09/02/2011 El dia 3 de gener per fer-me el carnet
rnd’identitat em va caldre esperar una hora
rni mitja. Només hi havia quatre persones
rndavant meu. No m’estranya gens que hi
rnhagi cues davant les comissaries.
rnParlem de les festes nadalenques. Ja
rnhan passat. Són festes de famílies, de
rnrecolliment. Abans es cantaven nadales
rni tot era alegria. Ara és: menjar diferent, i
rnpoques nadales. Com si fos festa i prou.
rnHem perdut el significat de les coses.
rnPer a mi són festes tristes, sempre
rnmanca algú a taula. Però les visc
rnpensant en els que han de treballar, en
rnels que estan malalts, en els que estan
rnempresonats (molts d’ells sense cap
rnculpa, o per delictes menors; a d’altres
rntant els fa anar a dalt que anar a baix...);
rnles persones que pateixen injustament
rnsón sempre objecte de les meves
rnpregàries.
rnJo parlo directament amb Déu: Ell és
rnel meu pare, Ell és el meu poder. Tots
rnnecessitem un punt de recolzament
rnper viure;... (Article d'opinió d'Amada Rubio íntegre a L'Esquerda de la Bastida 112 - 1 de febrer de 2011)
rn