenc.

No fa pas tants anys, al seu entorn, s'hi havien disputat competicions de tir al plat. I fins i tot alguna competició de trial, però d'això potser ja en fa 40, o més. Avui, però, i conseqüència d'un abocament de residus continuat en els darrers anys, la seva llera s'ha anat omplint de residus de tota mena.

Per exemple, plàstics tipus embolcall, botelles o envasos de plàstic o PVC per a líquids o similars, bosses de supermercat i altres residus indesxifrables que, amb el pas dels anys, s'han anat deteriorant i desintegrant de tal manera que es fa impossible saber quin tipus de material eren originalment. En tot cas, una prova que aquests residus no hi són des de fa poc temps, si no des de fa anys. Molts anys.

La presència i permanència d'aquests residus al fons i entorn de la llera del rierol han estat denunciats, en diverses ocasions i en formats de fotografia i vídeo, pel compte privat d'Instagram SOS La Jonquera. Les denúncies s'han anat repetint en aquest compte: van començar el 3 de març de 2021 i en aquest 2024 els dies 15 d'abril, 13 de maig, 4 de juliol i ahir 30 d'agost.

Sembla que a conseqüència de la primera denúncia pública a l'esmentada xarxa social, el passat 11 de maig un grup de voluntaris de la Jonquera hi van realitzar una jornada de neteja parcial al torrent. El cas és que així n'informava el butlletí d'informació municipal La Nostra Vila del passat mes de juny, dins el qual es va publicar que un equip de voluntaris, i dues regidores de l'equip de Govern actual, van fer tasques de neteja al torrent de Comunera. Ho van fer en el marc de la campanya de neteja ambiental que porta per nom Lets Clean Up, impulsada per la Unió Europea amb l'objectiu de conscienciar sobre els residus que es llancen de forma incontrolada a la natura.

La bona acció de l'equip, 100% de vocació voluntària, ha servit de poc si es fa una visita ocular a la zona. I encara gràcies que ho van fer, doncs no tenien l'obligació de fer-ho. No els correspon a ells aquesta neteja, que quedi clar. Així que repeteixo, gràcies. Malauradament no cal fer cap esforç per evidenciar que farien falta més i més jornades per deixar la llera del torrent en el seu estat natural. Net. Només amb vegetació pròpia de ribera. I si plou, amb un fil d'aigua.

Però, realment, a qui correspondria fer la neteja del torrent de Comunera? A l'Ajuntament de la Jonquera per ubicar-se dins el terme municipal de la Jonquera? Que ho fes amb càrrec a les brigades de neteja, jardineria o del servei de recollida de deixalles? A algun departament de mediambient del Consell Comarcal? A la Diputació de Girona? A alguna conselleria de la Generalitat de Catalunya? A l'Agència Catalana de l'Aigua?

Fent una recerca ràpida per Internet, sembla que seria aquesta darrera institució la que té entre les seves competències l'obligació de vetllar pel bon manteniment natural de les lleres de rius i rieres de Catalunya. Totes, excepte les que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. O sigui, que en el cas del Torrent de Comunera, que se situa dins la Conca de la Muga, correspondria a l'ACA.

Vegem que diu el text sobre el Manteniment i conservació de lleres de públiques. L'Agència Catalana de l'Aigua s'encarrega de portar a terme actuacions de manteniment i conservació a les lleres dels cursos fluvials amb l'objectiu de recuperar la funcionalitat hidràulica quan aquesta ha estat pertorbada per motius naturals, com poden ser a conseqüència dels temporals de vent o pluja. Aquestes actuacions s'orienten a afavorir la circulació de l'aigua i evitar o reduir les inundacions quan s'esdevenen episodis de crescudes ordinàries. (Més detalls i informació ampliada en aquest enllaç).

Admeto que en la recerca ràpida no he trobat cap punt en el qual es parli específicament de qui s'ha de fer càrrec dels residus no naturals, o sigui, els que no són vegetació o esllavissades de terra natural sobre una llera. En la qüestió dels residus plàstics, i que són els que afecten la llera del torrent, ja no queda tan clar qui se n'ha de fer càrrec.

Així doncs, cal intuir que la no concreció d'aquest apartat podria explicar el perquè cap administració sembla que es vol fer càrrec d'uns residus que, a banda de l'impacte visual i estètic, també generen un impacte mediambiental real en el medi ambient. O sigui, que Llei en mà i després de la consulta ràpida, no m'ha quedat clar qui ho ha de fer.

D'altra banda, i segons una notícia publicada el febrer de 2021 per la Universitat de Vic dins el projecte Pescadors de plàstic, amb el nom de Quants plàstics transporten els nostres rius? ja es feia palès que els rius transporten una part important de les deixalles que trobem al mar. Feia referència a l'estudi científic de la revista Science of the Total Environment, la qual havia calculat la quantitat de residus que transporten els rius Besòs i Llobregat al mar Mediterrani cada any. (Si en voleu saber més d'aquesta trista notícia, us deixo amb aquest enllaç).

Per fer-ho, els investigadors van observar els residus que baixaven per aquests dos rius durant pràcticament un any. Resultats a banda, de si eren plàstics o de quin tipus de material, deixaven clar que les possibles fonts de contaminació que es van identificar van ser principalment les zones urbanitzades (ciutats i pobles) properes als rius, les activitats recreatives, i menys, l'activitat industrial.

O sigui, que tornant al cas del Torrent de Comunera, coincidiria amb el que tots intuïm o sabem: que l'origen de tant residu seria la Jonquera, com a nucli urbà, i sembla que per proximitat ho serien principalment els polígons veïns. Vull entendre que l'origen de tant de plàstic al torrent hi arriba originat perquè, o bé els usuaris dels polígons dipositen correctament els residus a les papereres i tot seguit el vent, la Tramuntana, les acaba extraient de les papereres gens preparades per un entorn de vent com és el nostre, i continuant arrossegant al veí torrent de Comunera, o bé que directament l'incivisme dels ciutadans i visitants que tenim a la Jonquera és el responsable directe de l'estat del torrent. I nosaltres i el torrent, el que se'n diu les víctimes paral·leles.

Com a conclusió final i possibles solucions, els autors de l'estudi proposaven que, per tal d'evitar l'entrada d'aquests residus plàstics i d'altra mena als rius, s'haurien de millorar la recollida i gestió dels nostres residus (les punyeteres papereres a prova de vent, per entendre'ns), i al mateix temps, també es podrien augmentar les activitats de neteja dels entorns propers als rius. O sigui, més jornades de neteja específica, ja fossin voluntàries com fins ara o potser a càrrec de professionals de la neteja, ben retribuïdes i de forma regular. Què fem, doncs? Alguna idea més?

I ja per acabar, i amb l'ànim de millorar la situació, buscar alguna solució de cara al futur, i evitar l'estat d'abandonament actual, deixo anar que potser seria convenient fer alguna tanca perimetral, amb algun tipus de xarxa a modus de retenció, en els límits dels polígons de la Jonquera i evitar que els residus plàstics que genera el nostre model de societat i economia acabi al riu, al mar, i al que ens acabem menjant.

El darrer Reel de denúncia de SOS La Jonquera:

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by S.O.S. La Jonquera (@soslajonquera)